Segon dia del diari

Portem molts dies de viatge i no es veu terra.
Després d’una llarga nit tranquil•la, he mirat per la finestra, quina il•lusió! Ja estàvem al país de Mandala. Tenia unes ganes de baixar…!
Quan l’Emma s’ha aturat a la vora de la platja, he  baixat corrent i he començat a tocar tot el que veia pel camí, però  en Lluc m’ha  dir que no toques res. Jo només volia unes flors per la mare.
Ens hem assegut a esmorzar en aquella sorra tan fina de la platja. Tenia molta gana!
En acabar d’esmorzar, hem  seguit el nostre camí. Hem quedat  sorpresos en veure un munt de cases amb les teulades d’or. Érem a Ping, la capital de Mandala. Hem vist una fila de gent. N’hi havia de totes les mides, grans i petits. Tenien els ulls ametllats. Portaven una trena i un barrets rodons, eren els habitants de Mandala . No havíem  vist mai res d’igual!
-On és el palau? – he  preguntat a en Lluc. Però, aleshores, l’he vist.
L’Emma, en Lluc i jo, hem seguit endavant fins arribar a la porta del palau de l’Emperador Pung Ging. Un esclau hi ha tret el cap. L’hem anomenat Gran Testa Groga. Li hem  dit que volíem parlar amb l’Emperador, però ell no ens ha  deixat passar de cap manera, deia que  l’Emperador no tenia temps.
Quan ha arribat la nit, teníem molta gana. Per sort ha  aparegut   un nen d’un  nen,  que es diu Ping Pong. Ens ha ofert plats variats típics de la cuina mandalanina, però a nosaltres no ens agradaven. Finalment ens ha ofert arròs. En lloc de coberts hem  fet servir bastonets.
Khaoula/ Vanessa /Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *