Títol: La violència i la no-violència
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
La violència comença amb una mirada de reüll que provoca un riure sorneguer, un somriure sorneguer a un insult….
Quan competim en un partit de bàsquet, de futbol…. amb un equip rival ens permet enfrontar-nos, però sempre dins unes regles, amb els àrbitres, que controlen la violència.
Quan dos nens s’esbarallen, a l’acabar sempre sentim el famós: Ha començat ell! I el famós: No, ha sigut ell! Mai hi trobarem el principi i el final, perquè hem entrat dins el cercle de la violència.
Sempre hi ha motius per a la violència, algun o altre en trobem, però mai cap de bo…
Violència freda i calenta: Exemple:
L’Elena té els pares divorciats. L’Elena pateix una violència moral, els seus pares s’obliden de respectar-li els sentiments. L’Elena té ferides interiors. La violència moral ens destrueix per dins, és una violència freda.
I la violència física és la que ens priva de sentir-nos bé, la que ens ho fa veure tot negre, la que ens fa sentir tristos….. també es diu la violència calenta.
La no-violència és la que demana molta imaginació, molta intel•ligència, molta paciència… però no sempre és la solució per resoldre els conflictes, els pot allargassar molt, i provocar perjudicis.
Però la violència tampoc es la forma en què els resoldrà.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat força, perquè ens diu com hem d’evitar la violència, els conflictes, els problemes des de bon principi. També m’agrada molt la forma en que s’expressen.

Alba Escolà Tilló