Les darreres setmanes els mitjans de comunicació es feren ressò d’unes declaracions de Stephen Hawking segons les quals la física es bastava per a explicar l’existència de l’Univers, i per tant no era necessari recórrer a Déu per tal de respondre a la clàssica pregunta de
Perquè existeix alguna cosa i no, més aviat, el no-res?
Les declaracions de Hawking suposen que Déu, d’existir, ha de ser una figura tapaforats: ha d’explicar allò que la física no explica, cobrir els espais on no arriba la ciència.
Personalment em sembla una concepció de Déu una mica ingènua, però no tinc intenció d’explicar-vos ara les meves idees, sinó de suggerir-vos la lectura d’aquesta entrada:
http://lacomunidad.elpais.com/apuntes-cientificos-desde-el-mit/2010/9/22/hawking-dios-filosofia-y-teoria-m
Hawking, Déu, filosofia i la Teoria-M
L’equilibri químic
Us he buscat unes imatges que m’ajudaren a explicar millor el concepte de reacció en equilibri.
Espere que aquest vídeo i l’explicació que us adjunte, us ajuden en la comprensió d’aquest tipus de reaccions, molt importants en bioquímica.
Explicació del vídeo:
El carbonat de calci està en equilibri amb l’òxid de calci i el diòxid de carboni.
Açò significa que constantment algunes molècules de CaCO3 estan escindint-se en CaO i CO2, i altres molècules de CaO i CO2 estan reaccionant entre si rendint CaCO3.
Es tracta d’un equilibri dinàmic.
Minut 0:39, què passa si extraiem del sistema CO2?
1) que disminuirà o s’aturarà la síntesi de CaCO3,
2) el CaCO3 s’escindirà en CaO i CO2 fins assolir un nou equilibri dinàmic.
En els equilibris químics opera el principi de Le Châtelier, segons el qual, si un sistema químic en equilibri experimenta un canvi en la concentració d’algun dels seus components, llavors l’equilibri es desplaça en el sentit de contrarestar parcialment el canvi inicial.
—
Cordialment,
Jesús Pedrós
Animació interactiva del cor
Hybrid Interactive Heart.
En aquest enllaç podeu trobar una animació espectacular d’un cor humà bategant.
És interactiva: a la part interior hi ha una barra de control que ens permet triar la transparència de les parets vasculars i musculars.
Us suggereixc que us fixeu en com s’obren i es tanquen les vàlvules cardíaques.
Cordialment,
JP
Pressió osmòtica (II)
El mateix fenomen, des d’una altra perspectiva.
Allò fonamental que heu de recordar és que l’aigua pot travessar la membrana, el solut no; i que la pressió és el resultat del xoc de les molècules d’aigua sobre la membrana.
JP
Pressió osmòtica (I)
És la pressió que exerceixen sobre una membrana semipermeable (per exemple, permeable a l’aigua però no a la glucosa) les molècules de dissolvent (aigua, en aquest cas). La pressió és el resultat del xoc de les molècules d’aigua contra la membrana; si afegim una substància com la glucosa a un costat de la membrana, algunes molècules d’aigua s’uniran al sucre, disminuint el nombre de molècules d’aigua lliures. Açò ocasiona que la pressió (el nombre de xocs amb la membrana) sigui superior en el costat que no te sucre, provocant un flux de molècules d’aigua des d’on no hi ha glucosa fins on si la hi ha, fins que novament s’equilibra la pressió a ambdós costats.
—
JP
Els terratrèmols, el sismògraf i les ones sísmiques
Al bloc germà http://blocs.xtec.cat/ctma/ he afegit un parell d’entrades que l’alumnat de 4t d’ESO hauríeu de consultar:
Els terratrèmols
El sismògraf i les ones sísmiques
Cordialment,
Jesús Pedrós
Desmodium gyrant, la planta que balla
Es mou en resposta als estímuls sonors ambientals. Que jo sàpiga, es desconeix si aquesta capacitat motora té algun significat. La imatge no està accelerada, com és habitual quan es vol mostrar la mobilitat de les plantes. Potser en algun moment posarem a l’aula una seqüència on aquesta planta “respon” movent les fulles al so que produeix un investigador en picar les mans.
Cordialment,
Jesús Pedrós
Glòbul blanc perseguint un bacteri
M’ha semblat bona idea començar aquest bloc amb una gravació històrica, realitzada als anys 50 per David Rogers a la Universitat de Vanderbilt.
Es tracta d’una extensió de sang en la qual un leucòcit polimorfonuclear (un glòbul blanc neutròfil) persegueix a un bacteri (Staphylococcus aureus) fins que el captura.
Noteu com el leucòcit ignora als glòbuls vermells i a les plaquetes: la seva atenció es dirigeix només a l’organisme patogen.
(Via amazings, original en Biochemweb)