A/ ELS PEIXOS.

 

• Animals aquàtics.
• Cos en forma de fus, fusiforme.
• Pell coberta d’escates.
• Les extremitats es transformen en aletes.
• Respiren per brànquies.
• No regulen la temperatura del cos, són poiquiloterms.
• El cor té dues cavitats: una aurícula i un ventricle.
• La circulació és:
  • senzilla: la sang passa una vegada pel cor.
  • tancada: la sang passa dins vasos sanguinis.
  • completa: en el cor no es barreja la sang amb O₂ i la sang amb CO₂.
• La reproducció és sexual i la fecundació és externa, a l’aigua.
• Són ovípars i rarament protegeixen els ous.

Classe condrictis.

• Esquelet cartilaginós.
• Brànquies sense opercle.
• Aleta caudal heterocerca: els dos lòbuls són desiguals.
• La boca té posició ventral.
• Ex: rajada, quimera, tintorera o tauró blau, manta.

Classe osteïctis.

• Esquelet ossi.
• Brànquies amb opercle.
• Aleta caudal homocerca: simètrica, els dos lòbuls són iguals.
• La boca té posició frontal.
• Ex: sardina, verat, tonyina, orada, truita, espet, lluç, rap, cavallet de mar, agulla de fons, “lumpo”, anguila, llenguado.

 

 

B/ CLASSE AMFIBIS.

 

• Animals que encara depenen de l’aigua.
• Les larves són aquàtiques i amb respiració branquial.
• Els adults poden ser terrestres, en aquest cas tenen respiració pulmonar i cutània.
• Pell nua i sempre humida.
• No regulen la temperatura del cos: són poiquiloterms.
• Tenen el cor amb tres cavitats: dues aurícules i un ventricle.
• La circulació és:
  • doble: la sang passa dues vegades pel cor.
  • tancada: la sang passa dins vasos sanguinis.
  • incompleta: en el cor es barreja la sang amb O₂ i amb C
• Tenen quatre extremitats. Les larves mantenen les aletes.
• La reproducció és sexual.
• Són ovípars i presenten desenvolupament larvari (metamorfosi).

Ordre anurs.

• No tenen cua quan són adults.
• Ex: granotes i gripaus.

Ordre urodels.

• Tenen cua llarga i forta.
• Ex: salamandres i tritons.

Ordre àpodes.

• Pell plegada simulant segments.
• No tenen potes.
• Ex: cecílies

C/ CLASSE RÈPTILS.

• Animals terrestres amb la pell coberta d’escates.
• Tenen quatre extremitats.
• Sempre respiren per pulmons.
• No regulen la temperatura del cos: són poiquiloterms.
• El cor té tres cavitats, dues aurícules i un ventricle. El ventricle té un tabic que comença a separar dues parts.
• La circulació és:
  • doble: la sang passa dues vegades pel cor.
  • tancada: la sang passa dins vasos sanguinis.
  • incompleta: en el cor es barreja una mica la sang amb O₂ i amb CO₂.
• La reproducció és sexual i la fecundació és interna.
• Són ovípars (posen els ous a terra i no els incuben) o ovovívípars.
• El desenvolupament és directe, no tenen estadi de larva.

Ordre quelonis.

• Closca de plaques òssies formada per dues peces.
• Costelles immòbils soldades a la closca.
• Ex: tortugues.

Ordre saures.

• Cos cobert d’escates petites.
• La muda es desprèn a trossos.
• Ex: dragons, sargantanes i llangardaixos.

Ordre ofidis.

• Cos allargat i sense potes, es desplacen per reptació.
• La muda es desprèn d’una sola peça.
• Alguns presenten glàndules verinoses i dents especialitzades en injectar verí.
• Ex: serps, colobres, escurçons.

Ordre cocodrils.

• Cos cobert d’escates dures i quadrades, algunes amb os a l’interior.
• El cor té ja quatre cavitats. La circulació és completa.
• Ex: cocodrils, caimans

D/ CLASSE OCELLS.

• Tenen el cos cobert de plomes.
• Presenten quatre extremitats, les superiors transformades en ales.
• Ossos lleugers adaptats al vol.
• Cerebel molt desenvolupat per afavorir la coordinació i l’equilibri.
• Mantenen la temperatura del cos constant, són homeoterms.
• Respiren per pulmons.
• La boca no té dents, és acabada en un bec.
• El cor té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles.
• La circulació és:
  • doble: la sang passa dues vegades pel cor.
  • tancada: la sang circula a l’interior de vasos sanguinis.
  • completa: no es barreja la sang amb O₂ i la sang amb CO_2.

• La reproducció és sexual i la fecundació és interna.
• Són ovípars i la majoria incuben els ous i alimenten les cries.
• Alguns són sedentaris i altres migren seguint pautes instintives.
• Ex: corbs marins, agrons, cigonyes, flamencs, ànecs, oques, voltors, àguiles, esparvers, falcons, perdius, gavines, coloms, tòrtores, cucuts, ducs, mussols, òlibes, orenetes, blauets, puputs, abellarols, picots, moixons, …

E/ CLASSE MAMÍFERS.

• Tenen el cos cobert de pèl.
• Presenten quatre extremitats, poden estar adaptades al medi on viuen.
• Regulen la temperatura del cos, són homeoterms.
• Tenen glàndules sudorípares.
• Tenen mamelles per alletar les cries, i les cuiden un temps.
• Respiren per pulmons.
• El cor té quatre cavitats: dues aurícules i dos ventricles.
• La circulació és:
  • doble: la sang passa dues vegades pel cor.
  • tancada: la sang circula a l’interior de vasos sanguinis.
  • completa: no es barreja la sang amb O₂ i la sang amb CO_2.
• La reproducció és sexual i la fecundació interna.
• La majoria són vivípars, la placenta els manté units a la mare durant el desenvolupament:
  • Els monotremes són ovípars.
  • Els marsupials acaben el desenvolupament en una bossa abdominal materna (marsupi) ja que les cries neixen molt prematurament.
• Ex: ornitorrincs, equidnes, coales, cangurs, eriçons, talps, ratspenats, conills, llebres, lirons, esquirols, rates, marmotes, senglars, teixons, isards, cabres, vaques, porcs, cavalls, cèrvols, gossos, gats, guineus, mosteles, linxs, óssos, llúdries, genetes, foques, balenes, dofins, mones, ximpancés, goril.les, humans, …

 

1/  PORÍFERS.

• Animals aquàtics presents en tots els mars, en molts rius i llacs.
• Viuen fixats al fons.
• No presenten simetria.
• Tenen un sistema de canals interns i obertures superficials que permeten l’intercanvi que els és necessari per a respirar i alimentar-se.
• El tub digestiu presenta una sola cavitat gastrovascular. (óscul = orifici superior)
• No tenen teixits diferenciats però presenten cèl.lules diferents: flagelades, intervenen en la captura de l’aliment; planes, revesteixen l’esponja; fagocitàries;  secretores de col.lagen, silici o calci; cèl.lules amb funció excretora.
• La reproducció pot ser:
  • Sexual, hermafrodites, amb fecundació externa i desenvolupament indirecte o metamorfosi.
  • Asexual, per gemmació o escissió.
• Exemple esponges de mar.

2/  CNIDARIS

• Animals aquàtics, majoritàriament marins.
• Tenen simetria radial
• Cos format per un sac, una única cavitat gastrovascular.
• Boca envoltada per tentacles amb cèl.lules urticants.
• Es poden trobar en dues formes principals:
  • Fixats al fons o sèssils, pòlips.
  • Nedant lliurement o meduses: cos amb forma d’ombrel.la, la boca situada al final d’un tub llarg anomenat manubri que comunica amb la cavitat gàstrica.
• El seu hàbitat és el bentos, tant litoral com profund i el plànton tant costaner com de mar obert.
• La reproducció pot ser:
  • Sexual: es duu a terme mitjançant la fase medusa. Els òvuls i els espermatozoides formen un zigot que dóna lloc a una larva, i aquesta a un pòlip.
  • Asexual: mitjançant la fase pòlip amb la formació de gemmes.
• Exemples: hydra, medusa, actínia, fideus de mar, corall vermell, gorgònia roja.

 

3/  PLATIHELMINTS o cucs plans.

• Cucs plans no segmentats, de simetria bilateral i cos tou.
• N’hi ha de microscòpics i de fins a 10 m de llargària.
• Presenten un aparell digestiu cec (sense anus definit)
• Són hermafrodites amb fecundació creuada.
• Alguns fan vida lliure com les planàries marines o d’aigua dolça.
• Altres són paràsits com la tènia o solitària que parasita l’intestí de vertebrats.

4/  NEMATODES o cucs cilíndrics.

• Cos no segmentat i cilíndric.
• Alguns són paràsits de l’home. També n’hi ha de marins.
• Simetria bilateral.
• L’aparell digestiu presenta boca i anus.
• Tenen els sexes separats i la fecundació és creuada.
• Els ascàrids o cucs intestinals.

 

5/  ANÈL.LIDS o cucs segmentats.

• Cos cilíndric, allargat, tou i segmentat.
• L’aparell digestiu presenta boca i anus.
• Entre la cavitat digestiva i l’epidermis es situen òrgans interns: s. nerviós, a. excretor, gònades, musculatura…
• Cada segment o metàmer presenta la mateixa estructura que es va repetint.
• Respiració cutània, branquial els aqüàtics.
• La reproducció pot ser:
  • sexual: amb els sexes separats o hermafrodites i amb la fecundació externa o interna.
  • asexual: per escissió.
• N’hi ha de terrestres i d’aquàtics, la majoria marins.
• ex: cuc de terra, cuc de sang, plomall de mar o palmereta. sangonera.

6/  MOL·LUSCS.

• Animals tous, no segmentats, la majoria proveïts de closca.
• Dotats de simetria bilateral, la poden perdre els enrotllats en espiral.
• Cos format per: cap, peu i massa visceral.
• Una capa de pell anomenada mantell segrega la closca i tanca una cavitat paleal amb funció respiratòria.
• Animals de vida lliure, la majoria aquàtics; n’hi ha de terrestres.

A. Classe Gasteròpodes:

• Closca de forma cònica i enrotllament espiral.
• Cap dotat de tentacles tàctils, ulls i boca amb ràdula, òrgan corni per raure l’aliment.
• Els terrestres no tenen brànquies i la cavitat paleal els funciona com a pulmó.
• La majoria són hermafrodites amb fecundació creuada i desenvolupament directe.
• ex: cargol terrestre, llimac, corn marí.

B. Classe Bivalves:

• Cos cobert per una closca formada per dues valves articulades.
• Cap poc diferenciat, sense òrgans dels sentits.
• El peu musculós els permet fer petits desplaçaments per la sorra, el fang o les roques on viuen.
• Animals unisexuals, fecundació externa, desenvolupament larvari.
• ex: musclo, ostra, cloïsa, navalla…

C. Classe cefalòpodes:

• Closca no visible exteriorment o inexistent.
• Cap amb boca, ulls i tentacles proveïts de ventoses.
• El mantell envolta la massa visceral i la cavitat paleal, i de vegades conté la closca.
• Sistema nerviós molt desenvolupat.
• El sentit de la vista molt desenvolupat.
• Unisexuals, amb desenvolupament directe.
• Ex: pop, sípia, calamar, xipiró …

 

 

7/ EQUINODERMS.

• Animals marins i bentònics. Es poden trobar des dels 4, 50, 400 als 4400m de fondària.
• Tenen simetria radial.
• Cos cobert de plaques o espines calcàries.
• L’aparell digestiu té la boca en posició ventral,  i l’anus en posició dorsal.
• El sistema nerviós està constituït per tres anells que volten la boca i en surten cins nervis radials.
• Tenen un sistema ambulacral o aqüífer amb funció locomotora gràcies als peus ambulacrals, també té funció circulatòria, respiratòria i excretora.
• El desenvolupament és larvari.

A. Classe Crinoïdeus

• Tenen el cos en forma de calze amb deu braços, dividits o no.
• Els sexes són separats.
• Ex: clavellines o lliris de mar

B. Classe asteroïdeus

• Format per un disc central i cinc braços radials
• Presenten els sexes separats, però hi ha casos d’hemafroditisme.
• Poden presentar reproducció asexual per escissió.
• Ex: estrella de set braços, estrella de sorra, estrella verda, estrella roja.

C.Classe Ofiuroïdeus.

• Cos format per un disc molt marcat i els braços.
• Els sexes són separats, però hi ha casos d’hermafroditisme.
• Poden reproduir-se asexualment.
• Ex: Ofiura, ofiura de potes brunes.

D.Classe Equinoïdeus.

• Cos globós amb l’esquelet format per plaques soldades que dóna rigidesa al cos.
• Els sexes estan separats, encara que hi ha casos d’hermafroditisme.
• La fecundació és externa i el desenvolupament larvari.
• Ex: garota negra, garota violeta, garotina.

E.Classe Holoturoïdeus.

• Cos allargat i cilíndric disposant-se paral.lelament al fons marí.
• Els sexes són separats però tenen una sola gònada.
• Ex: Pixotes o cogombres de mar, espardenya de mar.

8/ ELS ARTRÒPODES

• Animals amb simetria bilateral.
• Cos amb segments articulats.
• Cos recobert d’exoesquelet de quitina que muda en les èpoques de creixement.
• Un parell d’apèndixs articulats a cada segment del cos.
• Presenten un sistema nerviós i òrgans dels sentits.
• El tub digestiu és ben desenvolupat.
• Els aquàtics respiren per brànquies, els terrestres per tràquees i alguns per pulmons.
• En general tenen els sexes separats. Són ovípars i el desenvolupament sol ser indirecte.
• És el grup numèricament més important de tot el regne animal.

A. Classe aràcnids

• Estan adaptats a la vida terrestre.
• El cos forma dues regions: cefalotòrax i abdomen.
• En el cefalotòrax hi ha:
  • Un parell de quelícers per aguantar i triturar les preses.
  • Un parell de pedipals amb funció tàctil.
  • Quatre parells de potes locomotores.
  • Ulls simples.
• Respiren per tràquees o per mitjà de pulmons laminars.
• Són ovípars i el desenvolupament és directe.
• Són carnívors i depredadors. Cacen a l’aguait i a l’atac. Les aranyes fabriquen teles o teranyines per atrapar les preses.
• Ex: àcars (aranya roja, paparra), aranyes, opilions, escorpins.

B. Classe crustacis.

• La majoria són aquàtics, tant d’aigua dolça com salada.
• Cos cobert  de quitina i a vegades endurit per carbonat de calci.
• Respiren per brànquies.
• Cos format per el cefalotòrax i l’abdomen.
• En el cefalotòrax hi ha:
  • Un parell d’antènules i un parell d’antenes.
  • Ulls pedunculats.
  • Tres parells de peces bucals: mandíbules, maxíl.lules i maxil.les.
  • Cinc o més parells de potes locomotores a vegades acabades en una pinça.
• A l’abdomen poden tenir un parell d’apèndix amb funció copuladora en els mascles i per aguantar els ous en les femelles.
• Tenen els sexes separats i la fecundació és interna. Hi ha grups que tenen els desenvolupament directe i n’hi ha que passen per l’estadi de larva.
• Ex: puça d’aigua, tortugueta (Triops cancriformis), copèpode, percebe o peu de cabrit, bàlan o gla de mar, galera, porquet de San Antoni, puça de mar, krill, cranc, gamba, llagosta, escamarlà, llamàntol, cigala, sastre, cabra, bou, nècora.

C. Miriàpodes

• Animals terrestres.
• Cos format per dues regions, el cap i el tronc.
• Cap amb un parell d’antenes i mandíbules.
• Tronc segmentat, cada segment presenta, almenys un parell de potes.
• Sexes separats, fecundació interna.
• El desenvolupament passa per l’estadi de larva.
• Ex: milpeus, glomèrides, centpeus, escolopendra

D. Classe Insectes

• És el grup més nombrós de tot el regne animal. Hi ha prop d’un milió d’espècies.
• Tenen el cos dividit en tres rgions: cap, tòrax i abdomen.
• Al cap hi ha.
  • un parell d’ulls compostos i també ulls simples.
  • un parell d’antenes.
  • apèndixs bucals adaptats a diferents règims alimentaris.
• El tòrax sempre és format per tres segments que contenen:
  • tres parells de potes
  • dos, un o cap parells d’ales.
• Respiren per tràquees.
• Presenten els sexes separats. La reproducció és sexual, encara que pot haver-hi partenogènesi.
• Són ovípars i la fecundació és interna.
• El desenvolupament és indirecte i en general presenten metamosfosi que pot ser senzilla ( ou, ninfa, adult) o complicada ( ou, larva-eruga, ninfa-pupa-crisàlida, adult).

Els principals ordres d’insectes són:

Ordre Odonats: libèl·lules o espiadimonis.

Ordre Dictiòpters: pregadéus.

Ordre Dermàpters: tisoretes.

Ordre  Ortòpters: grill, saltamartí, cadell, llagosta

Ordre Heteròpters: bernats i xinxes

Ordre Coleòpters: escarabats.

Ordre Himenòpters: Vespes, abelles i formigues.

Ordre Lepidòpters: papallones

Ordre Dípters: mosques, mosquits, tàvecs

Altres insectes coneguts són:

Peixets de plata. Insectes sense ales. Normalment són lucífugs i molt actius al capvespre. La seva alimentació és variable. Alguns poden digerir la cel.lulosa.

Insecte pal. Aparell bucal de tipus mastegador. Gran capcitat de camuflatge, tant pel color com per la forma del cos.

Tèrmits. Viuen en comunitats constituïdes per quatre tipus d’individus o castes: El rei i la reina, proveïts d’ales, que són els fundadors de la colònia i els procreadors; els reproductors secundaris, amb les ales més o menys reduïdes; els obrers i els soldats, estèrils i adaptats a les funcions socials.

Polls i puces. Paràsits de mamífers.

1-      Recollir les plantes

• Posar diaris dins una carpeta abans de sortir de casa.
• Recollir una branqueta  d’uns 20 cm, de la planta de la llista.
• Col·locar la planta entremig  d’un plec de fulls de diari amb les fulles ben posades de manera que no quedin arrugades.
• Recollir les altres plantes i posar-les  dins la carpeta deixant 3 o 4 fulls de diari entremig de cadascuna.

2-      Un cop a casa assecar i premsar les plantes

• Situar diaris nets en un lloc on no facin nosa.
• Treure d’una en una les plantes de la carpeta i posar-les ben col·locades en els diaris nets deixant 4 o 5 fulls entremig de cadascuna.
• Buscar diccionaris o enciclopèdies que no s’utilitzin i posar-los al damunt per tal d’anar premsant. Com més pes millor.
• Al cap de 2 o 3 dies desmuntar la pila per tal de canviar els diaris humits per altres de secs.
• Repetir l’operació cada 2 o 3 dies fins que les plantes ja no deixin el paper humit i estiguin  ben seques i rígides.
• Deixar la pila amb els llibres al damunt fins el dia de muntar l’herbari.

3-      Confeccionar  l’herbari quan a classe hàgim explicat la classificació de les plantes

• Agafar fulls blancs tamany DIN A4.
• A baix i a la dreta de cada full escriure la fitxa que correspon a cada planta.
• A cada full enganxar-hi una sola planta. Posar talls petits de cinta adhesiva en el revers d’algunes  fulles i unir-les al full. Procurar que la cinta adhesiva quedi amagada darrera la fulla.
• Unir tots els fulls com si fos un àlbum posant a la portada el títol (Herbari),  el teu nom, el curs i el nom de l’escola.

4-      Últim dia d’entrega el 26 de maig.

COMENCEU A FER ELS APARTATS  1 i 2, PELS ALTRES JA SE’N PARLARÀ A CLASSE

ARBRES I ARBUSTOS DEL NOSTRE ENTORN

Mínim 25 d’aquesta llista.

• Acàcia
• Aladern
• Alzina
• Ametller
• Aranyoner
• Arboç
• Arç blanc
• Argelaga
• Arítjol
• Canyís
• Esbarzer
• Espígol
• Estepa blanca
• Estepa borrera
• Estepa negra
• Falguera
• Farigola
• Figuera
• Fonoll
• Fonoll marí
• Fréixer
• Garric
• Garrofer
• Gatosa
• Ginebró
• Ginesta
• Lladoner
• Llentiscle
• Marfull
• Olivera borda
• Om
• Pi blanc
• Pi pinyoner
• Pinastre
• Roldor
• Romaní
• Sàlvia
• Salze blanc
• Saüc
• Surera
• Tamariu
• Xiprer
• Xuclamel

Exemple de fitxa

 

Nom  comú:  Garric REGNE : Vegetal TIPUS: Espermàfits CLASSE: Angiospermes ORDRE: Dicotiledònies Nom científic:  Quercus coccifera

 

El naixement del riu Ter es troba al NW del terme municipal de Setcases, dins del circ d’Ulldeter, sota les tarteres del Puig de Bastiments i envoltat pel Pic de la Dona i el Gra de Fajol.

El tipus de vegetació que podem trobar a la capçalera del Ter correspon a l’estatge subalpí fins els 2300 m.s.m. i l’estatge alpí que arriba fins els cims.

A grans trets, les comunitats vegetals més típiques d’aquesta zona son les següents:

El bosc de pi negre

Els matolls i landes

Les formacions megafòrbiques

Els prats

La vegetació a les roques

La vegetació de fonts i els rierols

La vegetació de les tarteres

La vegetació ruderal

Lliri de mar Pancratium maritimum L.

Clica sobre el lliri de mar per accedir a l’herbari virtual de plantes del Mediterrani occidental. Hi trobaràs fotografies i descripcions de les plantes.