Sabem el que un anunci diu de manera explícita. I el que no diu? Quines coses amaga? Quins són els valors implícits de la publicitat?

El discurs publicitari té un marcat caràcter ideològic. L’anunci, a més del producte, ven valors: èxit, amor, fidelitat, llibertat, poder… O, més exactament, per poder vendre productes, ven valors. Primer comença desvetllant les necessitats, desitjos, tendències, pors que tots portem arrelats a dins nostre (per exemple, el desig de ser acceptat per tothom, de tenir èxit amb les persones de l’altre sexe, de sentir-se segur, la por al fracàs…) i després ens presenta productes aparentment adequats per resoldre’ls. Un anunci pot ser excel·lent des del prisma de la creativitat i negatiu des del punt de vista dels valors. O a l’inrevés.

 Deixant a banda el que ens volen vendre, sabríeu dir quins són els valors amagats d’aquests anuncis?

Colònia: 1 Million (Paco Rabanne)

Productes de neteja: Detergent Ala: està bé embrutar-se.

 Sabatilles esportives: Nike: humans clonats

Cervesa Damm i el Barça: La feina ben feta

Campanya institucional:els nens fan el que veuen fer als pares

Tot anunci funciona a base d’una idea creativa que ha de ser comprensible i persuasiva o seductora per al tipus de públic per al qual va dirigida. Per exemple, l’anunci del golf “pensa un desig i llença la moneda” parteix de la creença popular que si llences una moneda en una font, es complirà el desig que has pensat. Però què passa si la moneda no te la treus de la butxaca sinó que n’agafes una que algú ja havia llençat prèviament a la font?   A partir d’aquesta idea es construeix tot el  relat.

Sabríeu veure  la idea creativa en què es basen aquests anuncis?  I quina és la base de la campanya d’Ikea? Què té en comú tota la campanya publicitària d’aquesta marca de mobles?

Golf: entre el somni i la realitat

Coca-cola:  coca-cola per a tothom.

Ikea: en el salón no se juega

Ikea: mio, mio, mio

Els anuncis fan servir la tècnica de la identificació. Parlem d’identificació quan l’espectador assumeix el punt de vista d’un personatge. Si el personatge pateix, l’espectador també ho fa, i si el personatge és feliç, l’espectador també. Quan en els publicistes trien el mecanisme d’identificació han d’optar entre dues opcions: que l’espectador vegi en el personatge un reflex del seu jo real o que hi trobi un reflex del seu jo ideal.  En la identificació amb el jo real es pretén que l’espectador/a vegi reflectit en el personatge alguns trets de la seva realitat: la seva inseguretat, la timidesa, els problemes quotidians… En la identificació del jo ideal, en canvi, es pretén que els espectadors hi vegin reflectits els seus somnis, el que els agradaria ser i no són

En aquests anuncis s’ha fet servir la tècnica de la identificació. Penses que l’espectador veu en el personatge un reflex del jo real o del seu jo ideal?  Colhogar, Lancôme, Cuines Corcho (anys 70),

 En publicitatm tot gira a l’entorn del poder que tenen les imatges. Algunes de les estratègies persuasives utilitzades  són les següents:

Què és la publicita il·lícita?

• La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts per la Constitució: els anuncis que mostren violència, sexisme, xenofòbia, imatges que no respectin els drets dels infants, etc. 
• La publicitat enganyosa: la que descriu uns beneficis del producte que no són tals.
• La publicitat deslleial: aquella que  provoca el descrèdit o menyspreu cap a una altra marca; la que és una comparació entre dues marques; i també aquella que indueix a confusió amb els productes de la competència.
• La publicitat subliminar: aquella que mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda.
• La publicitat prohibida:  aquella que anuncia productes que legalment no es poden anunciar, com per exemple tabac . begudes amb graduació alcohòlica superior a 20º en televisió.
  

Alguns exemples: Audi i les claus; La model és una noia molt normal;  La bellesa sense cervell no és res; Clava un clau, noia; No és bon dia per morir; Nen que no respira;

La publicitat és sempre selectiva, cada anunci està pensat per un tipus determinat de persona. Els espots publicitaris van destinats a un segment concret de la població, que en publicitat s’anomena target. Aquest terme fa referència al consumidor potencial, al tipus de persona que té possibilitats reals d’adquirir el producte. Tots estem exposats a una gran quantitat de publicitat, però no tota va dirigida a nosaltres.

 Qui és el destinatari d’aquests anuncis?:  Detergent Kalia,  Ariel Ultra (anunci antic),  Fairy, Cillit bang, McDonald’s, Cola-cao i Danacol

Els anuncis ens envolten: a la ràdio, a la televisió, a la premsa,a la roba que portem, a les valles d’un camp de futbol, als cotxes de carreres, al supermercat, als calendaris… A vegades ens empassem la publicitat sense ni tan sols adonar-nos-en. Aquí teniu un exemple d’anuncis camuflats que podem trobar en una sèrie de televisió

Aquests reportatges emesos a TV3 ens ajudaran a mirar la publicitat amb ulls crítics:

“Un forat a la butxaca” explica com la publicitat pot influir en les compres que fem.

El programa “Mira’m bé”  analitza què s’amaga darrere els anuncis publicitaris i alerta sobre la publicitat enganyosa.

L’espai  “La rentadora” (2007) explica, a través dels anuncis, diferents aspectes de la publicitat:

• publicitat adreçada als nens i nenes
• productes que han desaparegut de la publicitat  
•  anuncis televisius de tota mena de vehicles.
• anuncis relacionats amb  la neteja de la llar. 
• anuncis de menjar 
• anuncis de telefonia mòbil
• anuncis d’electrodomèstics
• anuncis de begudes
• anuncis de menjars