Sense Ulleres

Hi havia una vegada una nena petita de cabells llargs que es deia Clara.

La Clara no veia gens bé i li havien de posar ulleres.

La Clara es va posar a plorar perquè deia que estava lletja amb ulleres. La seva germana petita que es deia Ana, cada dia es reia d’ella i la Clara es posava a plorar.

Van passar el anys i la Clara es va posar lentilles.

Li agradava molt anar a la platja, un dia se li van perdre les lentilles a l’aigua (costaven 8.000 euros) i no podia comprar unes altres perquè era pobre. Així que va tormar a les ulleres.

Es va comprar unes ben boniques i la seva germana unes molt lletges.

La Clara no va riure de la seva germana.

No hem de fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres.

Pablo Ruiz

Leonas descontroladas

En África hay muchos leones y muchas leonas, pero 2 leonas llamadas “SITA Y SABANA” siempre se estavan peleando por ver quien era la mejor o quien tenía cosas más “guays”.

SITA era tozuda, un poco presumida y no muy lista,  en cambio SABANA era tozuda, sincera y muy lista. Entre ellas no se llevaban muy bien.

Un día SITA se acercó a SABANA y le dijo:

– ¿Sabes qué SABANA?- le dijo con voz de sabelotodo.

– ¿Qué? ¿Te has comprado otro vestido por que el otro no te pegaba con tus pelos de bruja?- dijo SABANA.

– NO, ¡ALGO QUE NO PODRÁS TENER TU!- dijo otra vez SITA.- Aún que no hace falta que te metas conmigo, guapa, porque lo que tienes es envidia- replicó.

– Bueno, dime ¿Qué es esa cosa?- dijo SABANA.

– Pues… ¡UNAS ENTRADAS PARA EL CONCIERTO DE LEONA MONTANA!

(Y ahora viene el momento donde os cuento quién es esa. Os acordáis de Hannah Montana, pues ellos, los leones y leonas, tienen a Hannah, pero en leona)

-¡UAU! ¡Estoy flipando! En realidad me da completamente igual, yo conozco a LEÓN VILLA y a sus amigos, y por si no sabes quién es, SITA, es un futbolista profesional.

– ¡ME DA IGUAL! Adiós me voy a ver el concierto!- dijo SITA enfadada.

– ¡HALA! ¡ADIÓS, YO ME VOY A VER EL PARTIDO!- dijo su enemiga.

– Adiós-dijierón las dos.

No vale la pena pelear por quién es más guay, nadie es mejor por tener cosas que los demás no tienen.

Queralt Uceda


José y Flora

Érase una vez un árbol llamado José y una flor llamada Flora.

José era grande, alto y tenía muchas hojas. Flora era pequeña, bajita y tenía flores.

Un día José se empezó a chulear y dijo:

– ¿Sabes qué Flora?

– ¿Qué?- le dijo Flora.

– Pues que yo soy más alto que tú.

– Pues yo tengo flores y tú no.- dijo chuleando.

Así pasaron toda la mañana discutiendo. Al final se dieron cuenta de que Flora con su humildad y sus flores es preciosa y José con su grandeza y su frondosidad es un cobijo seguro para Flora.

No es mejor uno que otro por las cualidades que tienes.

Mireia Gili

OREJOTAS Y VERDONE

Hace una semana se encontraron un conejo que se llamaba Orejotas y una rana que se llamaba Verdone.

Se llevaban muy mal, porque Orejotas  decía que como Verdone era calvo y verde era peor.

Un día Orejotas se estaba ahogando en un pantano y Verdone le ayudó.

Desde entonces se hicieron muy amigos, aunque uno fuera verde y calvo y el otro no.

Todos somos iguales aunque uno sea calvo y el otro sea verde.

Alejandro Martínez

Javi Vivanco Padilla

Portaventura

Portaventura grande es

y me lo paso muy bien.

Un  gran parque de atracciones es

y con mi hermano voy también.´


Me subiré en el “Dragonkan”

y en la noria muchas vueltas daré.

Un poco mareado me bajarán

pero siempre de pie yo estaré.

Redacció de la Queralt (Primera part)

DEMANA UN DESIG

Hi havia una vegada un nen petit, de 8 anys, que es deia “NICK”. Ell somiava que era un superheroi, com en “Batman”,” l’ Spiderman”,etc….

Pero cada cop que intentava comprar-se una disfressa de superheroi, el seu gran enemic de tota la vida, en “LUKE”, intentava fer-li la guitza, ja que ell també volia ser un superheroi.

Van anar passant els anys i en Nick i en Luke es van fer grans.

Un bon dia en Nick va sortir a passejar pel carrer i va trobar a la seva millor amiga, la Caterina.

– Hola, Caterina!, quan temps sense trobar-nos, eh?

– Si, quant de temps! Que et sembla si anem al bar d’aquí davant i parlem una estona?

– Genial!

Van anar al restaurant i de cop va aparèixer un missatger i els hi va donar un paquet a cadascun…

– Hola, nois, m’han donat un paquet per a vosaltres! Espero que us agradi. – Els hi va dir el missatger-.

-Moltes gràcies!- Van dir els dos contents.

Així que van decidir obrir-lo i dins hi havia una capsa. En aquesta posava:

“Hola, sóc el director de correus!

Sabeu que us vaig prometre un obsequi per ser uns bons clients,oi? Dons aquí ho teniu! Un servei per a que els vostres desitjos es facin realitat.

Enceneu una espelma de les que hi ha dins del paquet, demaneu un desig i bufeu les espelmes.

Senyor Mc.Cardigan, director de correus”

Peró el que ells no sabien és que …

Redacció d’en Santi

SUPERMAN VS FREAKMAN

Fa molt i molt de temps hi havia un home que era molt hàbil i dolent, li deien Freakman.

Tenia un ajudant que es deia Antony, aquest es pensava que era guapo però no era

per tant. Tenia sed i va beure un got d’ aigua que el feia ser més llest.

Un dia van voler anar a una presó aïllada enmig del mar a treure a tots els presoners

empresonats. Van anar amb una barca. Quan van entrar, silenciosament, en Freakman va entrabancar-se amb una roca i va caure de morros.

 L’Antoni va veure un policia i va intentar atrapar-lo, però el  policia va reaccionar i el va atrapar a ell.

Freakman va seguir tot sol fins que va arribar a la sala de controls. Va començar a pitjar tots els botons per alliberar tots els presoners, però de sobte va arribar Superman.

– Com sabies que estava aquí? -Va preguntar Freakman.

Superman li va dir que el policia que  havia atrapat a l’Antoni l’havia obligat a dir els plans d’en Freakman, i quan ho va aconseguir el van trucar.

Freakman i Superman van començar a lluitar de manera increible, es donaven empentes, cop de punys i patades.

Al final van arribar a un acord, Freakman no seria dolent i Superman no el perseguiria més.

Així, nois i noies, es demostra que la millor manera de solucionar les coses és parlant i no pegant.

Folleto sobre Inglaterra

Hola somos el Santi i la Mireia hemos hecho un folleto turistico sobre Inglaterra. Hemos buscado informacion en internet y despues la hemos pasado al open office i esperamos que os guste Santi y Mireia

[kml_flashembed movie="http://isuu.com/cansorts/docs/inglaterra" width="420" height="148" wmode="transparent" /]

Pablo i Júlia

Descripció  personal:

Hola, sóc el Pablo i tinc 10 anys. M’agrada riure  amb la meva millor amiga, la Júlia.

Hola, sóc la Júlia i també tinc 10 anys. M’agrada jugar amb el meu millor amic, el  Pablo.

La nostra classe :

La nostra classe és  molt divertida i molt interessant. El nostre professor és molt eixerit i molt simpàtic. Ens dóna socials, llengua, matemàtiques, …  La classe és més o menys gran i acollidora.

Escola:

La nostra escola té forma de triangle. Té dos camps de futbol, un de basquet i quatre parcs. Les classes són de p-3 fins a sisè.

Poble:

El nostre poble es diu Sentmenat, és molt afortunat i molt petit. Estem envoltats de natura i això és un luxe. A Sentmenat celebrem els Reis, la Pasqua, Cap d’any…

Sentmenat  pertany a Catalunya, és un  poble mitjanet. A nosaltres ens agrada viure aquí i ara hi ha una piscina nova!

Mireia Gili i Marta Segarra

DESCRIPCIÓ PERSONAL:

Hola, som la Mireia i la Marta i tenim deu anys. Les dues som rosses. Jo, la Mireia, tinc els ulls de color blau i la Marta de color marró. A mi (Marta) m’agrada jugar amb la wii i a la Mireia li agrada xatejar.

CLASSE:

Nosaltres anem a 5èB i el nostre professor és el Fernando.

La classe és molt gran. Som vint nens i nenes. Jo sec a la segona fila amb el Santi i la Marta a l’última amb el Javi.

ESCOLA:

La nostra escola es diu Can Sorts i es fa des de P-3 fins a sisè. Tenim una biblioteca, lavabos i moltes classes.

El pati dels de P-3, P-4 i P-5 està separat del pati dels de primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè.

EL POBLE:

El poble es diu Sentmenat i és molt petit.

Estan fent una piscina coberta per fer activitats també a l’hivern.

Al poble hi ha les següents coses:

La riera del poble, un ajuntament molt bonic, tres escoles que es diuen: Capellans, Monges i Can Sorts, moltes xarcuteries, perruqueries (com la Neus), estètiques (com Sol i Més), una piscina per l’estiu, etc.


Judith Moreno i Monica Garcia

Descripció personal

Hola, em dic Judith i tinc 10 anys. Sóc castanya amb reflexos rossos. Tinc els ulls marrons. M’agraden molt els gossos i també m’agrada molt ballar i cantar. Vaig a l’Escola Can sorts de Sentmenat. Les meves millors amigues són la Monica, la Queralt, la Marta, la Mireia i la Lara. M’agrada el color rosa i també el blau fosc.

Hola, em dic Mònica i tinc 10 anys. Sóc rossa. M’agraden molt els cavalls i també m’agrada molt cantar i ballar. Vaig a l’Escola Can sorts de Sentmenat. Les meves millors amigues són la Judith, la Queralt, la Marta, la Mireia i la Lara. Els meus colors preferits són el rosa i el blau cel.

La meva classe

La meva classe és gran. A la classe tenim una pissarra digital i una pantalla. Les taules són verdes i també tenim carpesans .

El meu cole és molt bonic i molt gran.  La meva classe és gran i té una pissarra digital. Les taules són petites i verdes i tenim uns carpesans marrons.

La nostra escola

Antigament la nostra escola era una masia. Ara és el despatx i al nou edifici estan les nostres aules.