Aquí teniu l’accés a la guia de les coses més importants que cal estudiar per als alumnes que s’han de presentar a l’examen final de recuperació de juny.

Al començament del segle XVI el nét dels Reis Catòlics, Carles I, va ocupar el tron de la monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada d’Habsburg o d’Àustria.

Carles I i el seu fill Felip II van governar sobre un imperi immens, format per les possessions europees i pels territoris americans incorporats a la Corona.

Carles I ostentà el títol d’emperador per la seva herència alemanya, però en el regnat de Felip II els territoris austríacs i la titularitat imperial van quedar deslligats de la Corona espanyola.

Unes possessions tan immenses van ser una font de conflictes greus i durant aquesta època les guerres a l’exterior van ser constants. En bona part aquests conflictes van ser provocats pels problemes religiosos i per la defensa del catolicisme que feien els monarques hispànics.

Amb els monarques del segle XVII, Felip III, Felip IV i Carles II, l’imperi va començar una lenta decadència. La crisi de l’economia, el descens de la població i les derrotes militars van posar fi a l’hegemonia espanyola a Europa.

Per superar la unitat caldrà

– fer les làmines 26, 27, 28a i 28b
– analitzar la gràfica “L’or i la plata d’Amèrica i la revolució dels preus”
– completar el mapa conceptual

Al final del segle XV els progressos en la construcció de vaixells (caravel·les) i de les tècniques de navegació (brúixola, astrolabi, portolans) van permetre que els navegants europeus anessin a descobrir noves rutes marítimes.

En un període de temps relativament curt el món que coneixien els europeus es va ampliar moltíssim: van costejar la costa africana, van arribar a les illes de les Espècies i al continent americà i van fer la primera volta al món.

Aquests grans descobriments geogràfics, fets fonamentalment per portuguesos i castellans, van obrir noves rutes comercials i reactivaren els intercanvis.

L’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica va ampliar els horitzons geogràfics coneguts fins aleshores i va posar les bases del futur imperi espanyol a Amèrica.

La civilització europea s’imposà a tots els continents i es van formar grans imperis colonials, sobretot a Amèrica.

Consulteu els apartats dels quaderns d’activitats, de l’agenda, dels mapes històrics i de la mediateca per veure les novetats relacionades amb la unitat.

Per superar la unitat caldrà tenir fet:

– el quadern d’activitats de la unitat 9 (a la llibreta)
– les làmines 24 i 25 i les pàgines 29 i 30 del quadernet de làmines
– l’activitat del text desordenat
– el mapa conceptual de la unitat 9 (a la llibreta)

El tercer trimestre se’ns farà curt i cal fer un esforç a cada activitat i a cada control per assegurar la nota i no tenir sorpreses a final de curs.

A finals del segle XV comença l’Edat Moderna. A la unitat anterior hem vist com en aquest moment apareix una nova forma de pensar, l’Humanisme, i un nou art, el Renaixement. Ara ens toca veure com els canvis també es produeixen a l’economia, a la societat i a l’organització del poder.

La recuperació econòmica del segle XV, els intercanvis comercials i l’empenta de la burgesia donen pas a un nou sistema econòmic: el capitalisme comercial. Al mateix temps, els reis troben la manera d’imposar el seu poder i apareixen les monarquies autoritàries.

Per tractar de tot això, en aquesta unitat ens endinsem en les característiques de l’època de la monarquia dels Reis Catòlics.

Insistirem en la comprensió dels textos que llegim del llibre digital, i en saber-los resumir, esquematitzar i explicar amb les nostres paraules.

A partir del segle XV sorgeix a Europa una nova manera d’entendre el món: l’humanisme. Els humanistes reivindiquen l’herència dels clàssics grecollatins, adopten una actitud científica i situen l’ésser humà al centre de totes les seves reflexions. La impremta, les acadèmies i les universitats ajuden a difondre aquestes idees.

Els artistes desenvolupen un nou estil inspirat en el món clàssic i en la mitologia grecoromana: Itàlia esdevé el centre de l’art del Renaixement.

L’esperit crític que es manifesta arreu també afecta el món de les creences religioses: la Reforma divideix l’antiga Europa cristiana en dues parts.

L’Humanisme, el Renaixement i la Reforma que tractem a la Unitat 7 del llibre ens fan adonar que l’Edat Mitjana ja ha quedat enrere i que se’ns obren les portes d’una nova etapa històrica: l’Edat Moderna.

No et perdis la visita virtual en 3D a la Capella Sixtina.

La Unitat 5 que estem acabant ens ha permès apropar-nos a la història de Catalunya durant la Baixa Edat Mitjana, que comença amb l’expansió territorial i marítima del segle XIII i acaba amb la crisi demogràfica i social dels segles XIV i XV.

Per estudiar aquests tres segles hem parlat de personatges, de fets, de l’organització de la societat, d’institucions i de formes de govern, de conflictes… i hem fet servir molt vocabulari nou.

També hem treballat sobre mapes històrics, hem après a comentar imatges (descripció, interpretació i valoració) i a resumir apartats (títol, idees principals i vocabulari).

Abans del dia del control, caldrà tenir fetes les següents tasques:

– Respondre a la llibreta les preguntes dels apartats 4.6 i 4.7 del Quadern d’Activitats de la unitat.
– Fer les làmines 14 i 15, inclosa la pàgina corresponent del Quadern de Làmines.
– Fer el mapa conceptual de la unitat.

Tal com hem comentat a classe, una part de la nota del control la forma el treball sobre la sortida a Girona que ja heu presentat. La resta de la valoració es farà a partir de preguntes sobre el contingut de la unitat, l’eix cronològic, el vocabulari, el reconeixement i la interpretació d’imatges.

Teniu els apunts de la llibreta, les làmines i el llibre digital per estudiar. A l’hora d’estudiar és important que comproveu si sou capaços de respondre qualsevol de les preguntes que hi ha al Quadern d’Activitats. Repasseu-lo bé. També us poden ajudar els vídeos “El pont de mar blava”, “Créixer sota la crisi” -molt recomanable de veure’l- i “Una llarga maltempsada” que teniu disponibles a la Mediateca

Consulteu l’agenda per veure el dia que toca fer el control.

Aquests dies de neu i de fred, si es dóna el cas que algú no pot venir a classe, que recordi d’acabar tasques pendents i d’avançar feina:

– Grup de 2n B: Fer el resum de l’apartat 5.3.3 de llibre digital (eren els deures d’avui) i llegir els apartats 5.4 i 5.5 també del llibre digital. A la llibreta, apunteu només el vocabulari i les paraules que no entengueu: no cal fer el resum.

– Grup de 2n C: Llegir dels apartats 5.4 i 5.5 del llibre digital. A la llibreta, apunteu només el vocabulari i les paraules que no entengueu: no cal fer el resum.

– Grup de 2n D: Llegir dels apartats 5.4 i 5.5 del llibre digital. A la llibreta, apunteu només el vocabulari i les paraules que no entengueu: no cal fer el resum.

– Grups de 2n B, 2n C i 2n D: acabar el reportatge de la sortida a Girona.

– Els alumnes que heu faltat algun dia d’aquesta setmana, llegiu també l’apartat 5.3 del llibre digital. A la llibreta, apunteu el vocabulari i de les paraules que no entengueu.

– Els alumnes que encara teniu tasques pendents de la Unitat anterior, la 4, ja sabeu que les heu de fer i presentar-les al professor.

I, sobretot, abrigueu-vos bé!!!

Feu clic damunt d’aquest enllaç o de la imatge que veieu al costat per accedir al document que conté la llista de feines a fer abans del control de la Unitat 4 – Els orígens de Catalunya que farem el proper dijous dia 19 de gener.

El document també inclou l’eix cronològic de la unitat, mapes, imatges i fotografies que cal conèixer.

Tot i que disposeu de dues hores de classe per fer la feina, és recomanable que avanceu tasques des de casa.

De cara al control, a banda d’estudiar amb els apunts de la llibreta i amb el llibre digital, és important estudiar les làmines 10A i 10B que ja teniu fetes i saber respondre qualsevol de les preguntes que hi ha al Quadern d’Activitats.

També us ajudaran molt els vídeos sobre els orígens de Catalunya que teniu disponibles a la mediateca.