Si el vent fos sucre
jo me’l menjaria,
encara que sabés
que a la llarga m’engreixaria.

Si el cel fos terra
per ell caminaria,
i amb alegria
d’aquest en gaudiria.

Si l’arbre fos mestre
deures ens manaria,
i amb la seva gran branca
ens ho exigiria.

Si l’ocell fos mare
al seu niu jo estaria,
encara que sabés
que un dia fugiria.

Carla Daviu