If… (de Rudyard Kipling)

 

Si pots conservar el seny, quan al teu voltant
tothom el perd, fent que en siguis responsable;
si pots confiar en tu quan tots en dubten,
deixant però també, espai per als seus dubtes;

si pots esperar sense que l’espera et cansi,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
i no semblar ni massa bo ni massa savi;

si pots somiar, sense fer-te esclau dels somnis,
si pots pensar, sense fer dels teus pensaments un fi;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Derrota
i tractar per igual aqueixos dos impostors;

si pots suportar de sentir les teves veres paraules,
tergiversades per bergants per confondre els necis,
o pots contemplar, derruïda, l’obra de la teva vida,
i ajupir-te i refer-la amb eines velles:

si pots unir totes les teves victòries,
i llençar-les al caprici de l’atzar,
i perdre, i començar de cap i de nou,
i que no surti una queixa dels teus llavis;

si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
i encara servir-te’n quan ja no són forts,
i resistir quan en tu només queda
la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar a les multituds i no perdre la virtut,
o alternar amb reis sense perdre la senzillesa,
si no et poden ferir ni amics i ni enemics
si tots et reclamen, i ningú no hi compta massa;

si pots omplir el minut implacable
amb seixanta segons d’esforç agosarat,
teva és la Terra, i tot el que hi ha
i, encara més: seràs un home, fill meu.

Rudyard Kipling 1910