En Lluc i jo hem vist una cosa a l’horitzó que es movia. Era molt gran i se’ns volia apropar. M’he espantat. Però, a mesura que s’anava apropant, es feia més petit. Allò sí que era estrany! Ens pensàvem que era un gegant, però quan ha arribat al nostre costat ens ha dir que era un pseudo –gegant. Era diferent, quan s’allunyava era gegant i quan s’apropava era de mida normal.
Ens ha explicar que es deia Tur Tur. Ens ha suplicat que no li tinguéssim por i jo m’he quedat molt més tranquil. Ens ha convidat a casa seva a sopar. Hem menjat unes verdures exquisides perquè el senyor Tur Tur és vegetarià.
L’endemà, el senyor Tur Tur ens ha guiat fins la Regió de les Roques Negres, on hi ha la Boca de la Mort. Abans d’acomiadar-nos, ens ha donat un consell: sempre havíem d’anar en línia recta, doncs a les dues vores del camí hi ha un precipici. També ens ha demanat que si alguna vegada tornàvem, l’anéssim a visitar. Ens hem acomiadat del nostre nou amic i ens hem posar en marxa.
Carla i Luke
EL SENYOR TUR TUR
