Benvolgudes famílies,
El Consell Escolar del CEIP El Colomer us informa que, a l’acord de govern de la Generalitat de Catalunya, celebrat el passat 27 de gener de 2009, es va aprovar la partida pressupostària per a la construcció del nostre centre.
Si voleu ampliar aquesta informació podeu consultar la pàgina web http://gencat.net/acordsdegovern/20090127/01.htm
Esperem poder-vos comunicar notícies properament.
Fins aviat!
EL REI CARNESTOLTES ORDENA QUE HEM DE ….
DILLUNS, 16: PORTAR UN COLLARET DIVERTIT!
DIMARTS, 17: VENIR BEN MAQUILLATS!!
DIMECRES, 18: PORTAR UN COMPLEMENT DE DISFRESSA!!
DIJOUS, 19: ARRIBAR BEN DISFRESSATS!!
“Cada dia, a la tarda tot berenant i després de sopar, en Miquel i la Berta miren la televisió i no hi ha manera de trobar el moment per parar-la per poder fer una altra activitat o d’anar a dormir. Els hem d’avisar varies vegades, sembla que no ens escoltin, resten embadalits a la pantalla i al final acabem per enfadar-nos(…). Al mateix passa al matí, es lleven i van a engegar la televisió. A més a més, és que fan i diuen tot el que veuen a la petita pantalla!. No ser que podem fer per reduir tot aquestes hores que estant davant la televisió…”.
Aquest petit fragment vol representar una realitat que possiblement és habitual a moltes famílies i ens introduirà a reflexionar sobre com afrontar l’educació audiovisual en el procés de socialització en la societat en la que estem vivim.
Els mitjans de comunicació, concretament la televisió, ocupa un lloc rellevant a la nostra societat i és un objecte quotidià a les nostres llars. Per aquesta raó tant la família com l’escola hem de considerar com a part essencial del procés educatiu dels infants, nens i nenes, l’adquisició d’uns hàbits (d’horaris, d’ordre, d’elecció, d’escolta) i d’una sensibilitat crítica davant la influència que rebem d’aquests mitjans audiovisuals.
Quan parlem de la televisió són moltes les recomanacions que es senten a dir respecte aquest mitjà i l’ús que se’n fa, per exemple, regular-ne l’horari, no fer-la servir per “aparcar els infants” ni per passar l’estona, no utilitzar-la com a premi o càstig, ajudar-los a diferenciar entre realitat i ficció, respectar l’edat permesa per veure els continguts dels programes, el risc de caure en la rutina de veure la televisió, entre d’altres.
A l’escola l’ús que podem fer de la televisió, com a eina educativa, és molt controlat i porta uns objectius al darrera. Per exemple, observar una seqüència d’un programa infantil on succeeix un conflicte o una situació determinada, serà el punt de partida per poder-ne parlar. Si treballem els animals salvatges ens permetrà observar-ne característiques, moviment, so… i acabar d’entendre alguns aspectes.
Evidentment, l’activitat de mirar la televisió no cal fer-la cada dia! És molt important intentar trobar un espai de relació entre els pares i els fills/es. Planificar activitats alternatives, com per exemple, conversar, responsabilitzar-se d’algunes tasques tot col·laborant a casa, jugar, dibuixar, sortir a l’aire lliure, passejar, cantar, llegir, escriure, trobar-se amb altres persones, entre moltes altres coses.
És important que durant l’estona de mirar la televisió es procuri acompanyar-los, posant especial atenció en aquells aspectes que els poden ajudar a comprendre el significat de les imatges i dels diàlegs. Valorar els comportaments i les actituds, tant positives com negatives, maneres de fer, reaccions dels personatges… tot això, donant l’exemple, pot ajudar a formar-se i a créixer com a persones.
Educar és una responsabilitat compartida entre la família i l’escola, i el debat i la reflexió, ens portarà a prendre decisions i ha intentar canviar, mica en mica, a la recerca d’una qualitat i un benestar per a tots/es.
Marta Batlles Forns
L’Equip de mestres de l’escola El Colomer,
Us desitja que passeu unes molt Bones Festes de Nadal i un Feliç Any Nou 2009!
“No hi ha camí per la pau,
la pau és el camí”
Gandhi
Fins l’any que ve!
El Tió de Nadal és un dels elements de la nostra tradició catalana. Originàriament consistia en un tronc encès a la llar de foc, i el regal que ens oferia era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, el Tió és un tronc que es decora posant-li unes potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina.
A partir del 8 de desembre (dia de la Puríssima), se’l pot trobar en indrets ben diferents al bosc, al pati de casa, al balcó… a partir d’aquest moment es comença a donar de menjar cada dia al Tió, i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals com per exemple garrofes, carabassa, pa sec, peles de fruita, tot i que accepta de bon grat qualsevol aliment!
La nit de Nadal és el dia en que es fa cagar el Tió, es canten caçons, i al ritme de la cançó del Tió se li donen cops de bastó.
Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos ja que aquests els porten els Reis de l’Orient. El Tió ens obsequia amb llaminadures, figures del pessebre i alguna joguina per als més petits, així com també coses per menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xocolates, fruits secs, cava…
Aquest any a l’escola el Tió va arribar ben aviat i els nens i nenes de l’escola el van rebre molt il·lusionats. Al llarg d’aquestes setmanes l’hem cuida’t i li hem cantat cançons, li hem explicat el que fem a l’escola i a casa.
Avui ha arribat el dia, 18 de desembre, de fer-lo cagar! i mireu que bé que ens ho hem passat!
Fins l’any que ve i moltes gàcies!!
El proper divendres 19 de desembre al pavelló de Bigues i Riells celebrarem la Festa de Nadal de l’Escola El Colomer.
El concert començarà a 2/4 d’onze del matí amb la cantata de nadales per part de tots els nens i les nenes de l’escola. Tot seguit, els pares i mares de la Comissió de Festes ens representaran: “La Martineta tenia ganes de fer pipí a la nit de Reis“.
L’AMPA de l’escola farà entrega de les paneres sortejades, el dilluns 15 de desembre.
Us hi esperem! Fins ben aviat!
He tingut la sort de poder treballar del que més m’agrada, FER DE MESTRE. Sí, ho dic en majúscules perquè per a mi és així de gran i d’important.
Un dia, quan tenia quinze anys, em van proposar d’anar a treballar a l’Escola Bressol. En aquell moment, jo, que només sabia que volia tenir una feina i que tant m’era anar a una escola com a una botiga, vaig dir que sí, contenta de tenir el meu primer treball. Qui m’havia de dir que l’atzar em portaria a trobar una de les passions de la meva vida.
Ara, que ja han passat uns quants anys des d’aquells quinze, he de dir que em sento afortunada per la infinitat de coses que he après i que continuo aprenent cada dia a l’escola. No sé si, en el món del treball, tothom ho pot dir. Tinc la sort de seguir gaudint amb la rialla d’un infant, amb l’abraçada d’una companya, amb la complicitat que s’estableix amb les famílies, quan aquestes et deixen compartir una mica l’Educació dels seus fills i filles. Fins i tot en aquests temps tan convulsos en què el paper del mestre/a està tan qüestionat, i que a vegades petits problemes del dia a dia t’enteranyinen el camí. Fins i tot, deia, encara puc trobar mil imatges i moments de cada dia que m’omplen d’il·lusió. No creieu que això és la millor benzina per a seguir endavant?
Gràcies a totes i a tots els qui amb la vostra estima, respecte i confiança, feu possible que cada dia sigui un dia millor.
Imma Gener
Mestra del Ceip El Colomer
Sant Celoni, 23 de novembre de 2008
