“Un món feliç”, d’Aldous Huxley

Societat o barbàrie

Una ressenya de Pau Rodríguez

Aldous Leonard Huxley va néixer a Godalimng (Regne Unit) l’any 1894 i va morir a Los Ángeles l’any 1963. Va ser un reconegut escriptor que va tractar temes filosòfics en la seva obra.

Mitjançant les seves novel·les i assaigs, va fer una sàtira dels rols, convencions, normes i ideals socials. En la seva etapa adulta es va interessar per temes espirituals com la parapsicologia i el misticisme. Temes tractats lògicament en la seva carrera artística amb llibres com “Eyeless in Gaza”. Per tots aquests fets se’l considera com un dels pares del pensament modern.

“Un món feliç” (Brave New World) va ser publicada l’any 1932 però un fet molt important és que, a la seva maduresa, l’autor va elaborar el pròleg del llibre on esmenta una opció alternativa als dos mons representats i fa una correcció de diferents errors de l’obra. Alhora també fa un moviment magistral comparant la seva obra amb el món real.

Un món feliç narra un Londres distòpic, situat en un futur llunyà, en el qual el govern ha fet un pas de gegant en la ciència i pot crear humans clonant òvuls i fent-los créixer artificialment. Aquest fet seria positiu si no fos perquè gràcies a això s’ha creat un sistema de castes la inferior de les quals és creada perquè tingui menys intel·ligència. I la cosa no acaba ni molt menys aquí, des de petits es condiciona els nens mitjançant la hipnopèdia i se’ls controla amb una droga coneguda com a Soma. L’acció inicial es centra en el personatge d’en Bernard, un noi de la casta màxima (un alfa més), el qual té més intel·ligència i una visió més real d’aquest hipotètic “món feliç” que la resta de la població pel fet d’haver-se’n allunyat, relativament. Tot reflexionant decideix anar a una reserva de Salvatges (població antiga que no s’ha adaptat a la nova societat) per veure si s’identifica millor amb aquests humans. En tornar d’aquest viatge ho farà amb la Linda i el seu fill John i és aquí on un hi haurà un gir brutal dels fets.

Aquesta obra té tres adaptacions cinematogràfiques que no em dignaré a citar, ja que no són gens fidels a l’obra original ni pel que fa als personatges ni pel que fa als fets.

“Un món feliç” m’ha apassionat des del primer moment i em sembla una lectura obligatòria per qualsevol a qui li agradi la literatura. Huxley té una intel·ligència gegant per crear personatges i l’espai que els envolta alhora que té una capacitat per narrar explosiva i gens repetitiva. En resum, em sembla una obra deu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *