És un llibre on el protagonista sóc jo.

Me’l van regalar quan començava a aprendre les vocals uns follets molt bonics (segons la mare). El llibre va de que jugava amb els meus amics i a la nit sempre repetia “mama por”. Però va ser diferent estava tant cansat del dia anterior que em vaig quedar a dormir. Va ser un matí no ho sé si horrorós o esplèndid. Jugaven a amagar, el joc que més m’agradava, vaig buscar per tot arreu on s’amagaven sempre però ahir va ser ben, sentia: “estem a la punteta de la A d’una paraula de 6 lletres” i anava dient:

-Tontos no m’enganyeu.

Però al final vaig ser el superheroi i  estava molt cansat.