Category Archives: Cicle superior

La vida segons Clauadi

Aquest llibre és molt xulo, a més en Claudi té una maneraespecial de veure el món.Va anar a un campament d’estiu per a nens sobrenaturals. Al campament d’estiu hi havia 6 carabanes. La primera era de aquells nens que endevinaven el futur. La segona paralven amb els morts. La tercera era d’aquells que es passaven tot el dia pensant en que passaría durant en un minut. La quarta no m’en recordo, la cinquena tampoc me’n recordo. La sisena la de la felicitat. El Claudi es va enrollar amb una noia que es deia Lola, tenia els ulls blaus, prima i simpàtica. I en Claudi esta super colat per ella!

Aquest llibre m’ha fet riure molt  ja que hi havia un nen que parlava amb el morts, doncs quan vaig acabar el segon capítuls aquella nit no vaig poder dormir! ES MOLT XULO!

Alexandra Zamorano Rojas.

POLLYANNA

Aquest llibre m’ha agradat més que tots els altres llibres que he llegit fins ara. La protagonista em cau molt bé i crec que l’argument és molt divertit. Al final pot semblar tràgic però acaba bé. És un llibre diferent, on el caràcter de la protagonista em fascina i on m’agradaria que sortís la segona part  perqué vull saber qué fa la protagonista quan pot tornar a caminar. L’únic que no m’agrada del llibre és que parlen d’un joc contínuament.

Maria C

LA CASA DE LA TORRE

El llibre de la casa de la torre escrit per Izabel del Río m’ha encantat i m’ha semblat molt emocionant, tétric, intrigant i sobretot molt BÈSTIA, ja que per exemple a un home molt dolent li claven un ganivet fins al fetge. Tot i aixó m’ha agradat molt, tot i que s’ha acabat fatal ja que la protagonista, (la Marina), s’ha hagut de quedar en aquell món de bojos.

Joel Boronat.

MÀ NEGRA

marcel5El curs passat en Marçal molesta a en Victor. Però aquest curs molesta a l’Icar el nen nou que s’ha fet amic de la Laura, en Víctor i en Jordi. Han de fer un treball en grups i un grup és: El Victor, l’Icar, la Laura i en Jordi. Ells han de fer un treball sobre el marqués de Galerna. El recomano als nens i nenes que els hi agrada el misteri. M’agradat molt perquè van molts cops d’excurció i a mi m’agrada molt anar d’excurció, però se m’ha fet una mica pesat.

Marcel.N.(Castellnou de Seana)

MANOLITO GAFOTAS

manolito_gafotasAutor: Elvira Lindo
Il·lustrador: Emilio Urberuaga
Editorial: Alfaguara Juvenil
Edat recomanable: 12 anys

En un barri anomenat Carabanchel de Madrid, hi viu un nen que es diu Manolo, però és conegut com Manolito Gafotas.
Si t’el llegeixes, viuràs l’experiència d’en Manolito Gafotas, amb el seu germà “Imbècil”. Li diu “imbècil” perquè ha oblidat el
seu verdader nom. Viuràs amb els seus amics, i sobretot amb el seu padrí Nicolàs, que es gairebé la seva consciència perquè sempre va amb ell. A mi m’ha agradat moltíssim, no volia que s’acabés mai.
Montse Z.

TEXT LLIURE… M’AGRADARIA HAVER ESTAT…

Aquest text és un exercici que vam fer a la classe de cicle superior de català. Tractava d’ explicar que haguéssim volgut ser en vides passades.

A mi m’ hagués agradat ser un gosset, perquè a mi m’agraden molt i m’ hagués encantat estar en la pell d’un. També m’ hagués agradat ser la casa on visc ara, perquè, abans, hi vivia la meva padrina i estaria bé poder sentir la seva veu o veure-la viva. També voldria ser un potet ben decorat de colònia amb olor a roses fresques, perquè, a part de que m’agrada aquesta olor,  no sé com es fa un colònia i així ho veuria. Ho també hauria volgut ser una pedra, perquè, així, seria testimoni de totes les vegades que nens petits i no tant petits se’n tiren. I m’ hagués agradat ser la punta del cordó de les vambes del nen que m’ agrada, perquè així sentiria de que parla quan va amb els seus amics i m’ aprendria la seva direcció de memòria. Però no les sabates, perquè, si et suen els peus fan pudor, i jo no en vull fer, de pudor. I també m’ hagués agradat ser una barana, perquè, la gent, quan passa per les escales, l’acarícia, i a mi m’ encanten les carícies. Ho també m’ hagués agradat ser una oreneta, per a tenir vista panoràmica de tot el món. I també m’ hagués agradat ser una roca de les que hi ha al mar, per a veure que hi passa a dins i que els humans no podem veure, però vull dir d’ aquelles roques que hi ha molt cap al fons del mar. I m’ hagués agradat ser un copet de neu, perqué sempre estaría fresqueta. I també m’ hagués agradat ser una televisió, perquè la gent em miraria tot el dia. I una enganxina de la Hello Kitty, perquè és molt mona. I també hagués estat bé ser un pastís de xocolata, perquè estan superbons i fan molt bona olor i, alguns, molt bona pinta. I, per últim però no menys important, m’ hagués agradat ser el póster que més m’ agrada del Justin Bieber perquè, a la foto, està superguapo.

Espero que us hagi agradat!

Maria C., Castellnou de Seana.

ALESombres i la Clau Mestra

Autor:Roberto  Aliaga                                                                                                                                                                                                                              Traducció: Pau Joan Hernández
Il·lustracions: Roger Olmos
Col·lecció: Alesombres                                                                                                                                                                                                                                  Editorial: MCMILLAN
claumestra3El llibre ALESombres i la Clau Mestra, escrit per Roberto Aliaga, és la continuació d’ALESombres i el Circ Ambulant. M’ha agradat molt perquè entusiasma el lector des del primer capítol ja que està carregat d’aventures tètriques en les que el Mateu, el principal protagonista, lluita pel seu principal objectiu: traslladar-se al món dels morts estant viu.                                                                                      

Personalment penso que l’autor dóna a entendre que hi haurà tercera part. Sens dubte si surt me’l compraré.

Joel, Castellnou de Seana.