La publicitat que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els valors i drets reconeguts per la Constitució: els anuncis que mostren violència, sexisme, xenofòbia, imatges que no respectin els drets dels infants, etc.
La publicitat enganyosa: la que descriu uns beneficis del producte que no són tals.
La publicitat deslleial:aquella que provoca el descrèdit o menyspreu cap a una altra marca; la que és una comparació entre dues marques; i també aquella que indueix a confusió amb els productes de la competència.
La publicitat subliminar: aquella que mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda.
La publicitat prohibida: aquella que anuncia productes que legalment no es poden anunciar, com per exemple tabac . begudes amb graduació alcohòlica superior a 20º en televisió.
La publicitat és sempre selectiva, cada anunci està pensat per un tipus determinat de persona. Els espots publicitaris van destinats a un segment concret de la població, que en publicitat s’anomena target. Aquest terme fa referència al consumidor potencial, al tipus de persona que té possibilitats reals d’adquirir el producte. Tots estem exposats a una gran quantitat de publicitat, però no tota va dirigida a nosaltres.
Afegiu imatges que ho il·lustrin. Les fotografies les podeu trobar a Internet o bé podeu optar per escenificar vosaltres mateixos la situació i fotografiar-ho.
Imprimiu el document. Haureu de fer un mural petit (mida A3) per penjar-ho a classe.
Els anuncis ens envolten: a la ràdio, a la televisió, a la premsa,a la roba que portem, a les valles d’un camp de futbol, als cotxes de carreres, al supermercat, als calendaris… A vegades ens empassem la publicitat sense ni tan sols adonar-nos-en. Aquí teniu un exemple d’anuncis camuflats que podem trobar en una sèrie de televisió
En aquest vídeo, el president Montilla signa en el llibre d’honor de l’ajuntament de Berga; dret, al seu costat, hi ha l’alcalde de la població. Imagina’t que ets aquest alcalde. Què estàs pensant mentre observes com el polític redacta la dedicatòria? Què et balla pel cap? Escriu un monòleg que reflecteixi els pensaments del batlle (100 paraules com a mínim).
Recorda: en els monòlegs un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa. En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges.