Hem sortit de la Vall de Crepuscle. Sortir, sortir, no ben bé, només que hem destruït la Vall. De cop i volta, ja no hi era. Hem de buscar un nou camí per arribar a casa. Però encara ara ens preguntem com es va destruir la Vall. En Lluc pensa que va ser el soroll de l’Emma, però en realitat no ho sap ningú.
En Lluc li ha dit a l’Emma: -“Te n’has sortit d’una bona”. Se l’ha mirat tendrament i ha repetit: -“Emma!!!, La meva estimada Emma, què et passa?” Però l’Emma no li ha respòs. En Lluc i jo estàvem molt espantats.- “Ai mare!!!!!!” –ha dit en Lluc. Ens hem pensat que l’Emma es…mmm…,potser…es…MORIAAA!!!!
En Lluc, ràpidament, ha intentat reparar l’Emma amb la seva caixa d’eines. Jo tenia molta por i no sabia que fer. I…i si…si la nostra Emma se’n anava per sempre…?
No només estava fatal per aquest fet que m’aterroritzava tant i que ens podia porta a la ruïna, si no també, perquè, sense l’Emma, no podríem tornar a casa!!!
En Lluc estava tant preocupat, que va cridar desesperat: – Fum i refum!!!! Jo li he preguntat esperançat: -Què és mooooolt greu???!!!. En Lluc ha esbufegat i m’ha dit: – Suposo, crec que l’envol s’ha trencat. Sort que en tinc un de recanvi!!!. Ha desembolicat un munt de coses fins fer sortir un objecte més petit que el meu polze!!! Me’l ha ensenyat i m’ha dit: -Té, és petit però mooolt important. Si cometem un mínim error, l’Emma es …,no ho sé…potser…es…,ja ho saps es…moriIIIIII!!!!!!!. Jo, una mica més i em desmaio!!!!!!!!.
En Lluc ha tornat a dir esperançat: – Jim, m’has d’ajudar. Si us plau, fes-ho per l’Emma. He pogut veure la preocupació d’en Lluc, perquè treballava en silenci sense parar i arrugant una mica el front. He entrat dins la caldera de l’Emma i he posat l’envol. Ara ja és al seu lloc.
Ja és mitjanit, és més, ja ha passat!!! Ja podem continuar el nostre viatge.
Lorena /Andrea
