Els anuncis fan servir la tècnica de la identificació. Parlem d’identificació quan l’espectador assumeix el punt de vista d’un personatge. Si el personatge pateix, l’espectador també ho fa, i si el personatge és feliç, l’espectador també. Quan en els publicistes trien el mecanisme d’identificació han d’optar entre dues opcions: que l’espectador vegi en el personatge un reflex del seu jo real o que hi trobi un reflex del seu jo ideal. En la identificació amb el jo real es pretén que l’espectador/a vegi reflectit en el personatge alguns trets de la seva realitat: la seva inseguretat, la timidesa, els problemes quotidians… En la identificació del jo ideal, en canvi, es pretén que els espectadors hi vegin reflectits els seus somnis, el que els agradaria ser i no són
En aquests anuncis s’ha fet servir la tècnica de la identificació. Penses que l’espectador veu en el personatge un reflex del jo real o del seu jo ideal? Colhogar, Lancôme, Cuines Corcho (anys 70),


La publicitat és sempre selectiva, cada anunci està pensat per un tipus determinat de persona. Els espots publicitaris van destinats a un segment concret de la població, que en publicitat s’anomena target. Aquest terme fa referència al consumidor potencial, al tipus de persona que té possibilitats reals d’adquirir el producte. Tots estem exposats a una gran quantitat de publicitat, però no tota va dirigida a nosaltres.
Els anuncis ens envolten: a la ràdio, a la televisió, a la premsa,a la roba que portem, a les valles d’un camp de futbol, als cotxes de carreres, al supermercat, als calendaris… A vegades ens empassem la publicitat sense ni tan sols adonar-nos-en. Aquí teniu un exemple 




Practiquem una mica els pronoms febles? Clica sobre l’enllaç i segueix les intruccions.
