Ho a dibuixat Joel i a pintat Izan

Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel, era molt llest, presumit i  era bastant alt i ros. El Pau no era tant intel•ligent com en Miquel, era baixet  i molt moreno. Un dia es van trobar pel carrer i es van fer molt amics, el Miquel anava a jugar a la plaça Major i en Pau anava a comprar.
El dimarts els professors van comentar als alumnes que farien un concurs en parelles, el Miquel i en Pau es van mirar fixament i sí, es van presentar els dos al concurs. El concurs era molt important per l’escola perquè el passarien per la televisió. En Miquel i en Pau es van passar tot el cap de setmana estudiant pel concurs. El dilluns van començar el concurs, en Miquel estava molt nerviós però en Pau gens, la primera pregunta era molt difícil però en Miquel la va encertar i així successivament.
El concurs estava molt interessant, i a l’arribar a la ultima pregunta,  quan anaven noranta-nou a noranta-nou,  el  presentador va dictar la pregunta i en Miquel no se la sabia. En Pau se la sabia i ràpidament va clicar el botó, van guanyar el concurs i els van donar una copa.

No s’ha de ser tan presumit per molt llest que siguis perquè al final lo que un no sap ho pot aportar l’altre.

Joel i Izan

Aquest dibuix l’ha fet Alba i l’ha pintat Mireia

La mofeta va convidar a casa seva a sopar al seu cosí el teixó.
Mentre sopaven la mofeta es va tirar un pet, el cosí li va fer molts crits i es va enfadar amb la mofeta.
La mofeta li va contestar que ell també se’n tirava de pets.
El teixó tot presumint va dir que els seus feien bona olor, i se’n va anar enfadat cap al seu cau.
Un dia el teixó es va adonar que necessitava molt a les seves cosines i va anar al cau de la mofeta a demanar perdó. Quan va entrar es va trobar a la mofeta molt trista.
La mofeta li va preguntar al teixó:
-Perquè em vols demanar perdó?
I el teixó li va dir:
-Perquè jo també tinc aquest defecte i no esta gens bé fer mal a la família pels seus defectes.
La mofeta ho va acceptar.
Els dos van tornar a ser bons cosins.

No menyspreïs a la teva família pels seus defectes.

Mireia Alba i Alba Casals

La llebre i l’eriçó

Aquesta és la història d’un eriçó petit i punxegut al que no li agrada gens que es riguin de ningú i encara menys d’ell i de les seves cames petites i curtes. També és la historia d’una llebre que de tan segura com estava de ser la més rapida del món es pensava que es podia riure de tots els altres.
Un dia l’eriçó passejava pel camp i es va trobar la llebre, tot el que la llebre tenia de lleugera també ho tenia de fatxenda i nomes veure l’eriçó li va dir:
– Ai! eriçó pobrissó, amb aquestes cames tan curtes i tortes amb tot el matí no faràs ni la meitat de camí que faré jo en un minut.
– Que no? – respongué tot enfadat.
– Fem una cursa i t’ho demostraré.
– D’acord quedem demà, aquí, a la mateixa hora.
L’eriçó va parlar amb la seva germana i van idear un pla: Un sortiria de la línia de sortida i l’altre s’esperaria a la línia d’arribada.
A l’endemà, la llebre i l’eriçó, tots preparats començaren la carrera, la llebre va sortir disparada mentre l’eriçó anava fent, però quan la llebre arribava a la meta va sentir una veu que deia:
-Ja soc aquí!
La llebre sorpresa es va quedar amb un pam de nassos, ella no sabia que aquell eriçó era la germana de l’altre.

Val més ser espavilat, que no pas presumri de les teves condicions físiques.

Gisèle i Mohamed

Dibuix fet per Remei

Hi havia una vegada un ratolí que caminava pel camp, llavors es va trobar amb una cigonya i el ratolí li va preguntar:
-Ei! Cigonya, que puc fer-te una pregunta?
La Cigonya va contestar:
-Què passa?
-Doncs que vull anar a les curses de ratolins que es fan al bosc, necessito ajuda per inscriure’m i no trobo a ningú.
La cigonya rient va contestar:
-Tu a les curses? Però si et guanya un caragol, no estàs a l’altura.
El ratolí tot enfadat va contestar:
-Creus que sóc tan lent? Fem una carrera.
La cigonya va acceptar, llavors el dia següent a les nou del matí es van trobar tots dos a la muntanya. La cigonya va donar la sortida iel ratolí va començar a córrer, el ratolí guanyava i la cigonya va començar a volar per guanyar al ratolí.
La cigonya, molt avançada, es va perdre pels arbres del bosc, mentre el ratolí anava pel camí. El ratolí va veure que la cigonya volava per damunt d’una muntanya, la va cridar i llavors la va guiar fins al final del recorregut. Llavors la cigonya va deixa guanyar el ratolí. Tres dies desprès el ratolí corria a les famoses curses de ratolins al bosc.
No per ser petit no pots tenir un somni gran.

Rut Coronado Ricard
Remei Julian Martos
12-11-13