La vida, eixe regal.

Els electrons de la glucosa s’han utilitzat per a crear un gradient electroquímic de protons entre l’espai intermembranós i la membrana mitocondrial interna.
L’ATPasa mitocondrial, actuant d’una manera anàloga a les turbines de les centrals hidroelèctriques, utilitza l’energia alliberada pel pas de protons a favor de gradient des de l’espai intermembranós a la matriu, per a sintetitzar ATP a partir d’ADP + Pi.
El següent vídeo, del Virtual Cell Animations Project, il·lustra molt bé aquest procés.
La manera com han representat l’ATPasa, encara que us pugui semblar difícil de creure, és bastant realista.
Gaudiu del vídeo.
Cordialment,
J

Recordeu que la primera fase de la degradació de la glucosa tenia lloc al citosol, i que a partir d’una molècula de glucosa (6C) obteníem 2 molècules de piruvat (3C).

La oxidació del piruvat ha de continuar en la matriu mitocondrial però, prèviament, es produirà la descarboxilació oxidativa del pir: s’allibera una molècula de CO2 i queda una molècula de 2 àtoms de C: l’acetat, que s’unirà a una molècula de CoA rendint Acetil-CoA.

L’acetil-CoA porta 2 àtoms de Carboni de la glucosa (un tercer àtom de C s’ha eliminat en forma de CO2), aquests 2 àtoms de C s’oxidaran en la matriu mitocondrial en el conjunt de reaccions que s’anomena “Cicle de Krebs”, “Cicle de l’àcid cítric” o “Cicle dels àcids tricarboxílics”.

Per a oxidar una molècula de glucosa caldran dues voltes completes del Cicle de Krebs, està clar, no?

Us adjunte unes animacions que us ajudaran a entendre el procés (cliqueu a sobre de cada diagrama).
Cordialment,
J

Recordeu, que:

• La glicòlisi té lloc al citosol,
• A partir d’una molècula de glucosa (C6H12O6) s’obtenen dues molècules de piruvat (CH3COCOO)
• S’obtenen 2 molècules d’ATP
• S’obtenen 2 molècules de NADH+ +H+

Aquesta animació us ajudarà a entendre i recordar els aspectes més importants:

Cordialment,

J

Us deixe un enllaç a uns documents realitzats per la Universitat de Girona on s’explica molt clarament en què consisteix el mètode científic i com s’ha de realitzar un disseny experimental.
Tots els capítols són interessants, però per a l’alumnat de 2n de batxillerat resulta d’especial interès l’apartat 4 del capítol I (El disseny experimental (II): aspectes pràctics), on s’explica clarament cóm s’ha de plantejar el problema que es vol estudiar, quina serà la variable independent, la dependent, la importància de controlar totes les altres variables, la necessitat de rèpliques i controls, etc.
Ací teniu l’enllaç:

http://dugi-doc.udg.edu/html/10256/3204/Introduccio-Disseny-Experimental-Practiques.htm

Cordialment,
Jesús Pedrós