LA LLEBRE I L’ERIÇÓ

La llebre i l’eriçó

 

Aquesta és la història d’un eriçó petit i punxegut al que no li agrada gens que es riguin de ningú i encara menys d’ell i de les seves cames petites i curtes. També és la historia d’una llebre que de tan segura com estava de ser la més rapida del món es pensava que es podia riure de tots els altres.
Un dia l’eriçó passejava pel camp i es va trobar la llebre, tot el que la llebre tenia de lleugera també ho tenia de fatxenda i nomes veure l’eriçó li va dir:
– Ai! eriçó pobrissó, amb aquestes cames tan curtes i tortes amb tot el matí no faràs ni la meitat de camí que faré jo en un minut.
– Que no? – respongué tot enfadat.
– Fem una cursa i t’ho demostraré.
– D’acord quedem demà, aquí, a la mateixa hora.
L’eriçó va parlar amb la seva germana i van idear un pla: Un sortiria de la línia de sortida i l’altre s’esperaria a la línia d’arribada.
A l’endemà, la llebre i l’eriçó, tots preparats començaren la carrera, la llebre va sortir disparada mentre l’eriçó anava fent, però quan la llebre arribava a la meta va sentir una veu que deia:
-Ja soc aquí!
La llebre sorpresa es va quedar amb un pam de nassos, ella no sabia que aquell eriçó era la germana de l’altre.

Val més ser espavilat, que no pas presumri de les teves condicions físiques.

Gisèle i Mohamed

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà