“La poesia és un joc on, sota una realitat aparent, hi apareix una altra d´insospitada”

Joan Brossa

	“La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació“

GUILLEM VILADOT
Inquiet i incansable, va passar de la poesia a la novel·la, es va cabussar en les teories de la psicoanàlisi i va saltar de la metàfora de la paraula a la que es pot construir amb la imatge de les lletres. En un viatge a Rússia el van impressionar la força expressiva d’un alfabet desconegut i la importància de la iconografia. Dels poemes visuals va arribar a la pintura amb collages, als poemes objecte, als assemblages i a l’escultura. . Jugava amb signes, dibuixava un home amb unes quantes lletres i la paraula llibertat. Tots ho enteníem. Va fer una sèrie de poemes combinant grans lletres i signes amb una expressió impacient: «encara no, encara no…» Qui volia, ho entenia. Al seu poble d’Agramunt va crear Lo Pardal, una editorial per publicar poesia visual i experimental.

……

ALBERT RÀFOLS CASAMADA Cançó del bosc una pinya cau els pinyons s’escampen teixeixes el cant dessota el cel blau ha aixecat el vol decidit la garsa entre els branquillons es pentina el sol

JOAN MARGARIT	Flors blanques en la boira Llençols grisos de gebre cobrien els bancals dels ametllers, però les pluges van venir com màscares i l’herba va esborrar els miralls del fred. L’aire càlid als ulls de l’hivern començava a mentir a les ales grises d’ocells erràtics dins els arbres nus. En una sola nit de tebiesa amb la fosca d’imatges al mirall Margarit, Joan

ENS VISITA LOLA CASAS Aquest curs tota la Zer Horta de Lleida treballem la poesia. Com a cloenda del treball realitzat, farem una trobada on tindrem la presencia de l’escriptotora Lola Casas	Lola Casas Peña és mestra i escriptora. Va néixer a Mataró el 30 de juny de 1951.Treballa, des de fa molts anys, a l’escola pública Camí del Mig de Mataró. Compagina la seva feina de mestra amb la d’escriptora. Sóc una mestra que fa poemes ?diu? i, a més, fa articles, cursos i conferències sobre literatura i cinema, que són dues de les seves grans afeccions.
Botons Dins del calaix de costura, (procurant no fer cap nosa) la mare guarda uns tresors dins d’una capseta closa. Els tresors són fets de nacre, de tons suaus o virolats, prenen forma arrodonida i amb dos o quatre forats. He agafat la capseta i he escampat els tresors. La taula ha quedat clapada d’estrelles de tots colors. LOLA CASAS	Sons d’aigua Són els sons de l’aigua una música suau omple tots els racons de pau… Són els sons de l’aigua. Partitura d’argent dibuixada en el cel de ponent. LOLA CASAS

MIQUEL MARTI I POL

El Poble (1956-1958) El poble és un vell tossut, és una noia que no té premés, és un petit comerciant en descrèdit, és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps. El poble és una xafogosa tarda d’estiu, és un parapet damunt la sorra, és la pluja fina de novembre. El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides, és el petit desfici del diumenge a la tarda, és la família com a base de la societat futura, és el conjunt d’habitants, etc.,etc. El Poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. El poble és tothom, el poble és ningú. El poble és tot: el principi i la fi, l’amor i l’odi, la veu i el silenci, la vida i la mort. Miquel Martí i Pol

….

JOANA RASPALL

PODRIES Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre… Un altre país Fora casa teva, I diries “sí” En un altra llengua. T’hauries criat D’una altra manera Més bona, potser Potser més dolenta. Tindries més sort O potser més pega… Tindries amics I jocs d’una altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Cases llamineres O només crostons Secs de pa negre. Podries ….podries… Per tot això pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d’ell Podria ser teva. Joana Raspall

………………………………………………………………………………………………………………..

CANTANTS QUE FAN POESIA

CANTANTS QUE CANTEN A POETES

Fins que la filosofia deixi de fer una raça superior a les altres. Hi haurà guerra!!Fins que no hi hagi per més temps ciutadans de primera i de segona classe. Hi haurà guerra!!Fins que el color de la pell d´un home sigui tan important com el color dels seus ulls. Hi haurà guerra!!Fins que els drets humans bàsics siguin garantits per tothom sense discriminacions. Hi haurà guerra!!I fins aquest dia el somni de la pau final i el món i la humanitat estarem atrapats per la moralitat, continuarem vivint d´il.lusions que perseguirem però no aconseguirem i arreu hi haurà guerra!!Guerra a l´est!! Guerra a l´oest!! Guerra al nord!! Guerra al sud!! Arreu hi haurà guerra!!Alguns guanyen! (guerra) Alguns perden! (guerra) Molts moren (guerra) No va la pena!!Però arreu hi haurà guerra!! Arreu hi haurà guerra!!….Bob Marley

PROVERBIOS Y CANTARES – el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. Caminante no hay camino sino estelas en la mar. Antonio Machado Joan Manuel Serrat

…

PER TREBALLAR LA POESIA

En aquesta pàgina trobem molts recursos i jocs de poesia en castellà.

	La bruja La bruja, la bruja se quedó encerrada en una burbuja. La bruja, la boba con escoba y todo con todo y escoba.

……………………………………………………………………………………………………………

Digues poesia

Has dit o recitat mai poesia en veu alta? No és mal de fer.

– Has d’aprendre el poema de memòria:
l’has de llegir moltes vegades
t’has de fixar en el ritme del poema i en el seu sentit.

– L’has de dir amb veu clara.

– L’has de dir a poc a poc
“S’HA D’AGUANTAR EL RITME: en lloc d’accelerar, millor donar força parlant més fort o amb més ràbia”, diu Ovidi Montllor.

– L’has de dir a bocins:
t’has d’aturar a les comes, als punts, als finals de vers,
i també quan t’agrada la paraula que dius;
els silencis reforcen les paraules, el sentit.

– Quan acabis una frase, per un punt o final de vers…, no ho facis afluixant la veu, sinó ben fort i clar.
“S’HA D’AGUANTAR EL TO fins al punt o final de vers, i no baixar la darrera síl•laba (sinó més aviat pujar)”, és a dir, NO VAGIS MORINT AL FINAL DE VERS (No hi ha res més lleig que acabar els versos com si tiràssim senallades de grava marge avall). Els finals han d’ésser alts, amb força, i mai decadents.

– Has de donar vida al que dius.
Hi has d’abocar els teus pensaments i idees, les teves emocions i sentiments. Es tracta més de DIR que no de recitar: Brossa en diu DEÏDORS DE POESIA.

PER SER POETA I FER POESIA

POEMA

A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

. …………………………………………………………………………………………………………….

METODOLOGIA DEL TEXT POÈTIC

 

1. INTRODUCCIÓ TEÒRICA

 

 

La relació de la poesia amb els tipus i gèneres textuals La poesia és un gènere literari, que,des dels seus inicis, s’ha presentat barrejada amb els altres grans gèneres. De fet, aquest tipus d’hibridisme ha estat el més habitual en tota la història de la literatura. Així, són freqüents els gèneres mixtes, com el romanç, que conté ingredients de l’èpica i la lírica o l’ègloga, que barreja elements lírics amb dramàtics (Garcia Berrio i Huerta Calvo, 1992). Com sempre, les classificacions rígides són un inconvenient per al tractament didàctic i especialment la divisió tradicional en tres o quatre macrogèneres, la definició estricta dels quals resulta prou problemàtica. En aquest sentit, és potser més útil partir, d’una banda, d’una tipologia textual reduïda, i de l’altra, d’una consideració d’un nombre ampli de subgèneres poètics.

La tipologia textual

Pel que fa a la tipologia textual, creiem convenient seguir la classificació proposada per J.M.Adam (1992): tipus conversacional, descriptiu, narratiu, expositiu i argumentatiu, amb l’afegit del text instructiu (per la seva freqüència en la vida quotidiana i escolar i per la seva estructura i components ben particulars).

En primer lloc, veiem que la poesia és un gènere que pot contenir tots els tipus textuals, però que tradicionalment s’ha vist més lligat als tipus descriptiu, narratiu i expositiu. És evident que aquells poemes més cèlebres de la història contenen bàsicament seqüències descriptives i narratives1. Ja hem vist que, fins i tot, un gran subgènere com el romanç és eminentment narratiu. També l’exposició d’estats d’ànim o sentiments és una forma força estesa en la poesia, especialment en el subgènere del sonet.

FACTORS QUE CONDICIONEN EL REGISTRE

El tema és l’element que més s’ha tingut en compte en antologies poètiques destinades al públic infantil2, potser per la seva possible unió amb el treball per centres d’interès. Tanmateix, a part dels diferents referents que hi pugui haver darrere els poemes, cal tenir en compte també que els temes poden ser generals o específics, ficticis o reals, simultanis o no, temporals o lògics, etc. Tota una diversitat, que permet connexions amb múltiples textos no-literaris.

El canal o mode amb què habitualment ens encarem a la poesia és l’escrit. Però no hem d’oblidar l’existència d’alguns subgèneres tradicionals, molt més lligats a l’oralitat, com la cançó, la nadala o el romanç. De fet, són els primers gèneres poètics que es tracten a l’escola, segurament per aquest vincle amb el canal oral.La seva popularitat no s’ha de lligar solament amb la literatura de caràcter tradicional, sinó que també hem de tenir en compte la cançó moderna (pop, rock, funky,etc.), que vehicula les idees i inquietuds del jovent de la nostra societat d’avui. D’una manera gradual i lògica, l’escola hauria de contemplar els diversos tipus de cançons adequats per a les diferents edats.

Pel que fa al tenor interpersonal, la poesia és el lloc ideal per trobar tots els elements lingüístics que manifesten els diferents tipus de relació entre el receptor i l’emissor: la formalitat o informalitat, la manifestació del posicionament de
l’emissor, la presència o absència de l’emissor i del receptor, l’ús del monòleg o el diàleg, etc. Els textos poètics presents a l’escola haurien d’abraçar tots aquests aspectes i no cenyir-se a un únic tipus de poesia (la monologada que presenta un emissor formal).

Finalment, la funció dels textos poètics és múltiple (informar d’estats emocionals, commoure, descriure, convèncer, narrar històries, jugar amb el llenguatge, etc.) i depèn, en part, del tipus de text predominant i de les seqüències que integren el poema i, en part, del to del poema, relacionat intrínsicament amb la intenció de l’autor

La didàctica de la poesia

 

Georges Jean (1996) ja ho ha advertit. En el seu llibre esbossa molt bé el camí i suggereix que l’estudi de la poesia ha d’anar paral.lel al del llenguatge. Fins i tot arriba a dir que la poesia és escola de llengua. Així des dels jocs fonètics i semàntics i l’aprenentatge de tirallongues, cal passar a la lectura en veu alta, per percebre la sintaxi, el sentit i el ritme del text. I d’aquí cal fer un salt a la creació, la qual implica un domini de tots els plans de la llengua. Ara bé, malgrat la claredat del procés, Jean és conscient de la principal dificultat: la formació dels mestres per poder dur a terme aquesta tasca i la selecció d’uns textos adequats.
Carmen Barrientos (1985) que fa un estudi de la poesia desde la primària a la secundària, opina que podem observar com és possible estudiar en tota la seva complexitat la poesia des dels primers cursos fins als últims nivells. Els principals punts a destacar són: el lligam amb el treball receptiu i productiu de les habilitats lingüístiques; la presència de diferents subgèneres poètics, tant populars com cultes; la relació amb uns tipus textuals determinats (bàsicament el descriptiu i el narratiu); l’estudi aprofundit d’aquells aspectes que més caracteritzen la lírica (musicalitat, oralitat, etc.); i l’enfocament textual.

 

Línies generals

Per concloure aquest breu estat de la qüestió,Glòria Bordons enumera uns punts que, ajudarien a orientar un ensenyament de la poesia a l’escola, més lligat a l’aprenentatge de la llengua i a l’adquisició d’una autèntica competència literària. Alguns es poden desprendre de l’exposició anterior i d’altres són línies bàsiques del que considero un ensenyament actiu de la literatura. Per descomptat que la llista no pretén ser ni exhaustiva ni prescriptiva.

 

· Interrelació dels textos poètics amb els tipus i seqüències textuals

(conversacional, descriptiu, narratiu, expositiu, instructiu i argumentatiu), que es proposin a classe.

· Selecció àmplia de textos poètics, en funció de la tipologia dominant, el tema, el mode, el tenor interpersonal i la intenció.

· Presència i gradació dels diversos subgèneres poètics cultes i populars.

· Necessitat d’antologies de textos poètics segons la temàtica i l’edat en què es podrien treballar.

· Interpretació subjectiva dels poemes des de les primeres edats (reconstrucció del poema per part del receptor).

· Relació de poemes amb la música o amb obres d’art (cooperació en el desenvolupament de la sensibilitat estètica).

· Atenció als aspectes visuals de la poesia i al seu lligam amb la cultura més contemporània (poesia visual).

· Relació de la poesia amb altres tipus o gèneres textuals, com els anuncis, els aforismes, etc.

· Potenciació de la lectura en veu alta. Enllaç amb aspectes no específicament literaris (geografia, història, ciència, etc.).

· Ús de textos poètics de la pròpia literatura, d’altres literatures europees i d’altres més allunyades (en especial d’aquelles llengües que puguin ser presents a l’aula).

 

 

Inconvenients que destaca el grup d’investigació PIEBA:

1. Els constrenyiments formals (sonoritat, ritme, rima, vers, estrofa, aspectes gràfics, etc.) que obliguen a una elaboració especial del llenguatge.

2. La condensació formal, que de vegades porta a una dificultat de comprensió.

3. La falta de base lingüística i cultural de l’alumnat.

4. La condensació del significat, la connotació, l’ambigüitat.

5. La poesia com una forma de comunicació sense utilitat en la vida diària de la societat actual.

6. La visió de la poesia com un gènere culte i elitista.

 

 

Avantatges de treballar la poesia:

1. Potencia la competència lingüística i la capacitat expressiva (oral i escrita) així com la competència literària, ja que empra el llenguatge d’una manera més creativa i tendeix a la condensació.

2. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge i la seva pràctica. Permet explorar la realitat lingüística a través del joc amb les paraules, joc que neix de l’imprevist, i al qual està vinculat el significat del text.

3. L’ús especial de la sonoritat i del ritme permet exercicis de millora de la dicció i del control de la respiració.

4. Les regularitats formals li confereixen amenitat i en faciliten la capacitat mnemotècnica.

5. El joc amb el llenguatge suposa una motivació per al seu estudi i crea actituds positives enfront de la llengua, ja que en potencia una percepció més àmplia, més enllà de la seva utilitat comunicativa immediata.

6. Permet la captació intuïtiva dels aspectes més complexos de la sintaxi de la llengua, abans d’introduir la reflexió teòrica i abstracta sobre aquest tema.

7. Exercita la concentració mental i fomenta la imaginació creativa.

8. Forma part de la cultura universal i promou la transmissió dels valors culturals.

9. Contraresta la tendència a la dispersió de la individualitat i a la massificació.

10. Permet la identificació amb els sentiments que expressa l’autor.

11. Promou la reflexió sobre el jo.

12. Les seves modalitats populars, com la cançó, l’acosten als joves.

13. Afavoreix la maduració personal i l’equilibri psíquic.

14. El treball en grup sobre poesia afavoreix la col·laboració i l’intercanvi d’opinions, la qual cosa pot afavorir també l’equilibri psíquic.

2. ESTRATÈGIES

La tècnica poètica, segons Jakobson, volta sobre dos eixos:

LA RIMA (i EL RITME), i LA METÀFORA.
El nen quan arriba a l’escola, ja ha treballat, més o menys, aquests eixos de la poesia a partir de la literatura oral,: — LA RIMA I EL RITME, amb cançons, jocs lingüístics, embarbussaments, dites, etcètera. — LA METÀFORA amb les endevinalles, i també amb les cançons, jocs…És fonamental aquest tipus de treball en les edats primerenques de l’entrada a l’escola, a més a més d’ésser una pràctica recomanable per l’aprenentatge dels procediments de la poesia, també s’ha demostrar una estratègia altament eficaç per l’ensenyament del codi i l’escriptura.

Antoni ARTIGUES proposa que l‘escola ha de garantir:

AUDICIÓ I DICCIÓ DE TEXTOS POÈTICS (orals, tradicionals, cantats, literaris…). El mestre ha de dur cada dia algun poema a classe i llegir-los; es farà una tria dels que més els agradin per després dir-los ells.
EL TREBALL DELS GRANS AUTORS CATALANS, també a fi que els alumnes els coneguin i els estimin.
MEMORITZACIÓ DE POEMES. Tenir poemes dins la memòria és una gran riquesa personal: et poden venir a la memòria a moments concrets, com un ajut (segur que tots ho heu viscut amb fragments de cançons que us han quedat). L’expressió catalana ho expressa molt bé, quan deim, per dir que sabem una cosa de memòria, que la saben “de cor”
ELABORACIÓ DE POEMES de tota mena (vers lliure, sonets, cal.ligrames, poemes visuals…)També, i per ajudar el treball anterior, l’escola ha de treballar explícitament la construcció poètica:
Identificació i ús dels elements formals del text poètic: vers, estrofa, rima, ritme, accentuació. Identificació i ús dels elements lingüístics: adjectivació, comparació metàfores, imatges i figures. Identificació i ús dels elements paralingüístics: entonació, pauses, gest…

Una manera d’assegurar que cada any es treballi la poesia a l’escola i que es treballi a tots els cursos i com a cosa d’escola és TREBALLAR UN P0ETA CADA ANY.
Una tasca bàsica és la LECTURA, MEMORITZACIÓ i RECITACIÓ DE POEMES d’aquest autor per part dels alumnes. Prèviament es poden haver treballat aquests poemes de distintes maneres segons l’edat: il.lustrant-los, observant-ne la mètrica i les metàfores i figures. Una altra tasca que no es pot descuidar és la CONFECCIÓ DE POEMES. Es pot partir de la temàtica (o del títol), o de la mètrica d’un dels poemes treballats. Hi ha el perill de només imitar el tema o la mètrica i no d’intentar amarar-se de la sensibilitat poètica: aquest perill desapareix si aquest treball no és esporàdic sinó habitual.
3. PROPOSTES D’ ACTIVITATS

Sens dubte, per treballar poesia a l’escola cal anar més enllà de caixes vermelles amb mil instruccions rebudes d’inspeccions i conselleries, més enllà d’acolorir dibuixos de violins a l’hora de música… Treballar poesia a l’escola és una feina de cada dia, que no es pot fer si hom només està pendent de les fitxes del llibre de text (a l’institut escola de la Generalitat de Catalunya el temps de la república els alumnes hi anaven només amb un quadern i un llapis; allà hi trobaven molts llibres de consulta, però no llibres de text). Per exercitar la memòria, és molt millor un poema, que admet una lectura plural, canviant a cada rellegida, que no les províncies o les autonomies d’Espanya.

Propostes diferents al voltant de poemes d’autors clàssics i contemporanis.

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/

Poesies de nens al voltant de l’obra d’en Brossa

Obra poetica d’en Brossa

http://www.uoc.edu/lletra/especial/brossa/

Breus orientacions per treballar l’obra d’en Brossa a cada nivell educatiu, extretes de Bordons, G.(coordinadora) Aprendre amb Joan Brossa. Barcelona: Edicions UB, febrer de 2003.

Educació Infantil

Pot semblar que a les primeres edats, el treball de la poesia sigui una cosa difícil i complicada perquè els nens encara no saben llegir. Res més allunyat de la realitat: els infants d’aquestes edats estan especialment predisposats per acceptar les associacions impossibles pròpies de la poesia més contemporània i les imatges

més sorprenents. D’altra banda, la poesia visual de Brossa ofereix un magnífic camp d’aprenentatge del procés metafòric. A més, el fet d’usar tot sovint les lletres de l’abecedari, estimula el començament de l’aprenentatge de la lectoescriptura. A l’Escola Parc del Guinardó de Barcelona, per exemple, van treballar el poema “Retrat literari” de Brossa amb els nens de tres anys i, després, van estar practicant les

descripcions de les lletres.

Aquestes són algunes de les descripcions que van fer: O = és rodona com un ull i una pilota; J = és com una mica de paraigua; D = un pal amb una panxa grossa; G = una rodona que se’n va cap endins; R = una rodona que camina, etc. Com es pot comprovar, el treball d’aquest tipus senta d’una manera natural les bases de la comparació i la metàfora.

Però no solament es pot treballar el Brossa de les lletres i la poesia visual, sinó que molts poemes curts poden ser apropiats per a aquestes edats. La presentació, és clar, ha de ser oral. Després de repetir diverses vegades el poema, comentar-lo i treballar-lo, el poema queda gravat de forma imperceptible en la memòria infantil. I també, d’una manera inconscient, els nens són capaços d’aplicar els processos lírics apresos a noves creacions. Presentem, al final d’aquesta secció, un annex amb l’explicació

del procés de treball poètic que l’Escola “Llar d’infants del Guinardó” va seguir a partir d’uns poemes de Brossa. Creiem que la narració de les sessions pot ser el millor estimulant per animar a treballar la poesia, i més concretament la poesia de Brossa,

amb els més petits.

 

Educació Primària

A l’hora de plantejar un treball a l’entorn de Joan Brossa a Primària és important que els professionals que hagin de portar a terme aquesta tasca restin oberts a la creació de tots els espais possibles per a la sorpresa. Els mestres s’han de deixar sorprendre i han d’estar disposats a deixar-se impregnar pel joc intel·lectual i emotiu que els pot aportar el descobriment d’aquest autor. Aquest és un pas previ a la presentació de la proposta didàctica als nens i nenes. La motivació d’aquests en sortirà reforçada si es

creen unes expectatives de descoberta conjunta, de quelcom especial, de misteri…

 

Els mestres haurien d’adoptar un paper de guiatge i acompanyament de les idees que els nens i nenes facin créixer. Cal tenir en compte que entrar en el joc que ens proposa Joan Brossa suposa d’alguna manera fer-se més preguntes que respostes. Les respostes clares i explícites ens deixarien sense la màgia i el misteri d’aquest camí tan motivador que l’autor ens proposa. Adoptar aquesta metodologia afavoreix la creació de lectors crítics, com es pot constatar per les paraules d’un nen de l’Escola

del Puig d’Esparreguera, que va viure així l’experiència: “Per llegir un poema visual no ens podem distreure. Ens hem de concentrar molt. Primer vam enraonar molt dient cadascú una idea sobre allò que li semblava que representava. Ens vam mirar les poesies i els objectes del dret i del revés per veure’n totes les possibilitats. Vam haver d’imaginar, parlar, dialogar, llegir i fer molta atenció en el treball. De bon començament sembla difícil descobrir què s’amaga darrera un poema visual però resulta molt divertit. Entre tots vam quedar d’acord en què havíem de fer per

poder aprofundir en el treball”. Quant a la feina concreta a realitzar presentem uns possibles procediments per llegir comprensivament els poemes i per crear-los. Pel que fa a la lectura comprensiva:

• En primer lloc gairebé sempre es pot procedir a fer una descripció oral a primera vista d’allò que es veu o es llegeix. Aquesta tasca es pot fer en petit grup o bé en gran grup. En qualsevol cas, és interessant prendre nota de les aportacions inicials per assegurar una bona comprensió. D’altra banda, cal propiciar una actitud oberta, imaginativa i creativa, perquè la sorpresa en els nens serà evident.

 

• En segon lloc, es pot procedir a la recerca de possibles significats que poden anar des d´idees més concretes a reflexions cada cop més allunyades de les descripcions inicials (d’alguna manera aquí busquem la part interior del poema visual o escrit). Cal incentivar els nens a no quedar-se amb el que han vist en el primer moment i a pensar-hi una mica més, a demanar perquès, tot provocant-los la curiositat, despertant-los la sensibilitat i fent-los adonar de l’enriquiment que els aporta el diàleg. És important en aquest punt de tenir en compte la individualitat de cada nen i, per tant, acceptar que cadascú extraurà de la lectura dels poemes una interpretació diferent i que això enriquirà tot el col·lectiu: tenir clar que cada nou descobriment significa obrir un nou camí.

• En tercer lloc, es pot proposar un espai de reflexió entorn al títol de l’obra per situar totes les aportacions que s’hagin pogut fer. El títol acostuma a ser molt significatiu de la idea que ens vol expressar l’autor. Per això és molt important en aquest punt la discussió dialogada.

 

• Un quart pas ens ha de permetre anar més enllà a partir de la reflexió que ens proposa l’autor. Aquest és el lloc per a les lliures interpretacions i aportacions més personals, de la relació del poema amb les pròpies vivències, la sensibilitat de cadascú i les diferents realitats.

 

A partir de la interpretació, cal fer un pas més i anar a la creació de poemes, per a la qual es poden tenir en compte els procediments següents:

 

• El primer pas és trobar una idea. Per això cal buscar un objecte o un tema que es vulgui explicar o representar. Es pot recomanar de pensar en situacions properes a la realitat de l’alumne. Una altra possibilitat és proposar la transformació d’alguna lletra o un objecte determinat.

 

• En segon lloc, cal incentivar els infants a trobar comparances o semblances: amb quines coses es pot relacionar aquell objecte o idea. Les relacions i les hipòtesis que es poden formular en aquest primer moment són el punt de partida de la creació. Es poden anar apuntant les idees que van sorgint i descartar-ne aquelles que semblin poc adequades o atractives. També es pot fer servir l’atzar per ajudar a la recerca de noves associacions.

 

• En tercer lloc, cal ordenar les idees desplegades i buscar les paraules més adients o els objectes que puguin servir millor per expressar la idea. També es poden provocar situacions de joc per ajudar a convertir les idees en coses concretes o a transformar els objectes mitjançant l’afegit d’altres objectes nous. En cas que es vulgui fer un poema visual, cal remarcar que l’ús de l’espai és un element molt important per transmetre millor el sentit d’una paraula. I que per expressar-se poden fer servir paraules, lletres, però també il·lustracions antigues, documents autèntics, retalls de diaris, dibuixos, números o cartes, tal com fa Brossa.

 

• Un últim pas és el de posar títol al treball perquè els companys i companyes que el llegeixin o vegin tinguin pistes i idees per comprendre allò que s’ha volgut dir. Cal advertir als alumnes que no s’ha de posar molt fàcil perquè el que pretenem és fer rumiar a aquells que s’ho mirin o llegeixin.

 

 

 

4. POETES LLEIDATANS CONTEMPORANIS

1. Xavier Baró Simó,

2. Josep Borrell Figuera,

3. Jordi Casals Ximénez,

4. Rosa Fabregat Armengol,

5. Carles Hac Mor,

6. Jordi Jové Lamenca,

7. Cristina Lacasa Begué,

8. Eduardo López Truco,

9. Xavier Macià Costa,

10. Juanjo Manau Encontra,

11. Maria Mercè Marçal Serra,

12. Joan Margarit Consarnau,

13. Txema Martínez Inglés,

14. Dolors Miquel Abellà,

15. Josep Maria Nogueras Masana,

16. Jordi Pàmias Grau,

17. Francesc Pané Sans,

18. Pere Pena Jové,

19. Lorenzo Plana García,

20. Jaume Pont Ibáñez,

21. Ona Rius Piqué,

22. Josep M. Rodríguez Cabrera,

23. Teresa Roses Sanz,

24. Pere Rovira Planas,

25. Anton Sala Cornadó,

26. Josep Maria Sala-Valldaura, * llibres de poesia per a infants

27. Carles M. Sanuy Bescós,

28. Jordi Solé Alòs,

29. Carles Solé Fajardo,

30. Guillem Viladot Puig