1/ PORÍFERS.
- Animals aquàtics presents en tots els mars, en molts rius i llacs.
- Viuen fixats al fons.
- No presenten simetria.
- Tenen un sistema de canals interns i obertures superficials que permeten l’intercanvi que els és necessari per a respirar i alimentar-se.
- El tub digestiu presenta una sola cavitat gastrovascular. (óscul = orifici superior)
- No tenen teixits diferenciats però presenten cèl.lules diferents: flagelades, intervenen en la captura de l’aliment; planes, revesteixen l’esponja; fagocitàries; secretores de col.lagen, silici o calci; cèl.lules amb funció excretora.
- La reproducció pot ser:
- Sexual, hermafrodites, amb fecundació externa i desenvolupament indirecte o metamorfosi.
- Asexual, per gemmació o escissió.
- Exemple esponges de mar.
2/ CNIDARIS
- Animals aquàtics, majoritàriament marins.
- Tenen simetria radial
- Cos format per un sac, una única cavitat gastrovascular.
- Boca envoltada per tentacles amb cèl.lules urticants.
- Es poden trobar en dues formes principals:
- Fixats al fons o sèssils, pòlips.
- Nedant lliurement o meduses: cos amb forma d’ombrel.la, la boca situada al final d’un tub llarg anomenat manubri que comunica amb la cavitat gàstrica.
- El seu hàbitat és el bentos, tant litoral com profund i el plànton tant costaner com de mar obert.
- La reproducció pot ser:
- Sexual: es duu a terme mitjançant la fase medusa. Els òvuls i els espermatozoides formen un zigot que dóna lloc a una larva, i aquesta a un pòlip.
- Asexual: mitjançant la fase pòlip amb la formació de gemmes.
- Exemples: hydra, medusa, actínia, fideus de mar, corall vermell, gorgònia roja.
3/ PLATIHELMINTS o cucs plans.
- Cucs plans no segmentats, de simetria bilateral i cos tou.
- N’hi ha de microscòpics i de fins a 10 m de llargària.
- Presenten un aparell digestiu cec (sense anus definit)
- Són hermafrodites amb fecundació creuada.
- Alguns fan vida lliure com les planàries marines o d’aigua dolça.
- Altres són paràsits com la tènia o solitària que parasita l’intestí de vertebrats.
4/ NEMATODES o cucs cilíndrics.
- Cos no segmentat i cilíndric.
- Alguns són paràsits de l’home. També n’hi ha de marins.
- Simetria bilateral.
- L’aparell digestiu presenta boca i anus.
- Tenen els sexes separats i la fecundació és creuada.
- Els ascàrids o cucs intestinals.
5/ ANÈL.LIDS o cucs segmentats.
- Cos cilíndric, allargat, tou i segmentat.
- L’aparell digestiu presenta boca i anus.
- Entre la cavitat digestiva i l’epidermis es situen òrgans interns: s. nerviós, a. excretor, gònades, musculatura…
- Cada segment o metàmer presenta la mateixa estructura que es va repetint.
- Respiració cutània, branquial els aqüàtics.
- La reproducció pot ser:
- sexual: amb els sexes separats o hermafrodites i amb la fecundació externa o interna.
- asexual: per escissió.
- N’hi ha de terrestres i d’aquàtics, la majoria marins.
- ex: cuc de terra, cuc de sang, plomall de mar o palmereta. sangonera.
6/ MOL·LUSCS.
- Animals tous, no segmentats, la majoria proveïts de closca.
- Dotats de simetria bilateral, la poden perdre els enrotllats en espiral.
- Cos format per: cap, peu i massa visceral.
- Una capa de pell anomenada mantell segrega la closca i tanca una cavitat paleal amb funció respiratòria.
- Animals de vida lliure, la majoria aquàtics; n’hi ha de terrestres.
A. Classe Gasteròpodes:
- Closca de forma cònica i enrotllament espiral.
- Cap dotat de tentacles tàctils, ulls i boca amb ràdula, òrgan corni per raure l’aliment.
- Els terrestres no tenen brànquies i la cavitat paleal els funciona com a pulmó.
- La majoria són hermafrodites amb fecundació creuada i desenvolupament directe.
- ex: cargol terrestre, llimac, corn marí.
B. Classe Bivalves:
- Cos cobert per una closca formada per dues valves articulades.
- Cap poc diferenciat, sense òrgans dels sentits.
- El peu musculós els permet fer petits desplaçaments per la sorra, el fang o les roques on viuen.
- Animals unisexuals, fecundació externa, desenvolupament larvari.
- ex: musclo, ostra, cloïsa, navalla…
C. Classe cefalòpodes:
- Closca no visible exteriorment o inexistent.
- Cap amb boca, ulls i tentacles proveïts de ventoses.
- El mantell envolta la massa visceral i la cavitat paleal, i de vegades conté la closca.
- Sistema nerviós molt desenvolupat.
- El sentit de la vista molt desenvolupat.
- Unisexuals, amb desenvolupament directe.
- Ex: pop, sípia, calamar, xipiró …
7/ EQUINODERMS.
- Animals marins i bentònics. Es poden trobar des dels 4, 50, 400 als 4400m de fondària.
- Tenen simetria radial.
- Cos cobert de plaques o espines calcàries.
- L’aparell digestiu té la boca en posició ventral, i l’anus en posició dorsal.
- El sistema nerviós està constituït per tres anells que volten la boca i en surten cins nervis radials.
- Tenen un sistema ambulacral o aqüífer amb funció locomotora gràcies als peus ambulacrals, també té funció circulatòria, respiratòria i excretora.
- El desenvolupament és larvari.
A. Classe Crinoïdeus
- Tenen el cos en forma de calze amb deu braços, dividits o no.
- Els sexes són separats.
- Ex: clavellines o lliris de mar
B. Classe asteroïdeus
- Format per un disc central i cinc braços radials
- Presenten els sexes separats, però hi ha casos d’hemafroditisme.
- Poden presentar reproducció asexual per escissió.
- Ex: estrella de set braços, estrella de sorra, estrella verda, estrella roja.
C.Classe Ofiuroïdeus.
- Cos format per un disc molt marcat i els braços.
- Els sexes són separats, però hi ha casos d’hermafroditisme.
- Poden reproduir-se asexualment.
- Ex: Ofiura, ofiura de potes brunes.
D.Classe Equinoïdeus.
- Cos globós amb l’esquelet format per plaques soldades que dóna rigidesa al cos.
- Els sexes estan separats, encara que hi ha casos d’hermafroditisme.
- La fecundació és externa i el desenvolupament larvari.
- Ex: garota negra, garota violeta, garotina.
E.Classe Holoturoïdeus.
- Cos allargat i cilíndric disposant-se paral.lelament al fons marí.
- Els sexes són separats però tenen una sola gònada.
- Ex: Pixotes o cogombres de mar, espardenya de mar.
8/ ELS ARTRÒPODES
- Animals amb simetria bilateral.
- Cos amb segments articulats.
- Cos recobert d’exoesquelet de quitina que muda en les èpoques de creixement.
- Un parell d’apèndixs articulats a cada segment del cos.
- Presenten un sistema nerviós i òrgans dels sentits.
- El tub digestiu és ben desenvolupat.
- Els aquàtics respiren per brànquies, els terrestres per tràquees i alguns per pulmons.
- En general tenen els sexes separats. Són ovípars i el desenvolupament sol ser indirecte.
- És el grup numèricament més important de tot el regne animal.
A. Classe aràcnids
- Estan adaptats a la vida terrestre.
- El cos forma dues regions: cefalotòrax i abdomen.
- En el cefalotòrax hi ha:
- Un parell de quelícers per aguantar i triturar les preses.
- Un parell de pedipals amb funció tàctil.
- Quatre parells de potes locomotores.
- Ulls simples.
- Respiren per tràquees o per mitjà de pulmons laminars.
- Són ovípars i el desenvolupament és directe.
- Són carnívors i depredadors. Cacen a l’aguait i a l’atac. Les aranyes fabriquen teles o teranyines per atrapar les preses.
- Ex: àcars (aranya roja, paparra), aranyes, opilions, escorpins.
B. Classe crustacis.
- La majoria són aquàtics, tant d’aigua dolça com salada.
- Cos cobert de quitina i a vegades endurit per carbonat de calci.
- Respiren per brànquies.
- Cos format per el cefalotòrax i l’abdomen.
- En el cefalotòrax hi ha:
- Un parell d’antènules i un parell d’antenes.
- Ulls pedunculats.
- Tres parells de peces bucals: mandíbules, maxíl.lules i maxil.les.
- Cinc o més parells de potes locomotores a vegades acabades en una pinça.
- A l’abdomen poden tenir un parell d’apèndix amb funció copuladora en els mascles i per aguantar els ous en les femelles.
- Tenen els sexes separats i la fecundació és interna. Hi ha grups que tenen els desenvolupament directe i n’hi ha que passen per l’estadi de larva.
- Ex: puça d’aigua, tortugueta (Triops cancriformis), copèpode, percebe o peu de cabrit, bàlan o gla de mar, galera, porquet de San Antoni, puça de mar, krill, cranc, gamba, llagosta, escamarlà, llamàntol, cigala, sastre, cabra, bou, nècora.
C. Miriàpodes
- Animals terrestres.
- Cos format per dues regions, el cap i el tronc.
- Cap amb un parell d’antenes i mandíbules.
- Tronc segmentat, cada segment presenta, almenys un parell de potes.
- Sexes separats, fecundació interna.
- El desenvolupament passa per l’estadi de larva.
- Ex: milpeus, glomèrides, centpeus, escolopendra
D. Classe Insectes
- És el grup més nombrós de tot el regne animal. Hi ha prop d’un milió d’espècies.
- Tenen el cos dividit en tres rgions: cap, tòrax i abdomen.
- Al cap hi ha.
- un parell d’ulls compostos i també ulls simples.
- un parell d’antenes.
- apèndixs bucals adaptats a diferents règims alimentaris.
- El tòrax sempre és format per tres segments que contenen:
- tres parells de potes
- dos, un o cap parells d’ales.
- Respiren per tràquees.
- Presenten els sexes separats. La reproducció és sexual, encara que pot haver-hi partenogènesi.
- Són ovípars i la fecundació és interna.
- El desenvolupament és indirecte i en general presenten metamosfosi que pot ser senzilla ( ou, ninfa, adult) o complicada ( ou, larva-eruga, ninfa-pupa-crisàlida, adult).
Els principals ordres d’insectes són:
Ordre Odonats: libèl·lules o espiadimonis.
Ordre Dictiòpters: pregadéus.
Ordre Dermàpters: tisoretes.
Ordre Ortòpters: grill, saltamartí, cadell, llagosta
Ordre Heteròpters: bernats i xinxes
Ordre Coleòpters: escarabats.
Ordre Himenòpters: Vespes, abelles i formigues.
Ordre Lepidòpters: papallones
Ordre Dípters: mosques, mosquits, tàvecs
Altres insectes coneguts són:
Peixets de plata. Insectes sense ales. Normalment són lucífugs i molt actius al capvespre. La seva alimentació és variable. Alguns poden digerir la cel.lulosa.
Insecte pal. Aparell bucal de tipus mastegador. Gran capcitat de camuflatge, tant pel color com per la forma del cos.
Tèrmits. Viuen en comunitats constituïdes per quatre tipus d’individus o castes: El rei i la reina, proveïts d’ales, que són els fundadors de la colònia i els procreadors; els reproductors secundaris, amb les ales més o menys reduïdes; els obrers i els soldats, estèrils i adaptats a les funcions socials.
Polls i puces. Paràsits de mamífers.