Resum: El llibre tracta de l’existència del politeisme. Hi havia països, com Egipte o l’antiga Grècia i Roma, que tenien més d’un Déu. Ara això es considera un mite. Nosaltres creiem en un Déu cristià, els musulmans en Alà i els jueus en Jehovà. En temps passats es creia en diversos déus: el déu del sol, del vent o de l’amor… La gent no sabia explicar el perquè de les coses per això ho atribuïen tot als déus.
Depenent de la cultura i la religió la manera de pensar era diferent. Tot i així tothom es preocupava pels mateixos temes: la vida i la mort.
Els sacerdots a la terra fan la funció de missatgers. Han de transmetre bondat.
La creença és creure en algú que no està present. Aquesta pot arribar a ser perillosa ja que es creen fanàtics que lluiten per la seva fe. Cadascú defensa el seu Déu.

Opinió personal: A mi, personalment, m’ha agradat molt perquè és interessant conèixer altres creences i és cert que cada cultura defensa el que creu.

Núria Llanses