Divendres 25, el seu últim matí a l’escola. Fins a les hores, un dia normal. Classe de 9 o a 11. Pati d’11 a 2 quarts de 12. I tornada a classe. Bé, com que feia primer va ser la primera i única que va entrar a classe.

– Dora ets l’única que estàs a classe” -vam entrar a dir-li.
– Nooo!
– Sííí!
No volia sortir, però, davant l’amenaça que si no sortia tothom entraria va sortir.
Tota Primària l’estava esperant. Des de la balconada del primer pis, des de les escales, des del rebedor… aplaudiments per la senyoreta que, avui, desprès de 37 anys, deixava de ser senyoreta, en actiu!
– Qui ha tingut la senyoreta Dora com a mestra algun cop que aixequi la mà! -Va demanar Joan-Ramon.
Poques vegades quan es fa una pregunta és veuen tantes mans aixecades. I, a banda de la canalla, com qui no vol la cosa, els mestres Josep i Ferran Albiac, i la mestra Remei Joseantonio, també tenien la mà aixecada.I també la tenia Raül Sabaté, qui havia demanat a l’AMPA poder-la representar en aquest petit homenatge que escola, AMPA i Ajuntament retien a la senyoreta Dora.
Raül Sabaté i Gemma Gisbert en representació de l’AMPA, i Marc Mur en representació de l’Ajuntament van dirigir unes paraules d’agraïment a la tasca desenvolupada per Dora, lliurant-li un obsequi commemoratiu.
La senyoreta Dora, com mestra, va dirigir les seves últimes paraules als que eren, que havien sigut i sempre seran els i les seves alumnes.
Els aplaudiments, l’ona, els crits de “Dora, Dora”, els va interrompre el director per dir que li havia dit la senyoreta Dora al despatx:
– Em jubilo, però, estic per al que us convingui i… dilluns portaré coca per tota la canalla!
No sé si va ser per l’oferiment o per la coca, però, un tsunami de crics d’alegria i aplaudiments van inundar passadissos i aules de l’escola.
Però, la cosa no es va acabar aquí, a 2 quarts d’1 va ser la família qui va venir a compartir amb ella, els mestres i les mestres que durant tant temps han sigut companys, la seva darrera reunió de Claustre.
Però, la cosa no s’acabava aquí, a les 3 de la tarda un grup d’exalumnes, just acabar les classes a l’institut vam passar per l’escola per dir, també, adéu a la seva senyoreta Dora.
Des d’aquestes línies, Dora, moltes gràcies i que puguis gaudir molt d’aquesta nova etapa que acabes d’encetar.

L’escola Enric Grau Fontseré

[youtube]https://youtu.be/SA397Ga-h1A[/youtube]