Aquesta tarda hem tornat a col·laborar amb la recollida de signatures ” pel dret a decidir”. Tot i sent la segona vegada ha vingut molta gent a signar i a donar suport a la plataforma. Moltes gràcies.

COFRE ÀRAB

Amb dits sensibles que podrien
haver estat els d’un hàbil artesà,
ressegueixo el marfil entre la fusta,
les formes incrustrades dels gossos i els falcons,
l’alada simetria de les fulles,
els ornaments del cofre.
Oh Déu, quanta bellesa perduda per sempre!
De tot el meu Al-Andalus queden tan sols un cofre
i un grapat de monedes de plata prima, més aviat bastarda.
I el record d’Abu Bakr, que era muftí i filòsof
i que ensenyà a Damasc i morí a Alexandria.
Al cementiri d’Uala, davant la Porta Verda, reposen
el seus ossos.
(fragment)

Ja s’està acabant el mes i encara no havia escrit res ni per desitjar-vos un bon començament del curs escolar. He trobat dos poemes molt bonics d’Isabel Barriel, un dedicat als mestres i l’altre al nou curs:

Nou curs

Capbussar-te al nou curs amb ganes,
respirar flaires d’un estiu encara recent
sentint històries quotidianes
i aventures il·lustrades.Estrenar llibres i aules,
descobrir a les finestres
llums ja declinades
que s’estiren per claudicar de cop
en benefici d’un creixent cel fosc…

I escriure a la llibreta, malgrat tot,
el títol de la primera lliçó amb bona lletra.

dedicat als mestres

Cada diumenge preparem la cartera,
que no hi falti el que és de necessitat primera:
les preguntes, la paciència,
els llibres de ciència,
els llapis de colors
per tal d’escriure els mots,
un tractat sobre el riure i l’alegria,
una antologia de jocs,
una enciclopèdia farcida d’harmonia,
sabó d’olor i olor de sabó…I ara, flaires de tardor.

Aquest dissabte a la Palma d’Ebre vam celebrar el 75è aniversari de l’escola. Va estar tot un èxit amb més de 400 persones antics mestres, ex-alumnes, gairebé tot el poble. Hi va haver de tot, exposicions, visita als llocs més emblematics de la Palma, cercavila, dinar de germanor, concert amb la Coral del poble i estrena d’una sardana dedicada a l’escola, lletra i música de Rossend Aymí:

Pel carrer de les escoles
la mainada ja camina
amb llibres a la cartera
i la llenya per a l’estufa
….

I per acabar la festa ball.

Les nenes de la meva edat no hi vam anar gaires anys a l’escola. No se sap per quins motius  les nenes i els nens petits anàvem al convent a fer classes amb senyoretes, que les portava el mossen, ja que les monges  se n’havien anat del poble, en canvi els nois grans si que hi anaven a les escoles. Aquest dissabte em vaig trobar a  Montserrat Mulet de Flix que havia estat mestra meva i m’ha enviat una fotografia d’aquella època que no tenia. M’ha fet molta il·lusió.

Very Pomelo és Xarim, un exalumne. la veritat és que no sé gaire de la seva vida, però sí de la seva música. A les festes el vaig escoltar al concert de la plaça Major del poble i em va agradar. Autodidacta, creatiu, genial i desaprofitat.
Actualment milita a les files de dos formacions força diferents pel que fa a tendència musical. Per una banda acompanya a Pantanito i per altra, també forma part de Monoxide Pills. Costa de pair, però es del tot cert. A tot això, té el seu espai propi de creació personal Very Pomelo i és d’aquest espai d’on podeu treure profit a nivell d’escola.
En aquest espai hi trobareu temes seus, originals i lliures de dret d’autor -no heu de pagar, no us poden denunciar…- que podeu fer servir a l’escola, concretament, nosaltres els fem servir com a sintònies dels nostres programes de ràdio a l’escola, els nostres contes…
Confio que us pugui fer servei. Si és així, agrairia m’ho féssiu saber. Gràcies.