La novel·la de 1A ( llibre col·laboratiu)

LA NOVEL·LA DE 1A

Capítol 1, per Jose Marín

L’Esther i el Jordi, són uns nois de 15 anys cadascú ,normals i corrents. Però un bon dia, en un museu….un home encaputxat i amb cara de mala llet va entrar-hi disposat a robar!

Al seu uniforme hi havia una marca vermella amb ratlles grogues: semblava d’una banda.Es va posar a mirar i a mirar fins que va trobar alguna cosa que li interessava. El que li interessava era una antiga estàtua maia.

No semblava que valgués gaire, però mentre estava ficant la petita estàtua en un sac, va saltar una alarma i, tot nerviós, va saltar per la finestra. L’home semblava molt àgil i ràpid. Va anar saltant de casa en casa fins que es va aturar a la casa del Jordi per descansar. Ell no sabia on era. Per tal de no perdre la seva estàtua, la va amagar entre uns arbustos de la casa del Jordi i va fugir amb cara de tornar demà. Al dia següent el Jordi tenia festa i va anar al jardí a regar però quan va mirar als arbustos va veure una estatueta daurada.Va anar corrents a casa de l’Esther amb la bicicleta. Va picar a casa seva i la Ester va sortir amb cara de son:-Bon dia.-Hola -va contestar l’Esther – er…què vols ara? M’acabo de despertar.-Mira això.-Què vols que miri?El Jordi li va ensenyar l’estàtua. Ella, gens intrigada va contestar:-Què recoi és això?-Una estàtua, l’acabo de trobar al meu jardí ben amagada en un arbust.-Sembla molt antiga….quan creus que ens donarien si la venem?-Ni ho sé ni m’importa, només vull saber què hi feia, allí.-I per això has vingut a casa meva a l’hora en què estic dormint per saber què feia això a casa teva?-Em…..sí-Doncs, torna-ho o dóna-l’hi a la policia o fes-ne el que vulguis.-D’acord. A la nit, el Jordi va anar a la comissaria a tornar l’estatueta.Mentre anava cap allà va escoltar un soroll molt estrany. Es va girar i va veure a l’Ester.-Es pot saber què hi fas, aquí?-Res. M’avorria i he vingut amb tu.-D’acord, però no em molestis.Quan gairebé estaven arribant a la comissaria, van escoltar un altre soroll molt més estrany.Era l’home del museu:-Torneu-me l’estàtua nois.Ells, tot espantats, van córrer tan com podien.Aquell home era molt més ràpid que ells.Mentre corrien, l’Esther li va dir:-Escolta Jordi, aquesta estàtua ha sortit avui a les notícies del matí. Es veu que la va robar algú..-Doncs ara què fem?!-Haurem de despistar al tio de la caputxa.-D’acord.Es van ficar per un carrer molt estret però, quan van sortir-ne, l’home de la caputxa els va trobar un altre cop.-Corre Jordi!!!! Ells dos es van posar a córrer i per fi es van escapar de l’home que els seguia.

Capítol 2 Òscar Fernández

Quan van escapar d’aquell home que els havia perseguit, van sortir de casa per anar a una botiga a comprar menjar per dinar i van veure que a la televisió de la botiga preguntaven què havia passat a un policia. Va dir que s’havia escapat un assassí i que anirien a patrullar vora del carrer on estaven en Jordi i l’Ester perquè sospitaven que estaria per aquella zona. En assabentar-se’n van començar a córrer cap a casa seva per estar en un lloc segur. Però, per sort, no va aparèixer el seu perseguidor i quan van sortir al carrer van veure un cotxe policia patrullant per la ciutat. No era l’únic cotxe que havia passat per allí. Es van pensar que encara estaria pels voltants i van anar a casa a avisar als seus pares, però no els van creure i els van dir:– Com voleu que un assassí vingui per aquest barri ?– Doncs ho hem vist a la televisió d’una botiga – va dir en Jordi.– Ho tindré que veure amb els meus propis ulls – va dir la mare.A l’hora de posar la televisió van veure un home amb molt mala pinta i llavors els pares van tenir un dubte per si era veritat aquesta notícia. En Jordi va encendre la televisió i els pares van veure la notícia que els havien donat els nens. A més desprès de veure la noticia l’Ester els va dir:– Avui hem vist un munt de cotxes patrulla de la policia i això no és gaire normal .– Doncs perquè hi hagi tanta vigilància, deu ser un assassí en sèrie d’aquells que surten a la tele de “busca i captura” – va dir el pare.

– Ja ho sé! Ajudarem els policies a trobar l’assassí i així ens guanyarem uns quants calerons extra .

Els pares van estar-hi d’acord . En arribar a la comissaria estaven tots al telèfon parlant amb uns veïns sobre l’assassí i tots deien que l’havien vist, però no era l’home que buscaven… Els policies van trobar pistes que eren vitals per al cas i els nens van pensar d’aprofitar-les per saber com trobar l’assassí gràcies a les pistes. Una de elles era una carta on es donaven instruccions per a l’assassinat perfecte. Però quan el van trobar hi havia cinc cotxes policia i tots els policies amb armes. En arribar es van escoltar uns trets i no sabien de qui era, però va ser l’assassí qui va disparar primer.

Capítol 3 Valeria Gosalbez

Quan l’Esther i el Jordi van sentir el tret estaven en un parc i van anar corrents cap a la zona on havia passat, quan van arribar ja no hi havia ningú. Només un home que estava ferit tirat a terra. En Jordi i l’Esther ràpidament van trucar a una ambulància però no van tenir sort: quan va arribar l’ ambulància l’home va morir. En Jordi i l’Esther van voler investigar què era el que li va passar a aquell home i per quina raó li van disparar. L’Esther va agafar les empremtes de la pistola i una mica de sang de l’home per poder esbrinar més sobre el tema, ja que el seu pare era científic i treballava en un laboratori d’investigador. Van anar a l’estació per poder agafar el tren per anar on treballava el seu pare.-Mira Jordi, se m’ha acudit una idea molt bona: ara anirem al laboratori del meu pare per analitzar aquestes proves que he agafat i desprès et donaré les dades per buscar informació en el teu ordinador. Ens han passat moltes aventures i encara que ens arrisquem una mica més no ens passarà res dolent. En Jordi i l’Esther, quan ja estaven a ‘estació del tren, van pujar a dins i van notar que alguna cosa no anava bé del tot.-Ei Esther, a mi no em fa bona espina aquest tren. Per què no baixem a la propera parada?.I l’Ester li va contestar:-No siguis marrec, que aquí no passa res!.Cinc segons més tard, se’ls va apropar un senyor i va dir.

-Vosaltres, no us mogueu d’aquí!.

Van passar la parada i el tren no va parar, però ells van saltar del tren en marxa per començar a córrer cap a l’estació..

. Capítol 4 Tamara Vazquez 1A

El Jordi i l‘ Esther estaven molt nerviosos, perquè no hi havia escapatòria.

El conductor no s’adonava que tenia que parar, però quan els va veure que acabaven de saltar en marxa, va frenar de cop i els viatgers es van espantar i van anar a mirar què passava. El conductor va anar corrents a ajudar-los a sortir de la via i de seguida se’n van anar cap al tren una altra vegada i se’n van anar cap a Cornellà a prendre alguna cosa.Quan van tornar al tren, van trobar un home que havia caigut a la via i el Jordi li va dir a la Esther: – Vinga anem a ajudar-lo De seguida es van tirar a la via a agafar l’home. Mentre eren allí, va venir un altre tren. Aquest cop el conductor tampoc es va donar compte que hi eren ells i una senyora se’n va adonar i va dir-ho als policies. Al final van sortir de la via i se’n van anar cap a casa.

DEMÀ CONTINUARÀ…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *