Desè dia del diari

Ja he arribat a casa!  Ara us explicaré un munt de coses que m’han passat durant el viatge de tornada a Lummerland.
Tots ens estaven esperant, en Ping-pong, l’ Emperador, el cap de cuina,… A l’arribar, tots van  ajudar a en Lluc a posar a l’Emma a terra, i a treure-li l’estopa i el quitrà de totes les portes i finestres. Ens van explicar un munt de novetats. Va començar en Ping-pong. L’havien nomenat  Superbonze! Me’n  vaig alegrar per ell! Després va venir la sorpresa més gran de totes: a l’Emma li van posar una estrella a la millor locomotora.
Estant allí, vam veure passar una espècie de gàbia on hi havia la Queixaluda, La portaven a la casa vella dels elefants. Allí la podria veure tothom.

LA QUEIXALUDA

Ens quedàrem al palau a dormir. L’endemà al migdia vam  anar a visitar-la i resultà que s’havia convertit en un drac d’or, el de la saviesa. El millor de tot , és que tenia respostes per a qualsevol pregunta. Li vam preguntar com podríem tornar a Lummerland. La resposta no es va fer esperar, havíem d’agafar una illa de camí a Lummerland i llavors ajuntar-la amb el nostre país. Li volia fer una altra pregunta però no vaig tindre temps, es va adormir profundament.
Abans de marxar amb el vaixell del Emperador,  en Lluc, l’Emma, l’Emperador, la Li Si i jo varem rebre unes cartes que havien enviat la mare i els altres habitants de Lummerland. Deien que volien que tornéssim.
A mig viatge vam recollir l’ illa que ens havia  dit la Queixaluda. Amb el vaixell de l’Emperador vam arrossegar la Nova Lummerland.  Ai!, que no us he dit!, així serà com es dirà la nova companya de Lummerland.
En arribar vaig tenir una alegria impressionant  al saludar la mare i als altres. Quasi ploro de l’emoció. Els hi vaig presentar a l’Emperador i a la Li Si. Però el que menys m’esperava, és que en Lluc em digués que si m’agradava la Li Si, em podia prometre amb ella. Era la recompensa d’haver-la salvat.
Em aquell moment la mare va treure uns pastissets boníssims i llavors…ai…jo…i la Li Si…ens varem prometre.
Després de menjar i de xerrar l’Emperador i la Li Si van haver de marxar. Com m’hagués agradat que s’haguessin quedat!.
Sabeu com acaba la meva història? Ja tinc la meva pròpia locomotora: en Lluc em va regalar una locomotora petita, la petita Molly, la filla de l’ Emma.

Luke/Khaoula/Vanessa/Joaquim/Albert/Clara/Carla/Jordi


 

Quant a MAGDALENA PILAR GUIU MASOT

Sóc mestra des de fa 27 anys. He fet classes a educació infantil, educació especial i a cicle superior. Actualment dóno classes de matemàtiques, medi social i medi natural.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *