GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTÍSSIMES GRÀCIES
Aquest curs una persona em va regalar una frase que em va robar el cor: “Només un cor agraït pot aprendre”. Meravellosa veritat –vaig pensar- i des d’aquell dia intento tenir-la ben present.
Deixeu-me però que comenci explicant-vos la meva petita, però, per a mi gran, història a l’Escola El Colomer.
Un dia la Meritxell i la Marta Ylla-Català em van proposar compartir un projecte fascinant “Iniciar una escola nova”. No cal dir que la proposta em va fer moltíssima il·lusió,i…….després de pensar-ho una miqueta i amb el suport del meu marit i dels meus fills, vaig decidir afegir-me a l’aventura.
Mireu com va ser: Només quatre mòduls, un pati immens, la Meri, la Marta Ylla-Català, l’Eli, la Marta Roca i jo; en Joan, l’equip de menjador, 54 nenes i nens i les seves famílies. Alegria, energia, i molta il·lusió!!! Tot per fer, tot per estrenar, tot per gaudir, tot per aprendre. Aquells primers moments i aquell primer curs sempre estaran en el meu cor i en la meva memòria i, si no la perdo, no ho oblidaré mai.
De sobte una sorpresa inesperada: Jo, feliç com estava a la meva classe de P3 gaudint de la meva feina de mestra d’educació infantil, per circumstàncies de la vida, em vaig trobar fent de secretària de l’escola. Mare de Déu!. Això sí que no m’ho esperava! Però ves, tot és un aprenentatge en aquesta vida! I bé, amb el suport de les companyes i amb el treball en equip hem anat tirant, amb encerts i amb errors però tant uns com els altres ens han fet créixer i avançar, tant personalment com professionalment.
Després d’aquell primer curs n’han vingut cinc més. Han arribat més infants, més mestres, més famílies…. Algunes persones amb les quals vam iniciar aquest projecte ja han marxat i altres potser marxaran aviat, però l’Escola continuarà i tots i totes els qui la formen seguiran, de ben segur, amb la mateixa alegria, energia i il·lusió que hi hem posat nosaltres.!!!
Ara, per a mi, ha arribat el moment de marxar, de tancar una etapa i d’iniciar projectes nous que em porten a prop de casa i de nou a l’aula. És per això que no vull marxar sense agrair-vos a totes i tots, el que m’heu donat.
· Nens i nenes, totes i tots, des dels de P3 fins els de 4t,
GRÀCIES per tantes abraçades, rialles i petons. Per les vostres corredisses per aquell meravellós porxo per on veníeu a llençar-vos als meus braços.
GRÀCIES per les vostres mirades embadalides en escoltar els contes que us he explicat i les cançons que us he cantat.
GRÀCIES pel respecte i per l’estima que sempre m’heu fet sentir amb tanta força.
Amb vosaltres he après que l’objectiu principal de l’escola ha de ser treballar per assolir la vostra FELICITAT. Per aconseguir-ho heu de sentir que l’escola és casa vostra, que és un lloc on us sentiu respectats, contents, segurs, estimats; perquè només si us sentiu així estareu motivats per APRENDRE i, aprendreu tot allò que és essencial perquè sigueu persones honestes i respectuoses, capaces d’esforçar-vos per assolir els objectius que us proposeu, competents per viure en un món complex però ric i ple de matisos, en un món que és vostre.
· Mares i pares,
GRÀCIES per haver-me permès compartir, una miqueta, aquesta meravellosa i difícil tasca d’educar els/les vostres fills/es.
GRÀCIES per tantes converses, xerrades i reunions debatent, construint i organitzant el dia a dia, però també el futur de l’escola.
· Companyes i companys,
GRÀCIES per haver pogut compartir amb vosaltres aquest projecte que tant m’ha omplert.
GRÀCIES per tot el que m’heu ensenyat com a mestres i com a persones.
GRÀCIES pel vostre suport en els moments difícils i per la vostra comprensió amb els errors que he comès.
· Meritxell, Marta Ylla-Català i Marta Batlles
GRÀCIES per tot allò que hem compartit, en aquelles quatre parets que ara ja no hi són, però també en aquestes noves parets que acabem d’estrenar: rialles, abraçades, petons, iniciatives, il·lusions, decisions que il·lusionen, decisions difícils, molts escrits, molts papers, molta responsabilitat, encerts, errors,i….unes quantes llàgrimes també de tant en tant, oi?
· A totes i tots,
GRÀCIES per tot el que m’heu donat, gràcies per aquesta magnífica experiència, us ben asseguro que me’n vaig amb la motxilla ben plena. La meva petita història a l’Escola El Colomer al llarg d’aquests sis cursos ha estat plenament satisfactòria i m’ha omplert de felicitat.
Un petó i una abraçada a totes i tots,
Imma
Sant Celoni, Juny de 2011
Gràcies a tu, Imma. Perquè sempre tens un somriure a la cara, sempre un bon dia agradable i afectuós, sempre tan correcta i amable amb tothom.
Els nens i nenes de l’escola on vas no ho saben, els seus pares tampoc i ni tan sols les companyes s’ho imaginen, però jo ho se, els hi ha tocat un premi ben gros. Espero que aquesta nova porta que s’obre t’ompli de felicitat i bones experiències. Et desitgem el millor. Un petó ben gros.
ET TROBAREM MOLT A FALTAR. ESPERO QUE T’HO PASSIS MOLT BE A SANT CELONI I QUE ALGUN DIA ENS VINGUIS A VEURE.ADEU IMMA.
NÚRIA MASPONS I VALLS
IMMA: el projecte ja s’ha assolit i ara… et toca marxar.
la teva empremta hi és, en pots estar segura.
Hi has estat des de l’inici que erem quatre gats fins avui,que ja som un munt, amb l’escola nova.De mestre, de secretària,…per a tot el que ens ha calgut, tu hi has estat. Caram.., et trobarem a faltar.
Que tinguis molta sort. Et desitgem el millor.
Família MASPONS-VALLS
ADEU IMMA´
ET TROBARÉ MALT A FALTAR, LA TEVA CARTA M’HA AGRADAT MOLT.
ESPERO QUE A CANT CELONI ESTIGUIS IGUAL DE BÉ QUE T’HO HAS PASSAT AQUÍ, AL COLOMER !!!!!
A MI TAMB´M’HA AGRADAT MOLT QUE HAGIS
ESTAT AQUÍ AMB NOSALTRES DURANT 6 ANYS,
AIXÍ QUE ESPERO QUE ENS VINGUIS A VEURE DE TANT EN TANT.
AINA MARÍ I MOSQUERA.
Imma!
Ens deixes a nens i famílies amb un nus a la gola que costarà de desfer perquè no només marxa una bona mestra, sinó una gran persona!
No tots hem tingut la sort de tenir-te a l’aula dels nostres fills, però les teves petites aportacions a cada un dels nostres infants ens han ajudat a apropar-nos a tu, a coneixer-te, a respectar-te, a estimar-te!
Gràcies Imma pel teu somriure, pel teu afecte i per la teva dedicació. Gràcies per la teva comprensió i sobretot moltes gràcies per les ganes i la il·lusió que hi has posat al llarg d’aquests anys.
Desitgem que siguis molt feliç en aquesta nova etapa, i… no ho dubtis, ens deixes a tots i a totes “amb un cor ben agraït”!!!
Una forta abraçada.
Família López Rodríguez.
Hola Imma.
Fins avui, dia 11 de juny, no he sabut que marxes del Colomer, per començar un nou projecte a un altre centre. Ha sigut a la festa de final de curs i en sentir-ho m’he quedat de pedra. Molt aixafat!!! No en tenia ni idea!!! I, per una banda, m’ha fet molta pena, perquè durant aquests pocs anys que la Rosa i jo tenim als nostre fills, Martina i Quim, escolaritzats al Colomer, sempre he trobat que ets una persona molt afable, professional, empàtica, treballadora, seriosa quan s’ha de ser, però sempre amable, flexible, simpàtica i propera amb els nens i les famílies. La meva dona i jo sempre ho hem comentat: “na Imma és molt bona!!! Sap tractar als nens, els escolta, els fa riure. I també aconsegueix el seu respecte, admiració i que siguin disciplinats!!! Genial!!!” I amb les mares i pares, ídem. Sempre ens ha meravellat veure que tots els nens i nenes del Colomer et coneixen perfectament, sense ser tu la seva mestra a classe i una de les persones amb qui tinguin més contacte diari. I això vol dir molt de tu!!! Jo només tinc paraules d’admiració per a tu, Imma. Crec que ets un exemple a seguir, no només com a professora, sinó com a persona. Una molt bona influència pels nostres fills i per nosaltres i ha estat un privilegi absolut, pels nostre fills i per nosaltres, haver gaudit de tu durant aquests anyets. Per això em fa pena que marxis. Però per altra banda, estic content per tu, doncs aquest canvi, segons m’has explicat avui al pavelló, és una millora personal i familiar important i una il·lusió renovada dintre de la teva professió. Així doncs, moltes felicitats i et desitjo el més gran dels èxits, tant a nivell laboral-professional, com sobretot personal.
Moltes gràcies per tot i fins aviat!!!
Carles Polanco
gracies a tu per tot, per acompanyar-nos en aquest camí que és l’educació dels nostres fills, per ajudar-nos a tenir aquesta escola per la hem lluitat tant, per estar sempre al nostre costat, per transmetre al meu fill aquests valors……..i sobre tot gràcies per ser com ets,només dir-te que t’emportes un tros dels nostres cors…………
muchisimas gracias por todo, te deseamos toda la suerte y la felicidad del mundo.
rebeca y yolanda
Hola Imma:
et desitjem molta sort i que allà on vas siguis tan feliç o més del que has estat aquí al Colomer!!!!!!!!!!!!!!!!
Imma, molt bonic el teu comiat, m’ha fet plorar.
Espero que la teva nova etapa sigui tant emotiva com aquesta. Segur que ho serà perquè ets una gran mestra.
Carai!, entro al blog a veure si hi trobo el vídeo del lip-dub i…patam! veig aquesta noticia! No sé que més dir que no hagin escrit els anteriors pares. Tenia la petita esperança que la meva filla et tingués de mestra en alguna ocasió, haguessis sigut una aportació molt necessària/satisfàctoria per la seva educació. Molta sort en aquesta nova etapa que emprens.
Salutacions
Miriam
Fa dies que sé que hi ha un escrit teu penjat, però fins ara no he tingut el valor per llegir-lo perque sabia el que em passaria, que ara em costa escriure perque esta tot el teclat mullat!!!!
Gràcies a tu per despendre tot allò que tens, per contagiar-nos de la teva tranquilitat, el teu saber fer de la teva manera d estimar!!!
L’últim dia d’ escola em vaig haver de contenir quan em vaig creuar amb tu.
Jo també vaig estar en aquell primer curs i a mi tampoc se m’oblidarà!!!
L’últim dia els hi vaig haver de dir als nens que no patissin que vindries a veurel’s; però això no cal que els hi digui,perque crec que saben perfectament, que tothom, de tant en tant torna a casa, ni que sigui per fer una visita. GRACIES
Gracies, Imma, Per estar en aquell moment meravellos, en el qual es va començar l’antiga escola, que com tú deies nomes estaven els 54 nens/es, amb els seus pares/mares, amb els enrenous del primer dies, i sobretot per haver-nos escoltat, i per haver aconseguit assolir l’objectiu de crear una nova escola, amb els valors educatius i la familiaritat de l’antiga,
Gracies i que et vagi bé per en aquest nou projecte
hola imma, hoy buscando el telefono del cole me he enterado de que te has ido, solo darte las gracias por todo y por ser tan comprensiva con todas las familias, te deseo toda la suerte del mundo alla donde vayas y espero que vuelvas a ver a los peques y ya no tan peques.
gracias y besos.
Sempre recordaré com començaves els teus discurssos: “perdoneu, però jo tinc un problema i és que no puc cridar més…” I es que per aprendre s’ha de saber escoltar… Junts hem crescut, professors/es, nens/es, pares, mares…, tots.
Gràcies per tots els moments i que la vida t’ho compensi amb molta sort i felicitat!!!
Hola Imma.
Estem una miqueta tristros i a la vegada feliços, perque encara que marxis deixes un projecte maquíssim.
Vina a visitar-nos de tant en tant.
Només et puc dir GRACIES!!!!!!
De tor cor.
Mercè i Carla.
HOLA INMMA,JO NO ET DIC ADEU,ET DIC FINS AVIAT, GRACIES A TU PER ESCOLTARME QUAN HO VAI NECESITAR A P3 T´ENRECORDES? PENSO QUE HAS FET UNA TASCA BONISSIMA,ET TROBAREM A FALTAR,MOLT BONA SORT.
GRACIES I UNA FORTA ABRAÇADA
Adeu Imma,
lo decimos con tristeza,
ha sido una carta muy emotiva a la vez que alegre, he llorado pero tambien he recordado pequeñas anecdotas y me he reido mucho con el Lalo
suponemos que nos visitaras aunque solo sea por navidad como el turron, jaja
esperemos que seas muy feliz en la nueva etapa, y si no lo eres vuelve!!,
cuando tengas dias de bajon vuelve la vista atras y mirate estos comentarios QUE ESTAN LLENOS DE BESOS, ABRAZOS Y MUCHO AMOR.
TE QUEREMOS, ABRAZAMOS Y BESAMOS
Gran emotivitat en la carta i els comentaris. Aquestes són les coses que humanitzen el món, i en fan un lloc millor, guarnit d’escalfor.
Molta sort cap endavant, o com diuen els anglesos: Godspeed! Petons!
Avui per fi m’he conectat al bloc, buscava la teva carta, m’agradat molt i com sempre has aconseguit encomenar-me la teva serenor, la teva pau. Imma te’n vas, sentiré el buit quan no et vegi però com t’he dit a l’escrit,dins de la meva bossa de les coses positives hi han molts dels moments viscuts amb tú, em seràn de molta utilitat per trobar la força per tirar endavant. Una forta abraçada i gràcies per haver compartit aquesta escola, el teu treball, el bon tracte i aquests anys.
Hola imma, per fi m\’he conectat al bloc i he rellegit la teva carta de comiat plena de bons sentiments viscuts a Bigues. Quins escrits més meravellosos t\’han deixat, pots estar-ne ben orgullosa. Per mi ha sigut un privilegi ser companya teva de treball i amiga. Encara ara no me\’n faig a l\’idea de no veure\’t per l\’escola.