Aquest estudi analitza la base genètica de la forma del cabell en 28.964 persones i mostra que trets com el cabell llis, ondulat o arrissat depenen de múltiples variants genètiques.
Els investigadors van identificar 8 loci nous i en van confirmar 4 de coneguts, incloent gens com TCHH, WNT10A, PADI3 i HOXC13, relacionats amb l’estructura del pèl i el fol·licle pilós. L’estudi conclou que la forma del cabell és un tret poligènic i que es pot predir millor combinant diverses variants genètiques que no pas mirant un sol gen.
Aquest estudi mostra que el color dels ulls no depèn només del marcador HERC2 rs12913832, sinó de la interacció amb altres gens relacionats amb la pigmentació. En una anàlisi de 5.481 persones, es van identificar variants genètiques que poden enfosquir o aclarir l’iris segons el fons genètic de cada individu. Els resultats, replicats en una cohort independent, confirmen que el color dels ulls és un tret poligènic i més complex del que es pensava.
L’anàlisi de més de 11.000 transcriptomes de quatre espècies de mamífers ha permès crear rellotges moleculars que prediuen l’edat biològica i la mortalitat, revelant signatures gèniques conservades associades a la inflamació, la disfunció mitocondrial i la pèrdua de regeneració. Aquests rellotges, validats en malalties cròniques, intervencions de longevitat i durant l’embriogènesi, mostren que l’envelliment es pot descompondre en mòduls funcionals específics que responen de manera diferent a factors genètics i ambientals, i que biomarcadors com Cdkn1a i Lgals3 són predictors consistents de mortalitat en humans.
L’anàlisi d’ADN de caçadors-recol·lectors del llac Baikal revela brots de pesta fa 5.500 anys, amb una taxa d’infecció del 39% i una mortalitat infantil molt elevada, causada per soques antigues de Yersinia pestis que mancaven de gens per a la pesta bubònica però que produïen una toxina similar a la de Yersinia pseudotuberculosis. Aquests brots, que es van transmetre entre humans en grups familiars, demostren que les epidèmies de pesta no requereixen societats agrícoles denses i que aquestes soques primitives ja eren altament letals.
El llop ha recuperat territori a Europa gràcies a la protecció legal, però els atacs a ramats i les poques agressions a persones han polaritzat la societat i han portat la UE a rebaixar-ne la protecció, permetent més caça. Els científics adverteixen que la recuperació genètica encara és fràgil i que la coexistència requereix mesures de prevenció (tanques i gossos guardians) i un canvi cultural per acceptar la imprevisibilitat dels grans depredadors.
La Venus atrapamosques tanca la trampa gràcies a un reblaniment ultraràpid de la paret cel·lular de les cèl·lules externes, que desencadena una inestabilitat elàstica i permet el tancament en 0,2 segons. Aquest mecanisme supera els límits normals del creixement vegetal, ja que no requereix grans moviments d’aigua a través de la fulla, sinó que aprofita l’elasticitat dels teixits.
L’estudi ha generat un atles tridimensional del cervell de la llamprea que revela 209 tipus cel·lulars i demostra que l’ancestre comú dels vertebrats ja posseïa un pla estructural regionalitzat molt conservat, compartit fins i tot amb els mamífers.
Els sòls europeus contenen residus de pesticides en el 70% dels casos, principalment en zones agrícoles. Aquests productes alteren greument la biodiversitat del sòl, afectant bacteris, fongs i fauna beneficiosa. Els pesticides són el segon factor més important que explica els canvis ecològics del sòl, després de les seves propietats físiques.
L’estudi evidencia la necessitat de revisar les polítiques de regulació per protegir la salut dels ecosistemes i l’agricultura futura.
L’estudi presenta l’Índex d’Equitat Oceànica com un marc d’avaluació pioner i multidimensional que, mitjançant l’anàlisi de dotze criteris clau, permet mesurar, comparar i millorar la justícia social en les iniciatives marítimes globals, assegurant que la gestió de l’oceà sigui tan equitativa per a les persones com sostenible per al planeta.
Mitjançant la creació d’un innovador pangenoma multiescala en graf que integra la variabilitat de diverses espècies, aquest estudi ha aconseguit desxifrar l’extremadament complex genoma de la canya de sucre, superant les barreres de la seva complexa poliploidia per identificar amb precisió els gens responsables de la producció de sucre i la resistència a malalties, facilitant així la millora d’aquest cultiu clau per a la producció d’aliments i biocombustibles a escala global.