TÍTOL: Gandhi
ESCRIPTORA: Lara Toro
COL•LECIÓ: Em dic…
EDITORIAL: Parramón

Resum:
Gandhi era un home que pensava que la violència era la pitjor forma de lluitar, i que les paraules i una vida exemplar són les millors armes per combatre l’enemic.
Va néixer el 1869 a Porbandar (Índia).
Era un país que pertanyia als britànics, que havien conquerit les seves terres.
El seu pare va ser el primer ministre del principat de Porbandar.
La seva religió era l’hinduisme; d’això en va apendre que s’ha de perdonar a les persones que et fan mal.
No era gaire estudiós.
Als tretze anys es va casar amb la Kasturbai.
El seu pare va emmalaltir i va morir.
Després d’això va anar a estudiar al col•legi Maor de Bombai, però com que no s’hi va adaptar va tornar a casa.
Més tard li van dir que anés a estudiar dret a Londres, per ser ministre com el seu pare.
I el 1888 va embarcar cap a la capital.
Hi va deixar a l’Índia la seva dona i el seu fill acabat de néixer. Al 1891 l’ acabar els estudis va tornar al seu país, i el seu germà li va comunicar que la seva mare havia mort.
Al 1893 li va sorgir un altre viatge a Durban (Sud-Àfrica). Per resoldre problemes de jutjats.
Allà quan va pujar en un vagó de tren, un noi li va dir que havia de viatjar en un vagó de tercera classe, perquè era indi, ell s’hi va negar, però el van fer fora a cops de peu.
I va passar la nit en un banc.
Va escriure una opinió sobre el maltractament que es feia als indis. Ho van saber els anglesos i es van ficar de part seva.
Van començar a lluitar contra els britànics perquè els maltractaven, fent servir l’arma de la veritat. Pels indis s’anomena satyagreha.
Tambè els feien portar una autorització per viure en un país estranger. Ell la va cremar i el van tancar durant dos mesos a la presó.
Als dos mesos el van deixar en llibertat, i fins i tot es va fer amic del general Smuts, i va tornar al seu país.
Allà hi havia la 2ª Guerra mundial, i també guerres entre l’Índia i el Pakistan.
Es va morir la seva dona , i més tard ell.

OPINIÓ:
Aquest llibre m’ha agradat molt. És molt interessant.
El recomano.

Alba Escolà Tilló