POEMA DE TARDOR

ELS ARBRES ES MUDEN

DE ROIG I DE GROC,

LES FULLES TREMOLEN

SOTA UN SOL DE FOC.


EL VENT LES FA CAURE,

LES DUU FINS AL PORT.

QUAN SURTIS DE CASA,

TREPITJA-LES FORT!


LES MOSQUES S’AMAGUEN,

L’HIVERN ÉS A PROP.

LES FLORS, ESPANTADES,

ES TANQUES DE COP.

Tardor



DITA DE LA TARDOR

LA  TARDOR

A LA TARDOR

NI FRED,

NI CALOR.