Escriptor/a: Gloria Cecilia Díaz

Il·lustracions: Chata Lucini

Any de edició: 2000

Editorial: Anaya

Col·lecció: Sopa de libros

Resum:

Horacio és un nen que viu al barri ” El jardí del Príncep”. Ell és sord, però no de naixament, sino que es va quedar sord perquè tenia una malaltia que afectava al sentit de l’oïda.  Ell sempre està mirant les coses, les observa, cada detall i cada moviment. Horacio es passa els dies lliures a la finestra de l’habitació, observant una casa molt peculiar. Té les portes de ferro i a dalt d’aquestes hi ha un mosaic de colors. Tota la casa per fora està feta de rajoles trencades i empegades. Horacio només somiava en entrar en aquella casa.

Un dia que tornava de l’escola va veure la porta de la casa oberta, i sense pensar-ho dues vegades hi va entrar. Pujava les escales molt silenciosament, per no fer soroll. Va entrar en una gran sala on hi havia un escriptori i un quadre de Miró. Després va pujar a un altre pis fins que va arribar a una porta, on hi havia un cartell que hi deia ” Habitació dels Núvols “, hi va entrar i es va quedar tot estorat. El sostre era de vidre!

El nen es va ajeure en els coixins que hi havia a terra i va observar els núvols, que bonic que era! Però…aquell moment no podia durar gaire, ja que la mestressa havia arribat a casa i havia trobat el nen. ” Es pot saber que fas aquí?”  li va preguntar la Bea, la mestressa. El nen com que no la podia sentir se’n va haver d’anar. Horacio estava feliç, perquè per fi havia pogut entrar en la seva casa dels somnis.

Van passar els dies i els mesos i la Bea i el Horacio cada vegada s’entenien més… fins que al final ella el va acceptar tal i com era i es van fer molt amics.

Opinió personal:

M’ha agradat moltíssim aquest llibre i també es molt fàcil de llegir. Saps com es sent el nen després de quedar-se sort i per tot el que passa. Jo el recomano perquè és molt bonic!

Laura Mas Darbra