Els alumnes de 5è i 6è han participat en un concurs de poesia en castellà en un certamen de “Jóvenes escritores”.
Ja us informarem si tenim algun premi, però bàsicament hi hem participat per treballar el castellà i concretament la poesia que ens ha permès llegir expressivament, poemes de molts autors.
Hem triat per inspirar-nos aquests autors que a mi m’agraden especialment per castellà:
Gloria Fuertes
Juan Ramón Jiménez
Rafael Alberti
Antonio Machado
Federico García Lorca
El procés de treball ha estat el següent:
– Buscar a Internet aquests autors i escollir les poesies més escaients, entenedores i adequades a l’edat dels nens de C.S.
– La mestra, en aquest cas, la senyo Rita, llegeix en veu alta a classe expressivament a fi que els nens i nenes es motivin i agafin gust a llegir.
– Els alumnes s’emporten poesies a cas per entrenar-se (cada dia un autor diferent) i les van llegint a classe entonant i vocalitzant bé.
– Comentem les que més ens agraden i intentem inventar algunes estrofes en veu alta. Les copiem a la pissarra. Ens animem.
– Creem la nostra poesia.

I aquí les teniu. Ja ens direu si us agraden. Esperem els vostres comentaris.

Rita.

Así es mi corazón

Hay días con lluvia o días con nieve,

otros días con niebla o días con sol.

Los días de lluvia son grises y tristes.

Los días con sol luminosos y alegres.

Mi corazón tiene días alegres y otros tristes

a veces nieva, llueve o hay niebla

en mi corazón

río y estoy contenta.

Así soy yo y así es el tiempo

y así es mi corazón y mi sentimiento.

Marina Modrego Arenas

Jugar y participar

Jugar y participar

es lo mejor que te puede pasar.

Al jugar y participar haces  amistad ya no importa ganar.

Si haces más amigos

te llenarás de felicidad

y tu corazón se emocionará.

La belleza la tenemos en el interior

Lo que importa és

que la persona tenga buen corazón.

si ayudas a la gente

te lo agradeceran

y más hermoso te verán.

Edgar Arasil Casamitjana

LA  COCINERA    COCINERITA

La cocinera cocinerita

cocinará hamburguesas

con patatas fritas.

La cocinara cocinerita

Cocinará pescado

Pero a mi no me gusta demasiado.

La cocinera cocinerita

Cocinará un pastelito

¡mmm que rico!

La cocinera cocinerita

Cocinará canalones que me gustan a montones.

La cocinera cocinerita

Ya se ha cansado de cocinar.

Pau Cantón Lancho

ME GUSTA

Me gusta ir a la escuela

y escuchar con atención

para sacar buenas notas

en cada evaluación.

Me gusta jugar al fútbol,

voy a menudo a entrenar

mantener muchos amigos

y conservar la amistad.

Me gusta pasear con mis padres

y así poder hablar

de las cosas que me ocurren

y poderlas solucionar.

Me gusta visitar a mis abuelos

para poderles explicar

todas las cosas que vivo

para ver si me pueden ayudar.

Me gusta tanto la vida

y quiero vivirla en paz

si puedo junto a mis amigos

y todos los que quiero de verdad.

Josep Calavera Espinach

Mi guitarra

Mi guitarra de color rojo,

Es una guitarra eléctrica,

Sus cuerdas son finas como una hoja,

A relajarme me ayuda

A superar los malos momentos.

Los trastes son de madera,

no se afina fácilmente,

desde que toco nuevas canciones

no soy lo que era,

para afinarlas hay que tener mente.

Mi guitarra me hará ser un artista,

Depende del estilo que quieras,

Seré un buen guitarrista,

… y tu qué serás?

… y tu, qué tienes?

… y a ti, qué te relaja? Qué te divierte?

Christian Hierro Blanco

Mi madre

Iba paseando por la montaña

y oí el canto de un río

me acerqué y encontré una rosa roja

me pareció que era mi amor.

La cogí entre mis manos,

y vi una joven con los ojos azules,

los cabellos largos y castaños

era la rosa que había cogido.

Cuando la cogía, la miraba

Eran tan bonita, tan bonita

Como la rosa roja, y sus cabellos

Se movían con el canto del río

Que me enamoraba.

Arnau Guinovart Garriga

Mis Perros

Schmuzecs de mi vida

Que conmigo compartieron

El amor que os tengo es muy sincero

Dacker y Varus así se llamaban

Eses nombres tan bonitos y que tanto me gustaban

Pequeñitos fueron y grandes se hicieron

Y al cumplir los dos años

Los dos se fueron

Os llevo en el corazón

Os llevaré toda la vida

Aunque tenga mas perros no os

Olvidaré en la vida.

Alba Cantón

PEZ PECECITO

Pez pececito

enséñame a nadar

para llegar al fondo del mar.

Si con tigo me quieres llevar

podré ver las estrellas de mar.

Y con las sirenas historias

de piratas hablar.

Pez pececito

al rey Neptuno quiero ver

para que me invite a comer.

Pez pececito

te espero a la orilla del mar

para que me puedas llevar.

Quiero ser pintor

Blanco es lienzo

Blanco es mi corazón

Por pintar con un color

¿por qué no  puedo pintar?

Pues ahora te lo diré.

Pues yo no puedo pensar

Lo que dibujaré.

Un campo con flores

Unas flores con un campo

Las flores de colores el

Campo bien amplio.

¿qué puedo pintar?

¿qué pintaré?

Si no lo puedo pensar

Nada dibujaré.

Voy a buscar por algún libro

A ver lo que puedo pintar.

Tengo tanta prisa que vibro a la biblioteca no podré llegar.

Lissette Arreaga Yance

Una persona querida se fue

Hoy se me acaba el mundo

la persona más querida nos dejó

tenia los ojos de esmeralda

y unos labios como rubí.

Este dia el peor de mi vida

lloré como lluvia y torrente

mi tristeza sin fin

porque nunca más la veré

pero en mi corazón siempre la llevaré

Guillem Lagarda  Tous

El microscopi és un aparell que serveix per veure estructures molt petites, com les cel·lules i els seus components.

La part principal d’aquest aparell és un tub metàl·lic que té una lent a cada extrem: l’objectiu i l’ocular.

El material que es vol observar es col·loca sobre un orifici que té la platina, sota de l’objectiu. Per l’orifici de la platina hi passa la llum procedent d’una font lluminosa o d’un mirall.

Per veure bé el material cal enfocar-lo per mitjà dels cargols d’enfocament.

A la sessió de Medi, vam portar dos microscopis i per grups vam poder veure les partícules més petites de les coses que posàvem a la platina com ales de mosca, potes de borinot restes vegetals tallats molt fins, saliva i preparats que teniem en dos vidrets: el sota i el sobre.

Creiem que vam veure cèl.lules i acostàvem els cargols d’enfocament per veureu-ho millor. Era molt xulo perquè el que es veu amb el microscopi no ho pots veure amb la vista normal i es com un món fantàstic perquè entres dins dels éssers vius i pots descobrir molts secrets i veure que totes les matèries vives estan fetes de coses molt petites com són les cèl.lules que després s’ajunten i formen teixits, òrgans, sistemes

NOVEMBRE DEL 2009 – Arnau i Guillem (C.S.)

El teatre del dimecres al matí a Valls va ser molt interessant. L’obra es deia Titiritriqui i la van representar la companyia “Zum zum teatre”. Constava de tres petites obres que eren tres llegendes populars del teatre del segle XVI :
El Sabater de Torregrossa, Patapif Patapaf i Hans el Llest.

La primera obra va ser Hans el Llest que tractava d’un noiet que confonia les coses de tal forma que guardava l’agulla a la palla, es clavava el ganivet al jersei, ficava el be a la butxaca i lligava a la seva padrina amb una corda. Ell es pensava que ho feia bé perquè tot això li aconsellava la seva mare, però confonia una cosa amb una altre i feia riure molt. Aquesta llegenda era d’Europa.

La segona era el Sabater de Torregrossa que va vendre l’ànima al dimoni perquè l’ ajudés a acabar la feina i quan el dimoni el va anar a buscar la seva dona que era molt llesta va enredar al dimoni i se’n va sortir. Per exemple li feia omplir un cistell d’aigua o que una pell negra es tornés blanca i el dimoni va marxar rabiós.

La tercera era explicada de la Granadella i un jutge que es volia fer el llest i quedar-se mig porc es va quedar sense per fer trampes. També feia riure molt i els personatges canviaven les veus segons a qui representaven.

Totes les obres s’acompanyaven de música tradicional amb vells instruments i a vegades els actors cantaven.
Ens va agradar molt el teatre a Valls i cada any hi volem tornar. Va ser superguai.
Lluc i Josep

A la tarda de naturals vam classificar les pedres que teníem del Pau, de la senyo Rita i del padrí de l’Edgar, l’Anton Casamitjana, en tres grups: Els minerals, les roques i fòssils (éssers vius petrificats.)
Els vam posar al passadís repartits damunt de l’escala de la finestra en tres espais separats per entendre-ho millor.
Ens va agradar molt classificar els minerals.
Amb un llibre vam mirar els minerals com es deien
I amb un altre els fòssils i les roques.
Per trobar nom als minerals miràvem el color, vam provar amb un imant a veure si s’enganxa amb uns dels minerals i així sabíem si era de ferro o també si tenien gust i també si pesaven molt o poc i si eren transparents o no.
En total vam investigar: 32 noms de minerals i els vam posar en capsetes
Las roques ho vam saber perquè no eren ni fòssils ni minerals.
De fòssils tenim: petxines, cargols i coralls tots petrificats perquè abans aquí on vivim hi havia mar i per això tenim tants fòssils d’animals del mar.
Vam ficar totes les lupes del laboratori al passadís al costat de les roques, minerals i fòssils per poder mirar els detalls de prop. I si veniu al passadís de dalt de l’escola ho podreu mirar i ja ens direu que us sembla en el comentari del bloc. Us esperem.
Edgar i Pau