Com afectà a P4 la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
De ple. Ens afecta de ple!
I, si ens afecta de ple, per què no s’ha notat res a l’aula?
Ara per ara, no s’ha notat res a l’aula perquè el Departament d’Ensenyament ha impugnat la sentència, que, ara per ara és l’únic que és pot fer.
La situació és delicada i, ultrapassa i de llarg l’àmbit pedagògic, aleshores cal resoldre-la on s’està intentant resoldre, lluny de l’aula.
Què està fent l’escola?
L’escola fa l’únic que pot fer, posicionar-se.
Ara pera ara, AMPA i mestres proposen ratificar a través del nou Consell Escolar la seva adhesió al manifest de somescola.cat que entre d’altres rebutja el projecte de Llei del ministre Wert i dóna suport al sistema d’immersió lingüística que porta aplicant el nostre sistema educatiu al llarg de 30 any i tants bons resultats ha donat.
I a banda, què podem fer les famílies a nivell individual?
Un dels trets característics de la nostra escola és la pluralitat i la capacitat de solucionar situacions conflictives a través del diàleg basat en el respecte, valors que recull el nostre Projecte Educatiu i dels quals, m’atreveixo a assegurar, se sent orgullosa la nostra comunitat educativa, i són aquestes les línies que ens cal seguir i no traspassar.
La situacions és delicada i qualsevol pas en fals, per particular i individual que pugui ser, pot suposar un estereotip que, en segons quines mans podria empitjorar més que no pas ajudar a millorar la nostra situació en els termes que la majoria de l’escola desitjaria.
Fins ara les relacions de totes les famílies, repeteixo, de totes les famílies i l’escola, han estat modèliques i cal que continuïn així, deixant que els polítics facin política, deixant que l’escola, és a dir, els alumnes, les mestres i els mestres, les famílies i la nostra Regidoria d’Ensenyament, facin escola, l’escola que la majoria volem.
És fàcil conduir un dia solejat, molt més difícil és conduir un dia boirós. La nostra és terra de boires. Hi estem acostumats i acostumades. Aquest cop la boira és més espesa. Aquest cop la conducció ens exigeix més prudència que mai. Aquest cop exigeix en primer lloc seny, en segon lloc molt seny i en tercer lloc moltíssim seny si volem tenir alguna possibilitar d’arribar, sans i estalvis, al destí que majoritàriament desitgem, més encara si tenim en compte que el vehicle que conduïm porta canalla.
Joan-Ramon Ferrús Terré
Director de l’Escola Enric Grau Fontseré
