Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

MANIFEST DEL DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN 2016

A les 7 del matí quan sona el despertador, m’aixeco del llit.

Esmorzo a la cuina, un cafè amb llet normalment

i a vegades una mica de pa torrat amb pernil.

Després d’esmorzar, em preparo per anar a la feina i agafo l’autobús.

La meva feina m’agrada molt i m’esforço per a fer-ho bé,

a més amb els companys tinc molt bona relació.

A la 1 quan acabo de treballar vaig a casa a fer el dinar.

Per les tardes quedo amb els amics, vaig a l’Associació,

utilitzo l’ordinador o escolto música,

faig esport o de vegades només descanso.

Durant la setmana vaig a comprar i faig tasques de casa.

Em dic Patricia, Josep, Inés, Ramón,… i tinc la síndrome de Down.

Avui en el nostre Dia Mundial, volem recordar a totes les persones i institucions que:

1. Les persones amb la síndrome de Down tenim moltes capacitats, si ens donen oportunitats. Tenim somnis i ens agrada decidir sobre la nostra vida. Nosaltres ens sentim un més.

2. Les persones amb la síndrome de Down volem que se’ns escolti i es respectin els nostres drets: com el dret a treballar, a viure independents, a rebre una bona educació, a cuidar de la nostra salut i fer esport, a que es respecti la nostra intimitat, a moure’ns i viatjar en llibertat, a votar, a tenir parella i poder formar una família, etc.

3. Les retallades també ens afecten, ens costa trobar feina, no podem viure independents perquè no tenim prous diners per pagar els lloguers. Ens costa més aconseguir el que volem, però lluitem per tenir un futur més digne.

4. Ens agrada que ens tractin segons l’edat que tenim, no sempre com a nens petits i de forma afectuosa. La gent s’ha de posar al nostre lloc i entendre com ens sentim. No ens agrada sentir-nos observats, ni que ens posin etiquetes, som iguals que tothom.

Per una societat més inclusiva i on tots som necessaris: FELIÇ DIA MUNDIAL DE LA SÍNDROME DE DOWN.