Bob i els bojos baixets

Publicat el 12 juny 2012 per Adrià

·Els nens es tornen bojos per sortir al pati i trobar-se amb aquest intrèpit i curiós escombraire.

És increïble veure aquestes coses que per mala sort son tant poc freqüents en aquests temps d’abatiment nacional i crisis globalitzada. Des de fa uns tres anys aquest curiós escombraires que es diu Emili i te 48 anys, arriba cada dia a la mateixa hora davant d’un col·legí madrileny de las Tablas per cantar-l’hi als escolars la cançó de “Bob Esponja”.

Tot va començar quan aquest senyor feia el seu trajecte amb l’escombra per el barri de las Tablas, Madrid. Fa tres anys que Emili passa a la mateixa hora per davant de l’escola de “Fomento de las Tablas Valverde”. Tot va començar amb una salutació, des de llavors va decidir anar fent gran aquest vincle fins arribar a fer i cantar conjuntament amb els nens la cançó de “Bob Esponja” davant del portal del col·legí .

Els nens segons les professores, esperen impacients quan l’hora s’apropa per baixar al patí i trobar-se amb aquests senyor que anima i regala durant uns minuts els somriures més extensos i fa que els nens visquin uns moments inoblidables. Però fa uns dies que Bob no apareix per davant de l’escola i els nens estan tristos, però segons l’administració de l’escola es no més perquè te uns dies de festa.

Les mares davant d’aquests fets aplaudeixen a Emili per la seva simpatia amb els nens i també admeten sentir-se contents i alegres.

Què millor que fer el teu treball amb un somriure!!!!

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VKFAzIvh09A[/youtube]

 

Publicat dins de General | 1 comentari

MI DERROTA

Publicat el 11 juny 2012 per

Siempre miré hacia delante sin mirar a mi alrededor  y esta es mi forma de explicarlo.

Lo intenté,

intenté luchar contra la tristeza,

intenté luchar contra la desesperación,

luche también contra el desamor,

me he pasado la vida luchando,

a golpe de espada,

combatiendo contra el destino,

creé un escudo de sueños y ilusiones,

para recoger los golpes,

y una espada forjada en esperanza,

para atravesar paredes y limitaciones,

agoté mis fuerzas en la batalla,

a pesar de todo eso,

algo me venció.

Luché contra el destino,

contra el desamor,

contra la tristeza y la desesperación .

Y lo único que me venció fue

mirar a mi alrededor y ver a mi gente hundida en el dolor,

eso acabó con mi valor.

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

SENSE EXCUSES

Publicat el 7 juny 2012 per mikemetal

El dia 23 de maig de 2012 va venir un psicòleg criminalista acompanyat d’una psicòloga criminalista en pràctiques.

En la xerrada es van parlar de moltes coses però sobretot de no posar excuses i assumir la teva culpabilitat en els fets comesos per poder aprendre a no tornar a fer-los. La noia va explicar que havia nascut en un barri humil en el qual hi havia molta delinqüència i droga dicció , i ella però tot i les circumstàncies mai s’havia drogat ni delinquit i a sobre treballava per poder pagar-se la carrera amb algunes beques,  olé per ella. Ojala hi hagués molta gent com ella.  No obstant això, no és així perquè vivim en un món sense sentit, i la joventut no té expectatives de futur per culpa d’uns governants i una justícia penosa que funciona molt malament. A causa d’això s’ha creat un món mal fet, que ajuda el ric i fa que les famílies no arribin a final de mes.

Como pot ser que et paguin 1000 euros al mes per treballar 8 hores quan un polític per enfonsar el país li donin 12000 o més al mes, a sobre roben tot el que poden i pocs són a la presó, on és la justícia? jo només veig a gent que no té possibilitats de viure tal com estan les coses. Li donen diners als bancs que per la seva mala gestió i perquè els que manejaven els diners, els robaven, el estat posa diners . No obstant això no inverteixen en fàbriques que donin treball a la  gent pobre, investigació d’energies renovables que no ens facin dependre de les energies que paguem a preu d’or, ens estan robant i aquesta gent no està en la presó. Peró representa que si fas les coses bé podràs viure a la misèria. Per això hi ha molta gent que roba i ven droga, i molta que es droga i s’emborratxa per culpa de la societat que s’ha creat en benefici d’uns estafadors que són els polítics, grans càrrecs d’empreses , i de gent que no hauria de tenir tants diners i repartir-los amb els que veritablement ho necessita. Acabo dient que el govern no governa i són com actors fent el paper, i que no hi ha la mateixa justícia per a la gent pobra que per a la rica.

Gràcies per res

Publicat dins de Biblioteca, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

COSAS DE LA VIDA

Publicat el 4 juny 2012 per

De todo lo malo sale algo bonito he aquí la prueba.

Opciones,

¿qué opciones tiene la vida?

Son relativamente escasas,

la más importante es sobrevivir,

lo cual te obliga a prescindir de muchas cosas en la vida,

reír es la más sana según algunos,

yo personalmente esta la perdí,

amar y ser amado,

esta es la más complicada dado que no depende de ti,

aprender,

parece sencillo lo cual no es así,

llorar,

esta es la que más practicamos a consecuencia de las demás.

Yo no supe sobrevivir,

yo no supe reír,

yo no supe amar,

yo no supe aprender,

pero en cambio lloré toda mi vida a causa de lo que nunca supe hacer.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 2 comentaris

Els nostres lectors recomanen…

Publicat el 4 juny 2012 per Carmona

Els Fills De La Terra

“Els Fills De La Terra” és la col·lecció més coneguda de l’escriptora Jean M.Auel, formada actualment per sis llibres:

2

El Clan de l’Ós Cavernari, La Vall dels Cavalls, Els Caçadors de Mamuts, Les Planes del Trànsit, Els Refugis de Pedra i finalment la Terra de les Coves Pintades.

Els fills de la terra narra la història d’Ayla, des que és una nena de 5 anys fins que és dona. Amb ella seguirem l’evolució de l’ésser humà, la lluita de l’home Cromanyó i el neandertal per sobreviure, viurem descobriments que van revolucionar la vida i coneixerem un món habitat per milers d’espècies animals i vegetals.

Sis llibres de gruix considerable, que al principi semblen no enganxar el lector (la prehistòria no és un tema molt atractiu a primera vista), però amb el transcurs dels esdeveniments un es submergeix fins a tal punt en la lectura que li costa deixar el llibre .

Aquests sis llibres l’hi recomanaria a totes aquelles persones que gaudeixi llegint, ja que no som molts (crec jo) que sobreviurem en l’època dels homes de Cromanyó o neandertal, perquè a mi si que em va enganxar des del principi fins l’últim, que per cert, només està disponible en 3 biblioteques de tot Catalunya i coses de la destinació a volgut que sorgeixi un miracle tot i estar en plena crisi i el tenim també aquí, ens el va regalar“Nelda”la bibliotecària  d’aquest Centre, ja que érem uns quants els que ens havíem acabat tota la col· lecció i el va portar sense posar-nos cap impediment.

21

El més important de tot és que cal prendre en compte que aquesta tractant d’adaptar una història sobre alguna cosa que gairebé no coneixem i que ha de ser molt difícil intentar que tot encaixi i hi hagi el menor nombre d’errors històrics dins del que es sap de fa 10.000 anys.
Em fascina la història, encara que si és en ocasions molt redundant, i descriptiva, però l’he gaudit.

3

 

 

Publicat dins de Biblioteca, General | Etiquetat com a , | 1 comentari

LA FORTUNA DEL DELINCUENTE

Publicat el 4 juny 2012 per

Pequeña poesía inspirada en la persona que un día fui.

Primera vez que entré en prisión,

por fin la justicia me cogió,

después de mucho tiempo de delincuencia sin control,

se acabó,

ahora me tocaba adaptarme a ese colchón,

con el cual siempre hacía una reflexión,

mereció la pena esa vida sin control?

Mi respuesta era turbia al igual que una noche con exceso de alcohol,

elegí el camino equivocado o simplemente seguí mi ira y mi dolor,

no hay dolor decía yo ,

pero también era consciente de lo que había a mi alrededor,

yo sentía todo lo que pasó,

mientras mis seres queridos se retorcían de dolor,

gracias a mis actos sin compasión,

delincuencia drogas y alcohol eran la fuente de mi dolor,

ahora estaba preso y cambió mi contestación,

la cual le conté a mi colchón:

No tengo derecho al perdón,

lo único que tenía y lo cual no merecía era amor,

el amor de una mujer maravillosa cual belleza esplendorosa me hacía sentir libre en esa
prisión.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 3 comentaris

CUANDO PIENSO EN TI

Publicat el 29 maig 2012 per

Esta mañana acordándome de los errores de mi vida sin comerlo ni beberlo aparecieron estas frases. Ellas se agruparon formando una pequeña poesía en mi distraida cabeza espero que alguien lo entienda y lo disfrute al igual que yo.

Lloro pensando en ti,

no vivo pensando en ti,

no puedo evitarlo.

Apareciste en mi vida llenandola de fantasía,

acelerando de forma desmedida mi humilde  corazón,

sueño despierto el mero hecho de no perderte jamas,

pero es imposible puesto que tu ya no estas,

gran tristeza sufro,

porque la culpa fue mía,

no entiendo porqué.

Bajaste del cielo para iluminar mi vida,

para dejarme solo algun día sin luz a la que admirar,

ahora lloro todos los días por haberle fallado a la mujer que mi corazón admira,

me arrepentiré toda la vida.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 3 comentaris

TOLERANCIA

Publicat el 22 maig 2012 per

TOLERÀNCIA:

Tertúlia esdevinguda a la Biblioteca del Centre, 18 de maig 2012, amb àmplia participació entre tots els presents, va començar amb aquesta introducció.

El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix a la tolerància com el respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres quan són diferents o contràries a les pròpies.

És important tenir en compte que la tolerància no és el mateix que la indiferència. És a dir, no prestar atenció o negar els valors dels altres no és una actitud tolerant. La tolerància suposa el respecte mutu i, en el grau màxim, la comprensió mútua, tot i que no es comparteixin aquests valors.

La tolerància és la capacitat d’escoltar i acceptar els altres, comprenent el valor de les diferents formes d’entendre la vida. De tota manera, aquestes formes d’entendre el món no poden atemptar contra els drets dels altres.

El 16 de novembre està instituït com el Dia Internacional de la Tolerància, sens dubte una de les més nobles aspiracions de les persones en aquest món globalitzat, de migracions incessants, d’intercanvis i conflictes, i de pressions econòmiques que no abonen en res el camí de la tolerància a la diversitat, especialment als estrangers, les ètnies, les preferències sexuals, les religions, les capacitats diferents i les ideologies.

Quan arribarà el dia en què reconeguem la diversitat, les diferències de races, gèneres, edats, condicions socioeconòmiques, culturals i lingüístiques com la base d’un tresor humà, com la llavor que pot germinar en els cors que esborren de les seves emocions la discriminació i la intolerància?

Sabem que el desenvolupament de la cultura tolerant de la diversitat no pot donar-se de la nit al dia; requereix temps, esforços i molt de cor que pugui generar des de l’escola i la família democràtiques.

La intolerància té les arrels en la ignorància i la por al desconegut, als altres. És un sentiment exacerbat d’autoestima i orgull que es forma en l’edat primerenca; per això el millor antídot contra aquesta àcida actitud d’uns contra els altres sigui el respecte als drets humans i les llibertats individuals, que haurien de ser ensenyats i practicats des de la infància.

Conscients de la importància del paper que juga l’educació en la concreció d’aquesta aspiració mundial, la UNESCO va declarar 1995 “Any per la Tolerància” i és que si bé la intolerància és mundial, les seves manifestacions adopten formes individuals i locals molt importants.

Amb aquest petit “viatge” a través de la Tolerància, amb opinions i argumentacions de tots els presents, es va donar per finalitzada la Tertúlia.

Publicat dins de Biblioteca | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Mi grupo de rock heavy

Publicat el 22 maig 2012 per mikemetal

Hola soy Miguel Gonzalez (mike metal) tengo un grupo de rock heavy y me gustaría daros el enlace para que podais escuchar la música que hago con mi grupo.

Empecé tocando la batería para grupos como: El viaje que era un grupo de pop rock, esto era en el año 91, grabamos una maqueta de la cual se vendieron unas 500 copias. Nos salieron bastantes conciertos y parecia que todo iba viento en popa, pero por discrepancias, yo sali del grupo. Me tire con ellos cerca de dos años. plankton que tocaban heavy metal y casualmente eran vecinos de local,  buscaban bateria,  y que casualidad que respondi a su anuncio sin saber que eran ellos. Haciamos versiones de grupos como ac/dc ,rage against the machine,ratt,tygers of pang tang,the cult,metallica, etc .Tambien hacíamos temas propios pero solo llegaron a componer 4 temas.

Corría el año 93 y yo me quede en paro y no podia seguir pagando el local y el grupo ya no me llenaba. Ese año fue el año del nacimiento de mi hija, a la cual quiero un montón. despues de esto deje la musica durante 7 años. En el trascurso de este tiempo empece a tocar la guitarra seriamente y autodidactamente. empece a sacar mis primeros ritmos que hoy en dia son canciones. En el año 2000 despues de este tiempo volvi a tocar la bateria con zenithal void sacando una maqueta ese mismo año. Haciamos stoner rock o eso es lo que decian los componentes, sacamos una segunda maqueta y como no funciono, incluso poniendo dinero para que sonara la cosa, me desilusione y decidimos dejarlo. Despues de dos años. Esto era sobre el 2002. Me tiré largo tiempo sin tocar hasta que en el 2006 conoci a mi amigo Miguel como yo (miguius magnificus), que tocaba la guitarra y tenía gustos musicales muy parecidos a los míos, por lo que decidimos tocar juntos.

Empezamos a hacer versiones de grupos de hard rock y heavy metal de grupos como motorhead,saxon, slayer, ingwie j.mallsten, scorpions,ac/dc, iron maiden, metallica, ratt, m.a.r.s(tony macalpine, tommy aldridge, rob rock, rudy sarzo), van halen .Pero empecé a enseñarle mis ideas para hacer temas propios. Poco a poco y con trabajo empezamos a completar las canciones hasta hacer 30, algunas sin acabar a  dia de hoy. Tenemos unas 20 acabadas, y las otras practicamente están. Yo al principio no cantaba pero al no encontrar un buen cantante, empecé a cantar yo a la vez que tocaba la batería. No teniamos bajista,hasta que apareció Max(que es de italia) eso después de 5 años (lleva un año con nosotros).

Bueno aquí os he contado un poco la historia vivida por mi y por los que están ahora conmigo que son miguius magnificus, max the thunder, y mike metal que es un servidor. Sin nada más que decir os doy el enlace para que podais escuchar algunas de las canciones www.myspace.com/mikemetalbandbcn

gracias a todos y espero que os guste mike,s metal band

Publicat dins de General | 14 comentaris

Charla sobre la soledad

Publicat el 15 maig 2012 per mikemetal

El viernes día 11-5-2012 estando en la Biblioteca, se me comentó que

hiciesemos una charla sobre la soledad, en la cual se leyeron una serie

de poemas y escritos sobre la soledad. Se nos pidió que cada uno de

los participantes dijera unas palabras sobre lo que pensabamos

de la soledad. Entonces, yo ley unas palabras de una canción compuesta

por mi . Se me pidió que también la cantara, entonces empecé a hacer la

música con la boca y a cantar:

 

“Cuando las cosas se hacen, no se pueden cambiar

cuando las cosas pasan, ya no hay vuelta atrás

si tienes suerte en la vida, todo de perlas irá

si tienes mala suerte, todo te irá mal

por eso te pido amigo, que seas positivo de verdad

pues si no lo eres, en un punto te verás

punto de no retorno

punto de soledad.”

punto de no retorno

el gobierno no gobierna, la justicia es injusticia

la pobreza y la miseria, es el pan de cada dia

los banqueros son más ricos, el empresario se aprovecha

las familias no llegan a pagar la hipoteca

por eso te pido amigo que seas positivo de verdad

pues si no lo eres en un punto te verás

punto de no retorno

punto de soledad

punto de no retorno

quizás un día la cosa cambiará

quizás un día la pobreza no existirá

se positivo, si la cosa va mal

quizás un día la cosa cambiará

se han perdido los valores, el odio se hace estandarte

la juventud se emborracha, pensando que no hay futuro

al estudiante lo hipotecan para pagarse la carrera

mientras algunos viven despilfarrando de la cuenta

por eso te pido amigo que seas positivo de verdad

pues si no lo eres en un punto te verás

punto de no retorno

punto de soledad

punto de no retorno

Una vez acabada la canción, la gente empezó a aplaudir y a mostrar su interés por mi música. La pena es que no pudiesen oirla tal y como es con la música, pero en fin todos disfrutamos de la charla sobre la soledad.

Saludos y espero que os haya gustado el artículo.

 

 

 

Publicat dins de Biblioteca, General | Etiquetat com a , | 4 comentaris