El “Melenes” no és un nino qualsevol, és un nino de drap amb cabells de llana al que jo li tinc un efecte molt, molt especial.

Quan encara jo estaba  dins de la panxa de la meva mare, aquesta el va fer cosint retalls de roba.  I, quant vaig néixer, era el meu company del llit, sempre em feia companyia, sentat en un raconet del llit.

A mesura que m’anava fent gran el “Melenes” s’anava convertint amb el company de jocs, consol i d’anar a dormir. No em separava mai d’ell. Alla on anava, ell també venia.

Ara el tinc assegut en una de les estanteries de la meva habitació.