“Hour of the Wolf” (Science, 18 de juny de 2026)

 

El llop gris (Canis lupus) ha fet una recuperació espectacular a Europa gràcies a les lleis de protecció, passant d’estar pràcticament extingit a l’Europa occidental al segle XIX a tenir uns 23.000 individus avui dia. Aquesta recuperació, però, ha generat un fort conflicte social: els atacs a ramats (unes 50.000 ovelles i cabres a l’any) i els atacs a persones (molt rars, però mediàtics) han polaritzat l’opinió pública entre qui defensa la conservació del llop i qui demana mesures de control, inclosa la caça. Científics alerten que, tot i la recuperació demogràfica, la diversitat genètica de les poblacions és encara feble i fragmentada en set grups aïllats, amb signes d’endogàmia. Les mesures de prevenció, com tanques elèctriques i gossos guardians, són efectives però cares, i el debat polític ha portat la Unió Europea a rebaixar el nivell de protecció del llop, tot i les crítiques dels investigadors. L’article destaca que la clau per a la coexistència no és només el nombre de llops, sinó el suport social i la capacitat de les societats per acceptar la imprevisibilitat de la natura.

 

Figura amb la distribució del llop a Europa

Activitats per a alumnes de Batxillerat

 

Activitat 1: Preguntes de comprensió

1. Per què es considera que la recuperació del llop a Europa és un èxit de conservació, però també un problema social?

2. Quins són els principals conflictes que genera la presència del llop? Per què crees que els atacs a persones tenen tant d’impacte mediàtic tot i ser molt rars?

3. Què vol dir que la recuperació demogràfica del llop no va acompanyada d’una recuperació genètica? Explica-ho amb les dades de l’article.

4. Quines mesures de prevenció s’esmenten per reduir els atacs a ramats? Quins són els seus avantatges i inconvenients?

5. Per què la Unió Europea ha rebaixat el nivell de protecció del llop? Per què els científics critiquen aquesta decisió?

 

Activitat 2: Relaciona conceptes

 

Relaciona cada concepte de la columna A amb la seva definició o funció a la columna B:

 

Concepte (A) Definició (B)

1. Endogàmia a. Gos que viu amb el ramat i el defensa dels depredadors.

2. Territori (en ecologia) b. Zona que ocupa un llop, una parella o una manada.

3. Gos guardià c. Mesura de prevenció que redueix molt els atacs.

4. Tanca elèctrica d. Pèrdua de diversitat genètica per aparellament entre parents propers.

5. Favorable conservation status e. Estatus legal que exigeix que el llop pugui exercir de depredador a tota la seva àrea històrica.

 

Respon amb el número i la lletra corresponent (exemple: 1-d).

 

Activitat 3: Anàlisi i reflexió

 

1. Per què els científics diuen que la recuperació del llop és “demogràficament impressionant però genèticament fràgil”? Quines conseqüències pot tenir l’endogàmia per a la supervivència de l’espècie?

2. L’article assenyala que al país més densament poblat (Països Baixos) hi ha més conflictes. Per què la densitat de població humana i la fragmentació del territori dificulten la coexistència?

3. Compara les dues postures extremes sobre el llop: qui el vol eliminar i qui vol protegir-lo a qualsevol preu. Per què l’article defensa una posició intermèdia basada en el diàleg?

 

Activitat 4: Interpretació de dades

 

Observa els mapes i les dades de l’article (pàgines 3 i 4). Descriu l’expansió geogràfica del llop a Europa Central des de l’any 2000 fins al 2025. Quines regions han colonitzat i quines barreres naturals o humanes podrien limitar la seva expansió? Per què es parla de “poblacions aïllades”?

 

Activitat 5: Investigació

 

Investiga què és la “capacitat de càrrega social” o “capacitat de càrrega política” en la gestió d’espècies salvatges. A què es refereix l’article quan diu que als Països Baixos s’ha estudiat la capacitat de càrrega social per decidir quants llops poden conviure amb la població humana? Per què és un concepte important en biologia de la conservació?

 

Activitat 6: Síntesi argumentativa

 

L’article conclou: “Acceptar els llops requereix acceptar un cert nivell d’imprevisibilitat. Les societats han d’aprendre a viure amb el fet que algunes coses no es poden controlar completament.”

 

Redacta un text argumentatiu (màxim 200 paraules) on defensis o rebutgis aquesta idea. Per defensar-la, pots argumentar que la natura és imprevisible i que la gestió ha de basar-se en l’adaptació, no en el control total. Per rebutjar-la, pots argumentar que les societats tenen dret a decidir els límits de la coexistència amb grans depredadors. Utilitza exemples de l’article (Bram, el llop d’Hamburg, les tanques, els gossos guardians).

 

—

 

Nota per al professor: Les activitats estan dissenyades per treballar la comprensió lectora, l’anàlisi de dades ecològiques i genètiques, i el pensament crític sobre conflictes home-fauna. Es poden fer individualment o en grup, a classe o com a deures. Per a l’activitat 4, es recomana projectar els mapes de l’article.

 

Basat en: G. Vogel, “Hour of the Wolf”, Science 392, 1232-1237 (2026).