TOLERÀNCIA:
Tertúlia esdevinguda a la Biblioteca del Centre, 18 de maig 2012, amb àmplia participació entre tots els presents, va començar amb aquesta introducció.
El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix a la tolerància com el respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres quan són diferents o contràries a les pròpies.
És important tenir en compte que la tolerància no és el mateix que la indiferència. És a dir, no prestar atenció o negar els valors dels altres no és una actitud tolerant. La tolerància suposa el respecte mutu i, en el grau màxim, la comprensió mútua, tot i que no es comparteixin aquests valors.
La tolerància és la capacitat d’escoltar i acceptar els altres, comprenent el valor de les diferents formes d’entendre la vida. De tota manera, aquestes formes d’entendre el món no poden atemptar contra els drets dels altres.
El 16 de novembre està instituït com el Dia Internacional de la Tolerància, sens dubte una de les més nobles aspiracions de les persones en aquest món globalitzat, de migracions incessants, d’intercanvis i conflictes, i de pressions econòmiques que no abonen en res el camí de la tolerància a la diversitat, especialment als estrangers, les ètnies, les preferències sexuals, les religions, les capacitats diferents i les ideologies.
Quan arribarà el dia en què reconeguem la diversitat, les diferències de races, gèneres, edats, condicions socioeconòmiques, culturals i lingüístiques com la base d’un tresor humà, com la llavor que pot germinar en els cors que esborren de les seves emocions la discriminació i la intolerància?
Sabem que el desenvolupament de la cultura tolerant de la diversitat no pot donar-se de la nit al dia; requereix temps, esforços i molt de cor que pugui generar des de l’escola i la família democràtiques.
La intolerància té les arrels en la ignorància i la por al desconegut, als altres. És un sentiment exacerbat d’autoestima i orgull que es forma en l’edat primerenca; per això el millor antídot contra aquesta àcida actitud d’uns contra els altres sigui el respecte als drets humans i les llibertats individuals, que haurien de ser ensenyats i practicats des de la infància.
Conscients de la importància del paper que juga l’educació en la concreció d’aquesta aspiració mundial, la UNESCO va declarar 1995 “Any per la Tolerància” i és que si bé la intolerància és mundial, les seves manifestacions adopten formes individuals i locals molt importants.
Amb aquest petit “viatge” a través de la Tolerància, amb opinions i argumentacions de tots els presents, es va donar per finalitzada la Tertúlia.
La tolerància és un tema del qual hauríem de parlar més sovint.
Sembla que aquesta tertúlia va estar molt interessant.
Felicitacions pel teu escrit.
Me apetecía escribir y regalar lo que escribo. Se lo regalo a todos los que sienten que las palabras son el comienzo de la libertad; con ellas se llega a amar y a ser feliz y no se puede desaprovechar ni una sílaba sin con ello puedes ser un poco más feliz.
EL OTRO ÁNGULO
No me siento de aquí,
y aquí estoy, libre y sin cadenas;
no hay cadenas para mi alma,
no hay muros para mi corazón.
Veo el cielo, las nubes,
las estrellas, la luna;
veo lo que tú ves,
siempre desde otro ángulo.
Veo torres, edificios,
luces y personas a lo lejos,
¿felices? Puede y puede que no.
Tal vez esperan un futuro
distinto, pero desde otro ángulo.
Mi futuro lo levanto yo,
ya estoy construyendo mi futuro,
mi reloj está imparable,
mis horas son mejores que las tuyas
porque ahí está mi futuro.
Y cuando vea el cielo,
las nubes, las estrellas,
la luna y vea lo que tú ves
desde tu mismo ángulo, te diré:
ya he estado mil veces
donde tú estas,
veía lo que tú veías,
pero con las alas de mis
palabras, con los ojos de mi verdad.