L’osset i la serp

Hi havia una vegada, a una escola d’animals avui parlaven de l’animal que els esgarrifava més. Li tocava a l’osset i va dir:
-A mi la serp!
I els seus companys es van posar a riure.
-Jajaja! A l’osset li fa por una serp. Jajaja!
Llavors l’osset va marxar plorant cap a casa seva.
Els seus pares no hi eren, l’osset es va preocupar molt i es va començar a fer el dinar tot sol. Però li faltava el postre i va anar a la botiga a buscar-se’l. Quan l’osset va arribar a casa es va trobar els pares a la porta esperant-lo.
Llavors els amics coneixien una serp bromista i la van trucar perquè vingués i els ajudes a parar-li una trampa al petit osset. La serp va pensar una trampa i llavors la van començar a preparar. La van posar pel camí per on passava sempre l’osset per anar a veure la seva àvia. Van fer un forat fons i el van tapar amb fulles. L’osset va passar per allí i va caure a dins al forat i la serp va aguaitar i al pobre osset se li van ficar els pèls tan de punta que semblava un eriçó! Llavors l’osset es va enfadar molt i va marxar plorant a casa seva.
Els seus amics després que marxes l’osset van pensar en el que li havien fet. Quan van arribar, tots junts, van disculpar-se i l’osset ho va acceptar a canvi de que no ho tornessin a fer mai més.
No facis una cosa que no t’agradaria que et fessin a tu

Anna, Ainoha i Ariel