Dilluns 9 de juny
Pentecosta
Què hi ha per berenar?
– Hola Martí! Mira a la cuina que l’àvia l’ha deixat preparat. I què, com ha anat ?
– Hem llegit un text dels Fets dels Apòstols 2, 1 -13 i ens han explicat un munt de coses: comunitat, Esperit Sant, la força, el vent, ser testimoni…
– Noi, com es nota que vas al grup dels grans!
– Ha sigut “xulíssim” quan la Marta, la meva catequista, ens ha dit que l’Esperit de Déu, de Jesús, fa que les persones visquem la vida de cada dia al ritme de l’amor de Déu.
En Martí va continuar explicant:
– Primer ens hem quedat callats, però després hem començat a parlar tots a l’hora. La Clara s’ha posat a cantar: “Viu al ritme de l’amor” (ja la coneixes , avi, s’anima sola!), la Bet deia que si l’Esperit ens mou havia de ser la melodia i no el ritme, la Mireia el so, el Xavi les notes…
Hem organitzat un ” follón” que han vingut els del grup del costat a preguntar què passava. I la Marta ha contestat, somrient per sota el nas: “l’esperit, que ho mou tot!”
– M’ho imagino! – va dir l’avi, somrient. – Quina colla! Poc a poc anireu traient l’entrellat, però és ben cert que l’Esperit ens porta a viure. I quan es viu estimant com Jesús estima… i tant que tot es mou! I tant que tot canvia!
Dimarts 10 de juny
Avui preguem amb Sant Francesc d’Assís:
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l’esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s’és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
Dimecres 11 de juny
Avui us propesm aquest conte per pensar com entre tots podem fer un món millor
Anem a un país millor
Es fa saber a tot home, dona o infant que visqui en aquesta nostra vila: que des d’aquest moment es permet jugar; olorar les flors i escoltar el cant dels ocells; de beure aigua fresca i neta a tots aquells que acullin en el seu cor els estatuts del seu poble.
En canvi: no es permet de viure ni un instant a casa nostra a aquells que trobin impossible la pau entre els homes.
Decretem, doncs, que a la nostra vila, mentre el sol escalfi i l’aigua rodoli muntanyes avall, tinguin vigència els estatuts que segueixen:
- Els vilatans d’aquest poble ens comprometem a viure com a germans l’un de l’altre, a fer la feina ben feta i a ajudar sempre que calgui; i no per això ens creurem més importants.
- Els vilatans d’aquest poble prometem fer l’esforç més gran per fer feliços els altres i no es veurà mai ningú amb la cara trista, encara que faci mal temps.
- Tots els ciutadans, des del més petit al més gran, estimarem les flors i els ocells, les formigues, i tot el que viu en aquesta vella terra, reconeixent que són obsequis del bon Déu.
- En aquest poble ens estimarem per damunt de tot, no perquè siguem més forts o més espavilats que altres homes i dones, sinó perquè som germans gràcies al Senyor que ens vol per fills.
- Els vilatans d’aquest poble sabem i entenem que la pau val més que tots els sacs d’or del món, per això prometem que no ens barallarem mai més i no deixarem que ningú ho faci.
- Tots els que vivim en aquest poble prometem que direm sempre la veritat i així -per sempre més– podrem confiar els uns amb els altres.
- Acceptem que la nostra vida, la nostra feina i la nostra festa només tenen sentit si ens porten la pau, per tant ens comprometem a cercar la pau per tots els racons. La pau per a nosaltres i per a donar-la a tots els habitants de la terra.
- Els vilatans d’aquest poble tenim Crist com a germà gran, i cada dia mirem de descobrir una mica més com ens estima.
- Ens comprometem, pel fet de viure en aquest poble, que tothom que es fixi en la nostra mirada, trobi de seguida un amic de debò. I ens esforçarem per tenir molts amics entre els pobres.
Darrer apartat:
Decretem, finalment, que tothom és admès a formar part d’aquest poble, ni que visqui a cent mil quilòmetres lluny, mentre accepti aquests decrets des del primer fins a l’últim. Prometem de tot cor que l’ajudarem.
Dijous 12 de juny
Avui proposem una cançó que ens parla d’esperança.
Raig d’esperança
Aquesta cançó ens parla sobre com afrontar una malaltia difícil. Parla que hem de ser forts per poder superar-la, que molts cops sembla que tot s’ensorra i que aquesta vida no te sentit, però s’ha de ser fort i superar aquest moment, nomes així aconseguiràs curar-te definitivament. Aquesta cançó ens ensenya a lluitar i superar moments molt difícils, i estic segur que a molta gent l’ha ajudat molt a superar malalties, tan la cançó com la sèrie polseres vermelles. En definitiva aquesta cançó es com un raig d’esperança per a les persones que estan malaltes.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=r0dbHDUjgIA[/youtube]
Dijous 13 de juny
Arribem a divendres amb una estoneta de reflexió personal i de pregària personal.
Bon cap de setmana.