Petit assaig del Jo en població sota una situació traumàtica de privació de llibertat.

Basant-nos en l’estudi del psicoanalista Sigmunt Freud sobre el Jo veurem, mitjançant la pràctica, l’influència de les pulsacions e impulsos del Jo en el comportament durant el període d’adaptació de l’individuo a una situació traumàtica de privació de llibertat, ja sigui de reclusió, segrest, etc.

Primer partim de que segons Freud “un Jo saludable proporciona l’habilitat per adaptar-se a la realitat, interactuar amb el món exterior d’una manera que sigui còmode per l’Allò i el Superjò”. Podrem dir que segons això i segons el comportament tindrem un Jo saludable o no. Per entendre això i el nostre comportament en períodes traumàtics de reclusió parlarem abans de l’Allò, element primitiu totalment inconscient irracional i el dipòsit on hi ha les nostres pulsions, pulsions d’autoconservació, encarregades de preservar la vida individual, aigua, menja, etc., i pulsions sexuals, son aquelles que preserven la vida de l’espècie. Així l’element encarregat de controlar els instints i funcions mes bàsiques quedarà sota una tensió, ja que aquestes quedaran totalment retallades i supeditades un cop que l’individu entri en una situació traumàtica de privació de llibertat, ja sigui reclusió, segrest, etc. Això influencia en el seu inconscient negativament i enviarà pulsions de tensió al Jo, així durant aquest període d’adaptació crearà tensió, comportaments agressius, autolesions, etc.

Per regular-ne tot això esta el Superjò, que es l’element integrat de la personalitat, el podríem equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. Es l’encarregat de reprimir i controlar les pulsions i podrem dir que es el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Així segons el seu context social extern fins el moment traumàtic (cultura, religió, nivell social, etc) tindrà un procés d’adaptació més ràpid i menys traumàtic, degut a que tindrà un major control sobre les seves pulsions, del seu Allò, o tot el contrari, el seu procés d’adaptació serà molt més costós, fins i tot es podria arribar a l’extrem que pel seu Jo pot suposar un cost tant elevat, que per a ell sigui impossible de concloure aquest procés i sigui rebutjat en el procés d’evolució. Aquí ens podríem fixar en centres de reclusió per malalts mentals, centres Penitenciaris, o qualsevol centre d’estudis on els estudiants siguin internats, d’aquest comportament i d’aquest procés adaptatiu, dependria la seva classificació, el seu mòdul , secció, departament d’allotjament, fixem-nos en que pot arribar el cas d’aïllament voluntari.

Veient i tenint en compte les restriccions de llibertat, la disciplina, el xoc que pot produir tot el canvi en el medi social e individual que suposa la reclusió, el Jo que no pot satisfer les demandes del Allò ni les restriccions del superjò que activa un dels mecanismes de defensa, per donar sortida a les pulsions inacceptables i evitar-ne així l’angoixa. El que fa es bloquejar inconscientment aquestes pulsions o les distorsiona per tal que siguin menys amenaça’ns. Això es pot comprovar-ne sobre tot en el procés d’adaptació, aquí es reflexent molt be els tres processos, Sublimació, Racionalització i Negació. Encara que veurem que aquí el procés donat el context, canvia el se ordre segons l’experiència traumàtica, ja sigui de reclusió voluntària, reclusió involuntària per exemple reclusió en un centre d’estudis o la reclusió en un hospital psiquiàtric o amb una presó. Per exemple en una situació traumàtica de reclusió involuntària l’ordre seria:

1er. La Negació, on gairebé tothom nega la seva implicació o acció en l’acció o succés que a desencadenat a la situació de reclusió o privació de llibertat, fins i tot aquesta.

2on. Sublimació. Comença l’acceptació, però encara es te l’esperança de que aquesta situació acabi rapit i sense repercussions majors, els individus inventen el per que en arribat a aquesta situació de reclusió, es comencen a fixar metes e idees de com anirà tot, procés en el qual l’individuo reclòs es pot posar-hi nerviós estressat i segons el perquè de la situació inventen histories per explicar-ne aquesta, per adaptar-se al medi, aquí veurem que entren en joc els mecanismes de defensa per reduir l’angoixa.

3er Racionalització, es troba una explicació racional i intenta acceptar la situació real de reclusió, el temps que perdurarà reclòs, llavors comença a interactuar amb el medi i comença a avançar. Per exemple, en una reclusió en un hospital psiquiàtric o presó podríem parlar que l’intern començaria a fer cursos de tractament, etc. per la seva reinserció i pugui arribar a la seva meta, que és la llibertat.

En consuqüència, podríem dir i afirmar que amb un Jo saludable el procés d’adaptació serà mes ràpid i menys costós en tots els aspectes, els mecanismes de defensa seran desactivats mes ràpidament i l’evolució psicològica i social serà més rapida i beneficiosa per a l’individu, ja sigui tant en una reclusió voluntària com involuntària, i així també podem comprovar que segons el seu context social, cultural, nivell educatiu, etc, el seu Jo pot ser-ne mes o menys saludable.

J.J. Juárez Sánchez

Profesor: Hector