Avui hem fet la sortida que teníem programada al Museu Episcopal de Vic, que és un dels tres museus d’art romànic més importants del món.

La visita l’hem fet seguint un ordre cronològic, a través de la selecció de set obres que ens han portat del l’estil romànic més antic fins al gòtic.

La guia que ens ha acompanyat durant tot el trajecte ha començat parlant-nos de l’edat mitjana en general i ens ha introduït a la tècnica i la funció de l’art romànic davant del frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò, un dels més antics que hi ha al museu; després ens ha fet seguir fins a l’escultura de la marededéu de la Rodona i les pintures murals de l’absis de Sant Sadurní d’Osormort, on ens ha destacat la representació de la vida d’Adam i Eva.

Entre moltes altres coses, hem pogut comprovar que l’art d’aquesta època era sobretot religiós, ple de símbols, i que feia servir unes tècniques molt senzilles i clares per fer arribar el seu missatge alliçonador a tota la gent. També hem après que moltes de les obres que hem vist segurament s’haurien fet malbé si no haguessin anat a parar al museu.

El nostre recorregut ha continuat amb el frontal d’altar de Santa Maria de Lluçà, una obra que es considera de transició entre el romànic i el gòtic. En aquest punt, la guia ens ha explicat com s’obtenien els colors que feien servir els artesans, i en què consistia la pintura al tremp. Més endavant, ens ha mostrat el lateral d’altar del mestre de Soriguerola i ens ha parlat de la relació que hi ha entre la representació del tema del judici de l’ànima i les creences funeràries de l’antic Egipte.

Al final hem entrat de ple en les característiques de l’art gòtic, observant el treballat retaule d’alabastre de l’escultor Bernat Saulet i, molt especialment, contemplant el gran retaule procedent del convent de Santa Clara, obra pel reconegut pintor Lluís Borrassà.

La pintura gòtica tenia moltíssims més matisos i colors que la romànica i feia servir diferents plans de profunditat; les figures estaven més treballades, tenien més moviment i eren molt més realistes. Una capsa gairebé màgica també ens ha permès veure que, gràcies a l’arc ogíval o apuntat, l’arquitectura gòtica era molt més esbelta i lluminosa que la romànica.

Tot plegat ha estat una sortida molt recomanable d’una hora que ens ha servit per consolidar el que haviem après a classe, per adquirir nous coneixements i per saber alguns detalls prou curiosos.

Sabieu que durant l’època gòtica alguenes dones nobles volien assemblar-se a les dames del nord d’Europa i per això es tenyien els cabells de colors clars, es rapaven una mica per fer veure que tenien el front més alt i es prenien pólvores per tenir una pell ben blanca?

Sabieu que a l’edat mitjana els tres reis de l’orient representaven la joventut, la maduresa i la vellesa, i que els tres eren de color blanc?

Sabieu que el frontal d’altar de Santa Maria de LLuçà es va trobar serrat pel mig i que es feia servir com a porta d’una cort de porcs?

Sabieu que la pintura al tremp consistia en barrejar els pigments dels colors amb clara i rovell d’ou?

Sabieu que els aprenents que ajudaven els mestres artistes s’intoxicaven greument quan molien els minerals que servien per preparar els colors?