La identificació sexual en la personalitat com home-dona, té un aspecte dinàmic (roll) que ens porta a tenir un comportament com veiem que deu comportar-se un home o una dona davant de múltiples situacions. Aquesta característica de conducta està condicionada per diversos factors: socials, culturals i sobretot generacionals.
Segons l’època i la situació social que ens envolten, així influiran a l’individu, i aquest sense adonar-se poc a poc els seus valors enquadrats en els rolls d’identificació sexual donats per la societat, i enquadrats dins de la Psicologia social, això també fa que evolucionin adjectius i les nostres valoracions sobre la identitat sexual psicològica, que res té a veure amb la biològica, i això podem veure-ho en tot el que ens envolta socialment moda, cinema, etc.
Segons l’estudi d’investigació realitzat podem observar una clara tendència cap a una igualació entre els rolls sexuals home-dona, o una clara tendència cap a una mena d’androginisme, homes com dones sexualment des de el punt de vista biològic, disminueixen en el seu roll sexual psicològic ja sigui femení o masculí el seu sexe biològic i augmenta el seu roll contrari psicològic, per exemple un individu amb sexe biològic home, segons aquesta tendència disminuiria el seus valors amb el roll de masculinitat i mostra una clara tendència en augmentar els seus valors amb el roll de feminitat.
Podem observar que les valoracions sobretot a l’hora de l’elecció de parella han canviat en les dues últimes dècades i que ja no valoren tant uns valors com altres.
També observem com el grau de desitjabilitat social també te una tendència considerable a l’augment, ja siguin en homes com dones i indiferent de les seves característiques i valoracions, o sigui que cada cop més tenim una necessitat major de veure’ns acceptats pel grup i som menys independents socialment, ens preocupa cada cop més com ens veuen els altres.
Per al nostre estudi hem agafat una mostra de 12 individus, 6 de sexe biològic masculí i 6 de femení, entre els sis de cada grup, hem intentat que les edats estiguessin compreses entre els 20 i 55, i fer-ne grups de 2,2,2, segons els nivells culturals, socials, educacionals, estimats al mostreig, per tal de poder tenir una petita mostra diferencial i fer una valoració d’una petita comunitat, i així poder després extrapolar exponencialment a nivells superiors.
En aquest procés es va agafar un grup control extern el qual va ser descartat de les gràfiques per repetir-se, o sigui que el resultat del mostreig va ser igual.
Amb això podem dir que la nostra investigació seria exponencial 12,24,48,…(2,2,2 4,4,4 6,6,6 .,.,.).
Se’ls va fer omplir un test tipus BSRI (per saber el grau o rol psicològic fem/masc i el grau de desitjabilitat) amb els trets que creiem que nosaltres tenim o com ens pensem que ens veuen, i un altre amb les característiques preferides per una parella sentimental ideal (tomada de Buss 1990). Amb això es van obtenir uns valors per la nostra investigació, els quals es reflexen amb les nostres gràfiques, i en els que podem observar els canvis al comparar-los amb la mostra de Buss feta a 1990.
Com podem observar les dades obtingudes i la representació de les mateixes, si les comparem amb la mostra tomada per altres investigacions com la de Buss 1990 o BSRI agafada de la mateixa dècada dels 90, podem veure el canvi del que parlem, si en aquestes dues últimes dècades hem canviat amb aquesta directriu i podem afirmar que si el sexe biològic és home el seu roll psicològic masculí disminueix i el seu femení augmenta, i a l’inrevés succeeix en individus de sexe biològic Femení, podríem entendre que les valoracions que aquets trets que ens descriuen estan equivocats, o, estan variant en el concepte actual, o, que si féssim una gràfica evolutiva cada dos dècades des de començaments del segle XX fins a la data, podríem veure una correlació entre l’evolució social i la dels nostres rolls. Així podríem preveure que l’evolució és cap a un Roll unisexual, una semblança extrema o un Androginisme amb els Rolls d’identitat Sexual Psicològica, amb els quals les característiques o valors ja no estaran distanciats, i això ja ho podem veure avui a la societat que ens envolta, ja no hi ha jocs només de nens, ni el rossa es de nenes i el blau de nens, les discriminacions sexuals laborals cada dia son menys perceptibles fins a la seva desaparició, i tot això ens fa reafirmar-nos en una clara tendència a la desaparició de les diferències d’identitat sexual als rolls masculins i femenins.