La poesia del mes d’abril

(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)

De nou, el poema

El poema no conta

ni compta. Sovint canta

des de la timidesa,

de vegades esclata

en un plany necessari,

de vegades naufraga

en oceans de dubte.

El poema suplica

des d’una llunyania.

    FELIU FORMOSA

(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)

Deixa un comentari