Uf! Per fi hem acabat la representació! Ja tenim diners suficients per poder menjar. Però…just quan l’hem acabat, trenta homes amb uniforme ens han envoltat i un d’ells ens ha ordenat que el seguíssim al palau de l’Emperador. Els hem seguit fins allí. Quina sala més gran! Quins passadissos més llargs! Quan hem entrat, ens han encadenat. M’he ficat a plorar i en Lluc m’ha tranquil•litzat. M’ha dit que no tingui por, que no ens passarà res de res.
En acabar de dir-nos que si volíem veure l’emperador hauríem de tornar més tard, ens han començat a fer preguntes. Què tafaners! Quan els hi hem dit que volíem rescatar a la filla de l’Emperador de la Ciutat dels Dracs, s’ho han pres a broma i ens han amenaçat. Per què? No els hem enganyat!
En aparèixer en Ping Pong, ens hem escapat amb ell. Per sort, li havia explicat a l’Emperador tot sobre nosaltres. També li va dir que volíem rescatar a la seva filla. L’emperador ha ordenat als guàrdies que ens alliberessin. Després, uns savis amb arrugues, de cames i braços allargassats i el cos en forma de bastó, ens han donat molta informació sobre la Ciutat dels Dracs. Més tard hem escollit la ruta que farem. També hem descobert que potser la meva mare viu a Kummerland, la Ciutat dels Dracs.
Hem decidit sortir demà i enviar una carta a Lummerland. Hem acabat de preparar a l’Emma i hem anat a dormir. Ens espera una gran i difícil aventura camí a la Ciutat dels Dracs.
Júlia/Anna/Pau
