Títol: Ser i aparentar
Escriptors: Brigitté Labbé i Michel Puech
Col•lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum:
Aquest llibre tracta de les aparences i el nostre ser. Començo amb una primera història d’exemple:
En Ciri aquesta tarda té una visita de la seva àvia, i els seus pares li demanen que endreci l’ habitació. Quan la seva àvia fica els peus dintre l’habitació queda meravellada de tan endreçada que està.
Al Ciri se li escapa el riure per sota el nas: només espera que l’àvia no obri l’armari, o no miri sota el llit perquè ha trigat només dos minuts per amontegar-ho tot de qualsevol manera.
L’habitació en aquest cas sembla que estigui endreçada, pero no n’està. I l’àvia s’ho ha empassat, i ara pot pensar que en Ciri és un xicot endreçat.
Les aparences ens enganyen quan ens precipitem, quan volem que correspongui a les nostres creences.
Una altra història:
Com ja sabem la blancaneus es va deixar enganyar per la bruixa que li oferia una poma. La poma feia molt goig i la Blancaneus va decidir menjar-se-la.
Però en realitat, es va desmaiar perquè era verinosa, es va deixar enganyar per les aparences. Per molt que algú tingui una aparença amable durant dos minuts, no n’hi ha prou per saber si ho és. Si algú té l’aparença durant 60 anys, aquesta sí que n’és d’amable!
Fugir de les aparences, és pràctic! Ens fa sentir bé i ens creiem molt sincers.
Voler mostrar certes aparences és parlar de coses que no són veritat.

Opinió:
Aquest llibre m’ha agradat molt, per la forma en què s’expresen i com ho expliquen.
Crec que és un tema molt important, perquè ens hem d’acceptar tal com som i no voler assemblar-nos a una altra persona, tothom té les seves coses bones i dolentes, i cadascú es com és.

Alba Escolà Tilló