Avui quan m’he despertat, he mirat per la finestra, he vist que la plaça estava buida i he anat a avisar a en Lluc. Quan ha sortit el sol, hem sortit de la locomotora i ens hem trobat al cap de cuina, el senyor Xu Fu Lu Pi Plu, que duia a la mà una paperina plena de pastissets, fets a la manera Lummerlandesa. Què bons! Em recordaven els que feia la meva mare. Al seu darrere hi havia en Ping Pong.
Al cap d’una estona ha vingut l’Emperador que ens ha donat te calent, aigua i carbó. Ens han desitjat bona sort durant el viatge. Jo estava preocupat perquè, ara que havíem arribat a Mandala, havíem de tornar a viatjar.
En deixar enrere Mandala, hem viatjat tot el dia sense cap interrupció en direcció cap a la Vall del Crepuscle.
En arribar-hi, m’he espantat perquè ressonava tot el que dèiem. Com que aquell eco era molt desagradable, ens hem posat uns taps de cera a les orelles. Hem viatjat tranquils fins que les muntanyes han començat a tremolar i han caigut roques. Per no tenir cap incident, hem utilitzar la palanca d’emergència i hem fugit a tota velocitat fins sortir de la Vall del Crepuscle. Tan bon punt hem estat fora, la locomotora s’ha aturat. Estàvem en mig del desert.
Comptador de visites
Llicència de Creative Commons
Bloc te de roca de Escola Marcel·lí Domingo està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons