El microscopi és un aparell que serveix per veure estructures molt petites, com les cel·lules i els seus components.

La part principal d’aquest aparell és un tub metàl·lic que té una lent a cada extrem: l’objectiu i l’ocular.

El material que es vol observar es col·loca sobre un orifici que té la platina, sota de l’objectiu. Per l’orifici de la platina hi passa la llum procedent d’una font lluminosa o d’un mirall.

Per veure bé el material cal enfocar-lo per mitjà dels cargols d’enfocament.

A la sessió de Medi, vam portar dos microscopis i per grups vam poder veure les partícules més petites de les coses que posàvem a la platina com ales de mosca, potes de borinot restes vegetals tallats molt fins, saliva i preparats que teniem en dos vidrets: el sota i el sobre.

Creiem que vam veure cèl.lules i acostàvem els cargols d’enfocament per veureu-ho millor. Era molt xulo perquè el que es veu amb el microscopi no ho pots veure amb la vista normal i es com un món fantàstic perquè entres dins dels éssers vius i pots descobrir molts secrets i veure que totes les matèries vives estan fetes de coses molt petites com són les cèl.lules que després s’ajunten i formen teixits, òrgans, sistemes

NOVEMBRE DEL 2009 – Arnau i Guillem (C.S.)

El teatre del dimecres al matí a Valls va ser molt interessant. L’obra es deia Titiritriqui i la van representar la companyia “Zum zum teatre”. Constava de tres petites obres que eren tres llegendes populars del teatre del segle XVI :
El Sabater de Torregrossa, Patapif Patapaf i Hans el Llest.

La primera obra va ser Hans el Llest que tractava d’un noiet que confonia les coses de tal forma que guardava l’agulla a la palla, es clavava el ganivet al jersei, ficava el be a la butxaca i lligava a la seva padrina amb una corda. Ell es pensava que ho feia bé perquè tot això li aconsellava la seva mare, però confonia una cosa amb una altre i feia riure molt. Aquesta llegenda era d’Europa.

La segona era el Sabater de Torregrossa que va vendre l’ànima al dimoni perquè l’ ajudés a acabar la feina i quan el dimoni el va anar a buscar la seva dona que era molt llesta va enredar al dimoni i se’n va sortir. Per exemple li feia omplir un cistell d’aigua o que una pell negra es tornés blanca i el dimoni va marxar rabiós.

La tercera era explicada de la Granadella i un jutge que es volia fer el llest i quedar-se mig porc es va quedar sense per fer trampes. També feia riure molt i els personatges canviaven les veus segons a qui representaven.

Totes les obres s’acompanyaven de música tradicional amb vells instruments i a vegades els actors cantaven.
Ens va agradar molt el teatre a Valls i cada any hi volem tornar. Va ser superguai.
Lluc i Josep

A la tarda de naturals vam classificar les pedres que teníem del Pau, de la senyo Rita i del padrí de l’Edgar, l’Anton Casamitjana, en tres grups: Els minerals, les roques i fòssils (éssers vius petrificats.)
Els vam posar al passadís repartits damunt de l’escala de la finestra en tres espais separats per entendre-ho millor.
Ens va agradar molt classificar els minerals.
Amb un llibre vam mirar els minerals com es deien
I amb un altre els fòssils i les roques.
Per trobar nom als minerals miràvem el color, vam provar amb un imant a veure si s’enganxa amb uns dels minerals i així sabíem si era de ferro o també si tenien gust i també si pesaven molt o poc i si eren transparents o no.
En total vam investigar: 32 noms de minerals i els vam posar en capsetes
Las roques ho vam saber perquè no eren ni fòssils ni minerals.
De fòssils tenim: petxines, cargols i coralls tots petrificats perquè abans aquí on vivim hi havia mar i per això tenim tants fòssils d’animals del mar.
Vam ficar totes les lupes del laboratori al passadís al costat de les roques, minerals i fòssils per poder mirar els detalls de prop. I si veniu al passadís de dalt de l’escola ho podreu mirar i ja ens direu que us sembla en el comentari del bloc. Us esperem.
Edgar i Pau