Avui mateix per la nit, en Lluc, l’Emma i jo, emprenem el viatge cap a una nova aventura.
Per què?
Doncs… perquè vaig arribar a Lummerland sent tant sols un bebè negre amb bolquers, dins una capsa de correu destinada ves a saber on.
Aquest nou viatge que iniciem els tres junts, va començar quan el rei Alfons Tres-quarts-de-dotzè de Lummerland va voler fer fora l’ Emma. Jo m’estava fent gran i aviat ja no hi cabríem a la nostra petita illa. Algú havia de marxar.
Aquesta nit m’he escapat de casa saltant per la finestra. Però abans de marxar, com que no sé escriure, he dibuixat un missatge per la mare, on hi ficava ,amb poques paraules, que me n’anava. Així, ja podia marxar tranquil.
Quan he arribat a la platja, l’Emma ja no era una locomotora, era una locomovaixell (locomotora-vaixell!). Després d’empènyer-la cap al mar, hem partit en busca d’una nova ciutat per viure.
Mentre m’endormiscava, m’he preguntat si la mare ha rebut la meva carta. Aleshores, en Lluc m’ha fet un petó de bona nit i m’ha tapat amb una manta de seda que ha agafat per si de cas.
En aquell moment m’he sentit més sol que mai. Trobava a faltar Lummerland, els seus habitants, el senyor Màniga, el rei Alfons Tres-quarts-de-dotzè i, sobre tot, a la meva estimada mami, la senyora Quèè.
Però, m’he adonat que no estic tant sol com em pensava, tinc a en Lluc, a l’Emma i als peixets que hem fan companyia.
Alan/Judit/Lorena/Andrea
ELS HABITANS DE LUMMERLAND
- UNA CONVERSA DECISIVA
- UN VIATGE PER MAR
